La Philae ha arribat

Ho hem aconseguit. Per primera vegada els humans hem situat una sonda a la superfície d’un cometa! Aviat està dit, però és una proesa científica i tecnològica impressionant. Ahir va ser un dia molt emocionant pels qui ens agrada això de l’exploració espacial i per qualsevol que tingui un mínim interès en el progrés.

Tot va començar al voltant de les nou del matí, quan la nau Rosetta va enviar el senyal que indicava que el mòdul Philae s’havia separat correctament. Aleshores va iniciar un descens que havia de durar set hores amb una comunicació intermèdia per confirmar que tot anava com estava previst. La nau mare, la Rosetta, va poder fotografiar la Philae mentre s’allunyava. La foto també va servir per verificar que les tres potes s’havien desplegat correctament. Era important comprovar-ho ja que feia deu anys que estaven plegades!

Quan s’acostava el moment, els nervis a la sala de control de la ESA eren evidents. Val a dir que tot es va poder seguir en directe per internet (i molts vam rendir més aviat poc, ahir). Però finalment va arribar el senyal que indicava que la nau s’havia posat a la superfície i que estava funcionant. Allò va desencadenar el previsible esclat d’alegria en l’equip de la missió.

Després, però, van sorgir alguns problemes. La nau s’ha posat a la superfície d’un cometa fet sobretot de gel i on només pesa un gram. Diguem que no es una situació massa estable. Per assegurar-lo fermament hi havia dos sistemes previstos; uns caragols que s’agafarien al terra i uns arpons que es dispararien i que el mantindrien encara més ben ancorat. Però, ai!, per algun motiu els arpons no es van disparar. De fet, sembla que va rebotar en arribar i abans de clavar els caragols amb els que ens haurem de conformar.

I ara que farà? Naturalment enviarà imatges i fotografies com les que va fer quan estava a punt d’aterrar i les panoràmiques de la zona d’aterratge. Però porta deu equips diferents per obtenir dades. A més de les càmeres, porta detectors de partícules per veure la composició química de la superfície. Porta un detector d’ones electromagnètiques amb el que estudiaran l’interior del cometa. Porta un magnetòmetre per veure com interacciona el camp magnètic del nucli del cometa amb el vent solar. Porta detectors per analitzar temperatura, densitat i propietats mecàniques de la superfície. Porta aparells per mesurar la pols còsmica que es dipositi sobre el cometa, per analitzar com es propaguen les ones de so o l’electricitat per la seva superfície.

De totes maneres, el que més m’agrada a mi és el COSAC, un sistema de cromatografia de gasos/espectrometria de masses que permetrà analitzar mostres de la superfície per buscar biomolècules. Amb ell sabrem si hi ha aminoàcids o bases nitrogenades, sabrem si hi ha els seus precursors, com el cianhídric, i coneixerem les característiques isotòpiques de l’aigua del cometa, de manera que la podrem comparar amb les característiques de l’aigua de la Terra per respondre la pregunta de si l’aigua dels oceans es va formar a la Terra o va provenir de l’espai per l’impacte de milions de cometes.

Per cert, també caldrà esbrinar l’origen d’una misteriosa vibració en el camp magnètic que es pot reproduir com si fos un soroll o, si ho preferiu, la “cançó del cometa”.

Tot plegat és un gran èxit de la ciència i de la cooperació internacional cristal·litzada en l’Agència Espacial Europea.

Per descomptat no trigaran a sortir els que sempre es queixen de tot. Això perquè serveix? Amb la de problemes que tenim aquí, val la pena gastar tants diners per posar-se en un cometa?

Doncs sí. Igual que valia la pena dedicar esforços a provar nous vaixells, a buscar nous medicaments o a sortir de les cavernes fa milions d’anys. I pel que fa al preu. Considerant que és un programa europeu, l’hem pagat entre tots. Ens ha sortit per uns tres euros i mig a cada europeu. Tres euros i mig pagats al llarg dels deu anys de camí i els deu de la preparació. Quan algú vingui parlant de perquè gastar tants diners li podem recordar que no vingui a tocar els nassos per disset cèntims anuals. D’altra banda, la industria aeronàutica i aeroespacial i totes les que li donen suport n’han sortit beneficiades. No és un mal negoci!

Ah! I m’imagino que aviat sortiran els que diran que no. Que tot es un muntatge, una fosca conspiració, i que no hi hem enviat res. Aquests entranyables paranoics tampoc falten mai.

Però tornant a les coses serioses. Des d’ahir la ciència ha fet un gran pas. Aprendrem molt sobre nosaltres, sobre l’origen del sistema solar, sobre els nostres mateixos orígens. I sobretot, podem regalar-nos amb unes imatges mai vistes abans. La bellesa gèlida d’un fragment de gel ha romàs inalterat durant milers de milions d’anys movent-se pels límits del sistema solar.

4 comentaris

  • Daniel

    13/11/2014 15:34

    Carquinyol: El que ara es interessant és veure els projectes de futur de la ESA. Aquells que ens donaran grans moments d’aquí a cinc, deu o vint anys!

    Pons: Doncs sí, tu. La ESA fa bona feina. Només els falla el departament de propaganda. En això la NASA els supera de molt llarg!

    Sinera: Comissions destinades a la ciència!? No em facis riure!!!

  • Sinera

    13/11/2014 13:47

    Jo pensava que aquest projecte europeu havia estat finançat amb les comissions rebudes per un tal Junk…! Qué babau que sóc!

  • Pons

    13/11/2014 10:17

    Bon feina senyors de la ESA! Valeu de sobres el preu que paguem! És més, si aquest cap de setmana en trobo algun membre el convido a una cervesa!

    No hi han clavat una bandera Europea? Mira que en som de diferents amb els americans, eh?

  • Carquinyol

    13/11/2014 9:31

    Molts anys de preparació, d’estudi i d’execució. Pot semblar un no res però si tenim en compte que a la majoria de feines no acostumem a fer projectes i preparacions a tan gran termini (i amb tanta complexitat) hauríem realment de valorar aquesta fita.

    I a els que es queixen que es posin fulles, quan deixem de malbaratar recursos en un sistema capitalista totalment insostenible que xerrin.