Punts de no-retorn

Hi ha una sensació curiosa quan s’arriba a un punt de no-retorn. És el que deuria sentir en Juli Cèsar quan va creuar el Rubicó, Cortés quan va fer cremar les seves naus o, potser, quan uns van decidir no fer cas d’uns jutges i anar a votar de totes maneres.

De punts de no-retorn en trobem molts a la natura. I no sempre són evidents ni els pots marcar amb una creu en el calendari. Per exemple, és segur que hi ha un punt de no-retorn en el canvi climàtic, quan la inèrcia de l’escalfament superarà qualsevol sistema de control. Però no tenim gaire clar quin és.

Un altre punt de no-retorn clàssic el tenen els homes amb el sexe. Arriba un moment en que es desencadenen els mecanismes fisiològics que condueixen a la ejaculació i, fins i tot en el cas d’aturar tota activitat, la ejaculació tindrà lloc. És un d’aquells fenòmens que permeten veure que l’orgasme i la ejaculació no són inseparables. Passat el punt de no-retorn es pot tallar el plaer i fins i tot evitar l’orgasme, però no la ejaculació.

Però la expressió “punt de no-retorn” es va originar com a tal en l’aviació. Especialment durant la segona guerra mundial. El punt de no-retorn era aquell en que els avions ja no tenien prou combustible per tornar al lloc d’on s’havien enlairat. Era molt important ja que normalment estava situat sobre les línies enemigues i saltar-se el punt de no-retorn volia dir que segurament hi deixaries la pell.

Intuïtivament podríem pensar que aquest punt està a mig camí del destí, però és més complicat i acostuma a estar una mica més enllà. El motiu és que quan un avió comença el viatge carrega molt combustible i per tant consumeix més. La tornada la fa amb menys combustible, l’avió és més lleuger i amb un consum equivalent pot fer més camí. A més, durant la guerra ja havien llençat les bombes i encara anaven més lleugers. Això feia que el punt de no-retorn fos quan havien fet aproximadament el 60% del camí.

Naturalment encara calia tenir presents altres factors. Especialment la direcció del vent, que pot facilitar o complicar el camí i alterar molt el consum de combustible.

En realitat, en aviació hi ha un altre punt de no-retorn, situat en el moment de l’enlairament. Els avions comencen a enlairar-se quan adquireixen determinada velocitat, que dependrà del model del avió. Per això, als aeroports, les pistes son tan llargues. Cal fer molt camí accelerant molt per arribar a la velocitat d’enlairament.

Però les pistes no són infinites i quan un avió va molt de pressa, si per algun motiu volgués avortar l’enlairament ha de tenir en compte quant falta per al final de la pista. Potser ja no hi ha prou distància com per frenar. Aleshores les úniques opcions són enlairar-se o estavellar-se al final de la pista. Aquest punt en que ja no hi ha prou camí per davant per aturar la nau és un altre punt de no-retorn. Quan hi arriben, no hi ha més remei que enlairar-se.

En realitat, la vida és plena de punts de no-retorn. I no sempre es fan evidents. O es fan evidents anys després. De totes maneres, el més ridícul que pot fer, una persona o una societat, és tenir un punt de no-retorn davant dels nassos i fer veure que no el veus. Cal aprendre de les lliçons dels aviadors.

4 comentaris

  • Daniel

    10/11/2014 13:42

    Joan: Segur que en mecànica clàssica ja ho havien notat. En tot cas, un avió només és una aplicació fantàstica de la mecànica clàssica!

    Sinera: Tothom hi dirà la seva. I algunes interpretacions seran ben esbojarrades. Hi ha qui diu que no anem en avió sinó en un vaixell il·legal amb quatre contrabandistes dolents i que no cal fer ni cas. Ai!

    Pons: No se si ja s’ha enlairat. Però que va molt més de pressa del que mai hauria imaginat, n’estic ben segur.

  • Pons

    10/11/2014 12:42

    Seguint amb la metàfora: El nostre avió ja s’ha enlairat! Ara toca aguantar turbulències. Però les aguantarem i aterrarem en un bon lloc (espero :P)

  • Sinera

    10/11/2014 11:38

    Hi ha qui creu haver arribat a un punt de no retorn i que, si cal, valdrà la pena estavellar-se encara que sigui amb tots els passatgers dintre; d’altres creuen que s’hi és a temps de frenar i anar a enlairar-se a una altra pista potser més llarga i segura; d’altres no hi entenen res ni hi volen entendre i ho deixen tot a les mans dels pilots que “suposadament” són experts; d’altres ni tan sols han embarcat, d’altres han pretès robar la gasolina de l’avió…

  • Joan Codina

    10/11/2014 8:39

    TEnim un bon exponent de Lyapunov Dan!! D’això no ens en cap cap dubte.

    PS: Jo pensava qu això dels punts de no retorn ho havien inventat en mecànica clàssica. Però la història dels avions és molt senzilla i gràfica (sobretot si acaba en accident).