La visió més espectacular… per ara

S’ha dit que aquesta és la millor imatge obtinguda mai de l’espai. I probablement no exageren. El que podem veure, amb un nivell de detall sense precedents és un disc protoplanetari. El disc de material que hi ha al voltant d’una estrella i que ja està mostrant senyals d’agrupaments que acabaran per generar els planetes. Al centre, l’estrella HL Tauri, a la constel·lació de Taure, distant de nosaltres uns 450 anys llum.

L’origen de les estrelles el trobem en núvols de gas i pols estel·lar que es va agrupant i formant acumulacions cada vegada més grans. La gravetat fa que cada vegada creixi més fins que arriba a densitats i temperatures que fan que s’encengui la part central mentre que la resta del disc va girant al seu voltant.

Aquest material sobrer segueix voltant i formant grumolls que segueixen creixent fins donar lloc als planetes, asteroides i tota la fauna estel·lar que forma un sistema solar. Els detalls de com passa això encara estan poc clars i disposàvem de diferents models de formació dels sistemes solars. Els primers que els van proposar van ser Descartes, Laplace o Kant tot i que amb unes teories comprensiblement massa senzilles. Després s’ha anat sofisticant el mecanisme que explica la gènesi dels planetes, però la idea general es manté.

Fins ara teníem imatges difoses dels discs al voltant d’estrelles joves. Però cap amb el nivell que han aconseguit ara. Al voltant de HL Tauri hi podem distingir les zones que van quedant netes de material perquè els planetes que s’estan formant han netejat aquella òrbita, incorporant el material al planeta. Un sistema solar més gran que el nostre, tot i que la estrella central sigui més petita.

I massa jove. Només té un milió d’anys, i segons les teories que fem servir, no ha passat prou temps com per que es formi el disc i els inicis dels planetes. Sembla evident que, com sempre, caldrà refer les teories per adaptar-les a la realitat observada. Però ara mateix ens podem recrear amb la imatge, molt més espectacular que les millors imatges del Hubble.

Per obtenir-la s’ha fet servir el telescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array). En realitat és un agrupament de radiotelescopis , per això li diuen “array”. Són antenes detectores separades entre sí però que poden treballar plegades per generar entre totes una imatge. La idea és que podem obtenir les imatges amb un gran radiotelescopi de deu metres de diàmetre o bé amb un parell de petits telescopis separats per deu metres i combinant els senyals dels dos.

En el cas del ALMA fan servir 66 antenes que poden separar més o menys. Per aconseguir la imatge les han separat al màxim. Quinze quilòmetres! El resultat ha sigut millor del que esperaven els més optimistes i tot just l’acabem d’estrenar. Segur que aviat podrem gaudir amb moltes més meravelles del cosmos.

3 comentaris

  • Sinera

    07/11/2014 15:42

    I qui sap si dintre de milers de milions d’anys, quan potser el nostre sistema solar ja no existeixi, en algun dels planetes que sorgiran d’aquesta “foto” hi haurà alguna forma de vida. Que poca cosa som davant l’univers! Però hem arribat a poder “pensar-ho” i meravellar-nos, que no és poc!

  • Pons

    07/11/2014 10:48

    Llavors podent fer aquests arrays de telescopis, els telescopis grossos normals queden obsolets?

  • Carquinyol

    07/11/2014 9:03

    Espectacular i molt didàctica, la imatge d’una Gènesi de sistema planetari en directe !

    I el que podem arribar a aprendre, no només de com es formen sinó que com sabem que allà hi ha x planetes (encara que no els veiem) podem millorar les nostres tècniques d’exploració.