Psoes

Quan parlem dels músculs habitualment els podem situar sense dificultats al nostre cos. Altra cosa és que coneguem el nom, però en general els músculs formen la carcassa externa de l’organisme i les vísceres estan a l’interior. Això és correcte per la gran majoria de músculs, però hi ha algunes excepcions. Músculs que queden ocults dins del cos i en els que no hi acostumem a pensar. Però el cas és que n’hi ha un de considerablement gran i important que pel fet d’estar intern passa desapercebut i al que, a sobre, li han posat un nom ben curiós: el psoes.

Psoes. La primera vegada que el vaig sentir vaig pensar que parlaven d’un partit polític. Però no. Era un múscul. De fet en són dos; el psoes major i el psoes ilíac, format per la unió del psoes major amb el múscul ilíac. Algunes persones, però no totes, també tenen un psoes menor. Confesso que abans de preguntar-me quina feina feia, el que em va venir al cap va ser que en que pensava el qui havia triat posar-li aquest nom. Per cert, si el busqueu en anglès o en castellà és diu psoas.

Pel que sembla, el nom deriva del que li va posar Hipòcrates i li va dir psoa, que volia dir “el múscul del llom”. Va ser un anatomista francès, en Jean Riolan, qui el va descriure i va oficialitzar el nom, però posant-lo en plural. Es veu que ho va fer malament ja que al ser una paraula grega, el plural hauria de ser psoai i no psoas.

En tot cas, el psoes és un dels músculs que ens ajuda a mantenir-nos drets. El psoes major uneix la part final de la columna vertebral amb la part superior del fèmur mentre que l’ilíac uneix la part ampla del maluc de nou amb el fèmur. Quan estem dempeus, ens aguantem gràcies a l’equilibri de forces entre els músculs dorsal, que fan força cap enrere i els psoes, que estiren endavant. Quan fem abdominals o quan estem asseguts i aixequem els genolls, estem fent treballar el psoes.

De fet, aquests psoes tenen unes característiques d’allò més curioses. Per començar, mentre que la gran majoria de músculs s’escurcen quan treballen, el psoes ho fa al revés. Al treballar s’allarga i quan descansa es va escurçant. Per això, fer-lo servir poc causa una patologia coneguda com “escurçament del psoes” característica de persones que passen massa temps assegudes. La seva característica és, precisament, dolor a la zona lumbar.

Hi ha exercicis senzills per esbrinar si tenim el psoes en forma o patim escurçament. Potser aquell mal d’esquena que ens emprenya no és res més que un psoes poc treballat. Si fos així, caldria pensar en fer estirament i exercicis per millorar el seu estat físic. Com que és un múscul intern que no veiem, no ens acostumem a plantejar el seu estat i després ho paguem en forma de mal d’esquena.

4 comentaris

  • Daniel

    21/11/2014 9:06

    Pons. Sí. A la oficina hauries de donar moltes explicacions. I m’imagino la cara que farien quan diguessis que estas treballant el psoes…

    Carquinyol. Les metàfores es multipliquen si comences a pensar-hi :-)

    Vicent. Home! Poden ser moltes coses. però el psoes n’és una d’elles.

  • Vicent Bosch i Paús

    20/11/2014 13:58

    Gràcies per l’article. A mi em fa mal l’esquena al estar assegut i al llit panxa cal amunt. Podrien ser els psoai.

  • Carquinyol

    20/11/2014 9:43

    Al psoes menor li podrien dir psc… :P

  • Pons

    20/11/2014 9:35

    Si de cas els exercicis per esbrinar si tinc el psoes en forma ja els faré quan surti de la oficina, ara seria com estrany…