Dia de vigilar amb els antibiòtics

Avui se celebra un dia inquietant; el “Dia Europeu per l’Ús Prudent dels Antibiòtics”. Com a bona iniciativa europea, li han posat un nom lamentable en termes de màrqueting, però el missatge és important. O anem amb compte amb l’ús que fem dels antibiòtics, o la propera generació s’haurà d’espavilar sense disposar d’aquests medicament perquè hauran perdut la seva eficàcia.

El motiu és senzill: la pura i dura selecció natural que Darwin va posar sobre la taula. Diuen que no hi ha manera de veure evolucionar les espècies, però això no és exacte. Els microbis evolucionen i ho fan a un ritme frenètic. Recordem que el sistema de la evolució és senzill. Quan hi ha un canvi en l’ambient, aquells individus que estiguin mal adaptat moriran i no deixaran descendents. Aquells que estiguin ben adaptats sobreviuran, deixaran descendents i aquests heretaran la adaptació a les noves condicions. El procés es repeteix a cada generació i al final tenim una població perfectament adaptada al medi… fins que es torni a modificar.

Els humans hem canviat dràsticament el medi on vivien els bacteris. Des que vàrem descobrir els antibiòtics i els vam començar a purificar, fabricar i administrar en quantitats globals, la majoria de bacteris que podien causar malalties van morir. La majoria, però no tots. Com que de bacteris n’hi ha molts milions, sempre n’hi ha alguns milers que pateixen alguna mutació. I de vegades, la mutació fa que l’antibiòtic no li faci efecte. Quan això passa, immediatament es posa en marxa el mecanisme de selecció natural. La resta de bacteris moren, però el mutant, resistent a l’antibiòtic segueix tan content i comença a multiplicar-se. En pocs dies tornem a tenir una població de bacteris que ara són immunes a l’antibiòtic.

La llauna és que cada vegada que introduïm un nou antibiòtic al mercat, ràpidament posem en marxa la selecció. És un procés inevitable. Amb l’agreujant que mica a mica les resistències es van acumulant. I això fa que esdevingui més i més difícil curar infeccions que gairebé teníem oblidades. Per això actualment la tuberculosi està tornant a ser un problema, les infeccions respiratòries per estafilococs es fan més difícils de tractar i velles conegudes nostres com E. coli pot arribar a presentar resistència fins a cinc antibiòtics diferents alhora.

El mecanisme d’aparició de resistències no el podem evitar, però al menys podem fer que trigui a sorgir. I la clau és fer servir poc els antibiòtics. Això no vol dir deixar e fer-los servir sinó prendre’ls només quan cal. Aquí tenim tendència a prendre antibiòtics a cabassos i per si de cas, i és una mala idea. La grip no es cura amb antibiòtics. El refredat comú tampoc. Son malalties causades per virus, i els antibiòtics no fan res als virus. Hi ha qui diu que els va prendre i es va curar la grip, però s’enganyen. O bé no era grip o bé s’hauria curat igualment sense antibiòtics. Però en prendre’ls va contribuir una mica a crear resistències.

Per això la tendència és a limitar cada vegada més els antibiòtics a situacions on siguin imprescindibles i prou. Si no ho fem així, aviat ens trobarem sense. A més, cada vegada triguem més a descobrir nous antibiòtics. Les empreses prefereixen centrar-se en medicaments per malalties cròniques, amb els que guanyen més calers, i els antibiòtics estan poc treballats.

El mateix Alexander Flemming, al seu discurs d’acceptació del Premi Nobel ja va avisar, al 1945, que “Hi ha el perill que un home ignorant pugui fàcilment aplicar-se una dosi insuficient d’antibiòtic, i, en exposar als microbis a una quantitat no letal del medicament, els faci resistents.

No estarà de més que recordem el seu avís i actuem en conseqüència.

5 comentaris

  • Daniel

    18/11/2014 22:08

    Home! Els microbis no ens assimilen… o potser en algun aspecte sí. Ostres, tens raó!

  • Pons

    18/11/2014 11:21

    Malparits microbis! Son pitjor que els Borg de Star Trek >_<

  • Daniel

    18/11/2014 10:14

    Carquinyol. Per això cada vegada es dificulta més l’accés als antibiòtics. Hi havia qui se’ls prenia om si fossin caramels.

    Jordi C. Realment és un exemple molt intuïtiu de selecció.

  • Jordi C.

    18/11/2014 9:56

    Un gran article … sobre evolució. El cas de la resistència als antibiòtics és un dels exemples que els alumnes d’ESO entenen millor per explicar la selecció natural, a banda de què (com diu Carquinyol) cal insistir en la importància d’acabar els tractaments per evitar crear resistències.

  • Carquinyol

    18/11/2014 9:34

    Això s’hauria d’imprimir a més d’un amb foc a la pell, que ja n’estic fart de sentir gent que quan es troba millor es deixa de prendre l’antibiòtic sense acabar de fer el tractament.