L’arribada del peix globus

L’any 1869 es va inaugurar el Canal de Suez, que unia el mar Roig i la Mediterrània. Va ser una millora extraordinària per als vaixells, que ja no havien de circumnavegar l’Àfrica per anar a Europa. La llauna és que també va ser una drecera formidable per un gran nombre d’organismes marins invasors que van començar a colonitzar la Mediterrània.

Un d’aquests està guanyant fama per la seva inquietant toxicitat; el peix globus. El coneixem per les històries de japonesos que s’han intoxicat al menjar-lo malgrat saber que és un dels animals més verinosos del planeta. Però allà el consideren una delicatesen per esperits agosarats.

El perill amb aquests peixos, de la família Tetraodontidae, és una toxina que fabriquen i que s’acumula en diferents vísceres, principalment el fetge i les gònades. Es tracta de la tetradotoxina, una neurotoxina que afecta al sistema nerviós i en concret a la transmissió de senyals al llarg de les neurones.

Aquesta toxina actua unint-se als canals de sodi de les neurones. Per enviar el seu senyal d’una banda a l’altra, les neurones ho fan obrint i tancant unes proteïnes que permeten el pas de ions sodi d’una banda a l’altra de la membrana de la cèl·lula. Això fa un efecte com la onada en els estadis i l’impuls nerviós viatja al llarg dels nervis gràcies a canals de sodi que es van obrint i tancant seqüencialment. Doncs la tetradotoxina s’enganxa a aquests canals i els bloqueja, de manera que els impulsos nerviosos s’aturen.

Això fa que els nervis que envien senyals als músculs no facin la seva feina i la musculatura es paralitza. No només els que movem voluntàriament. Altres com el diafragma, que regula moviment necessari per la respiració, també perden la capacitat de moure’s, de manera que la mort arriba normalment per asfixia quan els pulmons deixen de funcionar.

La toxina no fa res als peixos globus ja que els seus canals de sodi són lleugerament diferents dels de la resta d’animals i la toxina no s’hi uneix. I el cas és que és molt potent. S’ha calculat que és entre deu i cent vegades més potent que el verí de l’aranya vídua negra i unes deu mil vegades més potent que el cianur. Poca broma amb la tetradotoxina!

El cas és que la forma de la molècula és curiosa. Normalment les molècules tenen una forma més o menys allargada o en forma d’anell. Però aquesta sembla un cub. Una forma tridimensional ben interessant.

En realitat no està tan clar que la fabriquin els mateixos peixos. Quan els crien en captivitat no en fabriquen, però passen a tenir-ne si es posen en contacte amb peixos globus salvatges. És possible que el fabricant sigui algun bacteri simbiòtic ja que, de fet, es coneixen bacteris que sí que la sintetitzen.

Sigui com sigui, si ara hi ha peixos globus a les nostres costes, caldrà vigilar. Ja fa alguns anys s’han fet cartells informant que cal fer en cas de pescar-ne un. Bàsicament apartar-lo i avisar les autoritats. És important cara a fer un seguiment de la població de peixos globus per aquí.

3 comentaris

  • Sinera

    14/11/2014 10:21

    Un verí 10.000 vegades més potent que el cianur! Afortunadament no sóc pescador… Com n’és de sàbia la natura capaç de dotar un animaló d’una defensa com aquesta!

  • Pons

    14/11/2014 10:09

    Com tot en aquesta vida, hi ha un capítol dels Simpson on el Homer acaba intoxicat per menjar peix globo en un japonès. El cambrer li recorda amablement “No se preocupe, plano del hospital detrás de la carta”

  • Carquinyol

    14/11/2014 9:21

    La globalització humana arriba fins i tot a la fauna ;)