Relacions absorbents

Això de ser mascle, pot ser molt dur. Néixer, buscar una femella per aparellar-se, i poca cosa més. I de vegades, el que queda pot ser ben desagradable. Si més no, és el que els passa a un tipus de peixos. Els lofiformes.

Els lofiformes és un ordre de peixos que inclou diferents famílies i la majoria es caracteritzen per viure a grans fondàries i ser lletjos amb ganes. Tenen una boca immensa i un característic apèndix que emet llum i que els serveix per capturar preses. Un de molt famós sortia a la pel·lícula d’animació “Buscant en Nemo”.

Durant molt temps, els zoòlegs tenien un problema. En algunes d’aquestes espècies, tots els exemplars que trobaven eren femelles. Ningú havia vist un mascle i no tenien idea de l’aspecte que mostraven. D’altra banda, alguns dels exemplars capturats tenien uns petits paràsits enganxats que no estaven ben classificats. La sorpresa va ser quan algú es va posar a analitzar aquells paràsits i va descobrir que en realitat eren els mascles que ningú havia trobat.

La natura mostra un ventall infinit de variacions per barrejar el material genètic fent servir organismes mascles i femelles, però el d’aquests peixos és ben curiós. Com que viuen a les profunditats abissals, on la densitat d’organismes és molt baixa, cal optimitzar les probabilitats d’aparellament entre els dos sexes. L’estratègia ha condemnat als mascles a ser poc més que uns sacs d’esperma en sentit quasi literal.

Quan neixen, els petits mascles no fan altra cosa que buscar una femella per aparellar-se. Tan bon punt en troben una s’hi enganxen de manera molt literal. Tant que en poc temps fusionen els seus teixits amb els de la femella en un mecanisme anomenat “parasitisme sexual“. La diferència de mida és molt important, per això els investigadors no els van identificar inicialment com a la parella de la femella.

Estar fusionat amb la gran femella sembla una bicoca. Ja no han de fer res més que deixar-se portar. La femella és la que buscarà aliment i es desplaçarà per on li sembli. Però com que cal estalviar, ja no té gaire sentit tenir tot un mascle unit, de manera que els òrgans del peix mascle van degenerant fins quedar reduïts a poc més que un sistema generador d’espermatozoides.

En realitat la maduresa sexual només es desencadena quan ja s’han fusionat els dos organismes. I a partir d’aquell moment, el mascle pràcticament deixa de ser un individuo per esdevenir un òrgan més del cos de la femella.

Les relacions entre homes i dones, de vegades són complicades. Però si algú pensa que la seva companya és massa absorbent, que recordi la trista vida dels mascles de lofiformes i veurà que no té motius per queixar-se. Ells sí que acaben absorbits, literalment, per les seves companyes!

6 comentaris

  • Panerot

    11/11/2014 14:06

    Compte: se t’ha escapat una “v” en lloc d’una “b” (absorvent per absorbent). Una errada esmenada la segona vegada que surt la paraula ;)

  • Pons

    11/11/2014 11:37

    En aquest cas si que es cert el tòpic de “tu només em vols pel sexe”

  • Daniel

    11/11/2014 10:09

    JordiC. Mentre duri l’amor, cap problema. Però si la relació s’espatlla…

    Carquinyol: Cosas veredes Sancho!

    Sinera. Els extrems ja se sap.

  • Sinera

    11/11/2014 10:00

    Amb mirada frívola: són uns calçasses! Es deixen xuclar (igual això els agrada!) fins una absorció total. I entre les “peixes lletges” farden sobre amb quants mascles del seu harèn privat s’ho munten!

    Una cosa nova que sabem. El “feminisme” portat a l’extrem.

  • Carquinyol

    11/11/2014 9:35

    No vegis quines coses hi ha per aquest món eh? No ho hagués dit mai !

    Lotiformes… un nom per recordar perquè pot donar molt de joc.

  • JordiC

    11/11/2014 9:29

    També ho podem mirar de forma més positiva: fusionar-se per sempre més amb l’amor de la teva vida ha de ser quelcom fantàstic!
    Qüestió de punts de vista…