Orgànic

Orgànic. Una de les paraules més maltractades, incompreses i tergiversades que hi ha. Quan diem “orgànic” podem fer referència a coses diferents, molt diferents, i sempre hi ha qui els confon, de bona fe o intencionadament. A sobre, hi ha qui li adjudica interpretacions que en realitat són inventades. De manera que quan sentiu parlar de alguna cosa orgànica, poseu-vos a l’aguait.

El més habitual és que orgànic s’interpreta com “natural” i de vegades com “saludable”. Normalment fa referència a aliments obtinguts sense fer servir productes sintètics. Les definicions són poc clares i a sobre hi ha molts espavilats que s’aprofiten per colar com aliments orgànics (ecològics, bio, naturals,…) coses que no ho són. Hi ha molt a discutir sobre si és cert que són tan bons per als consumidors, per al medi ambient i per la butxaca del pagès, però avui em volia centrar en un altre sentit de la paraula.

Aquests dies molts titulars han destacat que la sonda Philae va detectar la presència de molècules orgàniques a la superfície del cometa. Hi ha qui es va emocionar molt, i fins algun titular molt enganyós parla de trobar vida al cometa, però curiosament els científics van seguir molt tranquils. El primer motiu és que encara no està complert l’anàlisi de les dades, de manera que no coneixem el ventall de molècules orgàniques identificades. Però sobretot és que això no era inesperat. Era quasi segur que trobaria compostos orgànics senzills. La qüestió és: de que parlem exactament en dir compostos orgànics?

Doncs no parlem de productes naturals i ni tan sols pertanyents a organismes. Simplement parlem de productes relacionats amb la química orgànica; la química dels compostos que contenen àtoms de carboni i hidrogen units. El metà és un producte orgànic, l’àcid fòrmic també, igual que l’etanol, la glucosa o l’àcid acètic. Per descomptat també les proteïnes o el DNA. Però si estàs parlant de química, dir que un compost és orgànic gairebé sempre vol dir només que conté carboni en la seva composició.

Ep! He dit gairebé. Perquè no totes les molècules amb carboni són orgàniques. El CO2 o l’àcid carbònic no ho són, però això ja són detalls tècnics.

Tot el que hi ha al nostre voltant està relacionat amb la química. Gairebé tot és química, i poques coses hi ha més absurdes que anunciar algun producte “lliure de química”. La llum no és un producte químic, tot i que es pot generar en reaccions químiques, però tret d’això, tot està fet de compostos químics. Originat gràcies a reaccions químiques i degradat en altres reaccions que generaran nous productes químics.

La química te un abast universal, però si ens fixem en els éssers vius, al menys en els éssers vius del planeta Terra, notem que gairebé tota està basada en molècules que contenen àtoms de carboni en la seva estructura. El carboni és l’element principal del que estem fets. La base de tots els organismes i del seu metabolisme són molècules que tenen un esquelet de carboni.

El motiu sembla ser la forma, la mida i les propietats de l’àtom de carboni, que li permeten unir-se entre ells i amb altres àtoms de mil maneres diferents, formant grans cadenes o petits compostos. Té una flexibilitat combinada amb un grau de resistència que el fan ideal per això que entenem com la “vida”. Altres àtoms podrien fer la seva funció però fan unions massa febles, i la vida es desfaria abans de formar-se, o són massa estables i el metabolisme no es podria adaptar a totes les necessitats de la vida.

Per tot plegat cal tenir clar de que parlem. Si hi ha vida en algun indret, segurament hi ha molècules orgàniques. Però la presència de molècules orgàniques no vol dir que hi hagi vida. Només que hi ha les peces amb les que es forma. I aquestes peces no tenen res d’especial. Les estem trobant arreu de l’Univers.

3 comentaris

  • Daniel

    24/11/2014 13:41

    JordiC. Ai! El silici. Tot un clàssic. Però estic segur que si algun dia trobem vida i no està basada en el carboni sospito que serà alguna cosa ben inesperada. Tampoc cal que es limiti a un únic element. Perquè no material genètic amb silici, enzims amb carboni i material de reserva amb… urani?

    Pons: No menja res amb carboni? Un nen que beu aigua i treu energia de la llum! Realment n’hi ha que no se n’adonen del que diuen

  • Pons

    24/11/2014 11:57

    Justament ahir vaig veure el capítol 3×06 de Louie on fan conya sobre la gent que té manies contra els “químics” i apareixia una mare que li deixa el fill al Louie perquè li faci de cangur però l’avisa que el seu fill no menja res que tingui carboni xD

  • JordiC

    24/11/2014 9:50

    Relacionat amb el tema, per la xarxa corre un PDF prou ineressant sobre el perquè no hi hauria d’haver vida basada en el silici. http://www.escepticos.es/repositorio/elesceptico/articulos_pdf/ee_22-23/ee_22-23_por_que_no_es_probable_una_vida_basada_en_el_silicio.pdf