La camisa inapropiada

L’Agencia Espacial Europea va aconseguir la proesa científica i tècnica de dipositar una nau a la superfície d’un cometa. Després d’un viatge de 6500 milions de quilòmetres orbitant diverses vegades el Sol, de deu anys de camí i a una distància de 500 milions de quilòmetres de la Terra, el dimecres va aterrar la sonda Philae. L’esdeveniment el vam poder seguir en directe. Vam veure, i compartir, l’esclat d’alegria dels tècnics. Vam escoltar les explicacions sobre la importància de la gesta, els problemes que calia resoldre i els perills del descens. Com és natural, va ser notícia d’interès a tot el planeta. Un motiu de satisfacció més ja que la ciència no acostuma a tenir un lloc destacat als medis de comunicació. De fet, a twitter, el seguiment de l’aterratge va despertar més interès que la portada de la Kim Kardashian.

Però l’endemà en molts indrets el que es discutia a la xarxa i alguns diaris era… la camisa d’un dels encarregats de la missió. Una camisa que va resultar ofensiva ja que duia dibuixos de noies voluptuoses, en actituds i roba provocatives. Això es va considerar sexista i ofensiu per les dones. En particular per les dones de la comunitat científica.

De seguida van sorgir dues postures, més o menys extremes que queden representades en un parell de twitades que vaig llegir. En una es deia: “Creus que una camisa com això fa que les dones se sentin benvingudes? Jo no!.” I a l’altre extrem deien: “Un dia històric per a la ciència i tot el que pensen alguns idiotes és que “un dels científics té una camisa que m’ofèn!”.

D’entrada tot això em va fer sentir una mica malament. Quan vaig veure el paio amb aquella camisa vaig pensar que era una mica hortera, potser un friki dels còmics, i que en el que possiblement sigui el dia més important de la seva vida professional i sabent que ho hauria d’explicar al món, la tria de la camisa era més que discutible. Però contra gustos, no hi ha gaire a dir. Ni m’hi vaig fixar en el que hi havia dibuixat a la camisa. Vaig pensar que era hawaiana. Per això, quan va començar la discussió, vaig pensar que estaven exagerant molt la reacció, però també que hauria d’haver-m’hi fixat sense que m’ho fessin notar. La part més insidiosa del masclisme és la que fas sense ser-ne conscient.

Aquell dia vaig preguntar a companyes del laboratori si la camisa era sexista i si les ofenia. La resposta general va ser que efectivament era sexista (Que no ho veus?), però que feia falta molt més per sentir-se ofeses (No soc tan bleda!).

A la xarxa la cosa de seguida va pujar de to. Les acusacions de masclisme inconscient es creuaven amb les de feminazis. Un retret cada vegada més freqüent i que tinc la percepció que s’aplica ja indiscriminadament per qualsevol demanda d’igualtat entre gèneres. També algú m’ha fet notar que respostes tan intenses per coses com la camisa donen una imatge innecessàriament radical de la lluita per la igualtat i dificulten criticar fets més indiscutiblament reprovables.

I d’altra banda, també em sorprèn la insistència en especificar que ofenia les dones de la comunitat científica. Potser creuen que és tracta d’un subgrup especial de dones? Pensen que les científiques són especialment sensibles? Creuen que el masclisme o la discriminació són més sorprenents en la comunitat científica que en altres comunitats? O potser és que ens consideren tan frikis i rarets que coses com la discriminació no hi tenen cabuda perquè els científics som gairebé éssers asexuats? La portada de la Kim Kadashian no es discuteix perquè no és científica?

En tot cas, el noi ja s’ha disculpat públicament i ara passarà a ser conegut, no per la seva feina en l’equip que va fer història portant un equip dissenyat pels humans a la superfície d’un cometa sinó per la tria errònia que va fer de la seva camisa. Cal dir que a la seva edat ja hauria de saber que les formes també tenen una certa importància. No cal exagerar-la, però tampoc minimitzar-la.

 

 

 

8 comentaris

  • Mirabilis

    18/11/2014 18:16

    Em fa pensar en aquell post dedicat al pentinat de l’astronauta. A mi la camisa no m’ofen pas, però em diu molt de la classe d’home (científic o no) que tinc al davant….

  • Núria Tomàs

    17/11/2014 23:42

    A mi m’ofenen més els que volen defensar la meva condició igualitària de dona sense que jo els ho hagi demanat que la camisa d’aquest xicot.

  • Maria

    17/11/2014 18:30

    en molts congressos i workshops de segons quin camp científic, és molt normal ser l’única dona, i de vegades es fa difícil. Si a sobre tots els tios portéssin aquestes camises la cosa seria insuportable. Per sort no passa…

  • Matgala

    17/11/2014 17:06

    Jo tampoc m’hi vaig fixar en directe. La camisa és de l’estil del que porta a altres vídeos. No crec que tingués intenció de provocar.

    A Twitter vaig veure una foto seva amb el text: Amb aquests tatuatges no trobaràs feina enlloc.

    La camisa potser no era adequada, però trobo que se’n fa un gra massa.

  • Joan Codina

    17/11/2014 16:12

    L’índex K d’aquest bon home de ben segur que es dispararà (o el de la pròpia sonda).

    Déu n’hi do amb la portada, tot i que potser sigui més sexista que la pròpia camisa del de la ESA. El problema el té la societat que espera que un membre de la ESA sigui una persona seriosa i que vesteixi de manera formal… A mi em fan més cosa tots els qui vesteixen de manera formal.

  • Daniel

    17/11/2014 12:24

    Sinera: Deu ser un paio curiós. Fixa’t que no tot es la camisa. També porta tatuatges. I aquests no els podria eliminar!

    Pons: El cas es que si segueixes les discussions al twitter, agafen una volada que no deixa de sorprendre’m. I qualsevol posició moderada rep garrotades per totes bandes. Potser també hi ha qüestions dependents de cada país.

  • Pons

    17/11/2014 11:27

    A risc que m’ataquin les feministes jo soc més del segon tweet.
    Ara bé, triar una camisa neutre per un dia tampoc costa tan.

  • Sinera

    17/11/2014 9:24

    Ganes de fer-se notar i mal gust… Ja haurà maleït la camisa!