La goteta dels nassos

Amb el fred arriben els refredats, (causats per virus, però afavorits per les baixes temperatures) i abans o després ens trobem en una situació molesta. El nas comença a gotejar una secreció empipadora que no deixa de recordar-nos que estem refredats. Aquest degoteig nasal, anomenat rinorrea, no és exclusiu d’aquesta situació. També podem experimentar-lo si ens dóna per sortir a fer esport de bon matí, quan encara fa fred. Sigui com sigui, sempre resulta empipador.

Naturalment, el degoteig és fet de mocs. Normalment els mocs els associem amb una textura més espessa, però la realitat és que la seva densitat pot presentar unes variacions extraordinàries. Des de totalment fluids fins a uns nivells de dessecació similars a una crosta. Això dependrà, entre altres factors, del ritme de fabricació de les cèl·lules de les vies respiratòries.

Els mocs generats en el nas tenen la funció de començar a netejar l’aire que respirem. La pols, els microorganismes i altres coses petites que arrossegui en suspensió queden enganxats als mocs i no penetren a les profunditats dels pulmons. Però també té una segona funció; la d’humitejar l’aire. A l’interior dels pulmons hi ha un grau d’humitat molt alt. Les cèl·lules dels alvèols no poden estar eixutes per funcionar correctament, de manera que també tenen capes d’un líquid que les manté funcionals.

Si l’aire que respirem està molt sec, s’anirà emportant humitat al sortir i el rendiment de l’intercanvi de gasos al pulmó anirà perdent eficàcia. Per això és útil tenir una certa quantitat de mocs relativament fluids a les vies aèries superiors (es a dir al nas i la gola), per humitejar-lo i que quan arribi dins el pulmó no alteri gaire les condicions físiques que s’hi trobarà. L’altre factor que cal corregir és la temperatura. Els vasos sanguinis del nas ajuden a escalfar una mica l’aire que respirem.

Que passa quan ens refredem? Doncs que l’organisme posa en marxa mecanismes per evitar l’entrada de més virus als pulmons i fa que fabriqui molts més mocs. Si es fan als bronquis notem el pit carregat, però si es fan al nas notem que l’excés cau per l’exterior en forma de molestes gotetes de moc.

La cosa també es desencadena quan vas a fer esport, sobretot si ho fas de bon matí. L’aire fred que respires activa els mecanismes de control del nas i comença a generar molts mocs i a dilatar els vasos sanguinis per escalfar el fluid inhalat. El resultat és el mateix, però a sobre, el fred exterior fa que la humitat de l’aire que surt condensi i afegeixi aigua als mocs, que es fan més líquids i el nas encara degoteja més.

Tot plegat no és més que una molèstia menor, però no deixa de ser irritant. I de vegades és literalment irritant, quan els nas s’inflama per tant mocar-se i tant degoteig. En tot cas, ara arriben aquells mesos en que cal anar amb el mocador o el paquet de kleenex a punt.

5 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    13/11/2014 5:09

    Jo he observat que sobre els dotze anys la meua producció de mocs era supèrbia i tot l’any. Uns mocs verdinosos, elàstics de mocador de roba. I quan alguna vegada es ressecaven feien crosta i, de vegada en quan forçava la seua extracció i em eixia sang pel nas, durant un temps curt. No sé el motiu però algunes vegades me’ls empassava com si res. Amb el pas dels anys, la secreció ha anat minvant i ara és nul·la, sols si em refreda o després d’un bon àpat ben regat i quedant molt satisfet, també em goteja el nas i si ho fa, senyal que he quedat com un maharajà!

  • Pons

    12/11/2014 11:16

    Això em passa alguns matins d’hivern i no sabia perquè! Al matí, com que vaig en bici fins a l’estació agafo bastant aire, i després no parava de mocar-me, però al arribar a la feina ja està, ja havia passat tot.

  • Sinera

    12/11/2014 9:23

    Perdoneu la negreta: un error!

  • Sinera

    12/11/2014 9:22

    En plan de conya molt tonta/b>: I si et sones després et poden dir que “estàs sonat”. A m i m’emprenya encara més que al sortir amb fred em plorin els ulls… sembla que estiguis plorant. El nas és més habitual… Abans hi havia un producte que es deia “Ornade” (chlorpheniramine and phenylpropanolamine) que et tallava en sec les secrecions nasals. A mi m’havia anat molt bé però van acabar prohibint-lo a España. Crec que no a d’altres països. No sé perquè.

  • Carquinyol

    12/11/2014 9:09

    Jo ja fa dies que tinc al xiquet treient uns mocs enooormes i blancs ! Moltes molèsties però per sort res més.

    Realment és emprenyador però bé, mentre només sigui això…