Arxiu del dimarts , 25/11/2014

La interferència del semen

dimarts , 25/11/2014

Una de les millors armes per lluitar contra la SIDA són els preservatius. El virus es transmet amb el semen, de manera que si aquest no arriba a la mucosa vaginal, el risc d’infecció s’elimina. Tan senzill d’entendre i tan difícil de dur a la pràctic en molts indrets. Per exemple, a l’Àfrica hi ha moltes zones on els homes es neguen a fer servir el preservatiu i, per motius culturals, les dones no hi tenen dret a dir res. Pot resultar indignant, però és el que hi ha.

Per això es van empescar antivírics aplicats en forma de gels vaginals. La idea és posar en aquests gels productes que bloquegin la capacitat del virus VIH per unir-se a les cèl·lules que ha d’infectar. Així, la dona es pot posar el gel quan l’home es negui a fer servir el preservatiu. No és una mala estratègia, però a la pràctica es va veure que fallava estrepitosament i que el grau de protecció era molt baix. El problema és que no estava clar perquè era tan baix.

Però sembla que ja n’han tret l’entrellat. I, com acostuma a passar, el problema és que una cosa són les condicions de laboratori i una de diferent es la vida real. Els productes antivirals que es posaven als gels deixaven de funcionar a la vida real per culpa del mateix semen. Sembla una ximpleria, però una cosa és un tub d’assaig, i una altra una vagina durant un contacte sexual.

Els antivírics funcionàvem molt bé al tub d’assaig quan només hi havia el virus i el medicament. Però a la vida real havien de funcionar en presencia del semen de l’home. I ara s’ha vist que al semen es generen unes proteïnes, anomenades “fibres amiloides”, que en principi tenen la funció d’ajudar a lluitar contra bacteris, però que el virus de la SIDA aprofita per unir-se a elles i evitar així que se li uneixin els antivirals. El semen ajuda al virus a esquivar els medicaments presents al gel vaginal. Els estudis inicials havien vist la eficàcia dels medicament, però no ho havien fet en presencia de semen.

Ara caldrà seleccionar medicaments que no quedin bloquejats per aquestes fibres. Unes fibres famoses perquè quan apareixen al cervell s’han relacionat amb la malaltia d’Alzheimer, però que en semen també hi són i aparentment tenen una funció biològica protectora.

Tot plegat ens recorda que moltes vegades, moltíssimes vegades, els medicaments que funcionen al laboratori no ho fan a la vida real. I que per això sempre cal prendre-ho amb calma cada vegada que algú anuncia que ha trobat un producte que cura el càncer, que millora la diabetis o que mata al virus de l’ebola. Al laboratori és relativament senzill fer tot això. Però sortir del laboratori, aplicar-ho als malalts i que segueixi funcionant, és tota una altra història.

D’altra banda, també emprenya molt que tot això calgui fer-ho, provar-ho, investigar-ho i desenvolupar-ho simplement perquè a uns paios no els dóna la gana de posar-se un condó. Que tremendament necessària que és una bona educació a tots els nivells!

Científics poca-soltes

dimarts , 25/11/2014

La ciència ficció m’agrada força, i com sempre passa amb les coses que t’agraden, soc una mica maniàtic amb els detalls. No soc l’únic i, a la xarxa, hi ha grapats de webs analitzant i explicant els detalls científics de pel·lícules com “Gravity”, “Lucy”, “2001 una odissea de l’espai” i, aquests dies, “Interstellar”. De manera que al final no passes per alt que el cabell de la Sandra Bullock a Gravity no es movia de manera correcte tot i que les flames si que es comportaven com cal, o que la força que s’emporta al George Clonney és completament desconeguda (l’error més greu de la pel·lícula).

En el cas de Interstellar passa una cosa semblant. Hi ha molts elogis a la representació que han fet del forat negre. Probablement la millor que s’ha fet fins ara, amb diferència. El forat de cuc també està molt ben trobat. I les alteracions en el pas del temps en funció del camp gravitatori semblen prou encertades i donen molt sentit a la pel·lícula. També hi ha errors que els físics més puristes no deixen passar. On es guarda el combustible de les naus? Que genera les onades? Com coi s’aguanta al cel un núvol congelat?

Però he de dir que, encara que em diverteix buscar errors d’aquests, no són el que més m’atabala. La pel·lícula em va agradar, em va entretenir i vaig sortir content del cinema… excepte per un detall. Un detall que és el que sempre, sempre m’empipa d’aquesta mena de pel·lícules.

És necessari que els científics sempre siguin tontos del cul? (Atenció, a partir d’aquí hi ha algun spoiler)

Posem el cas d’Interstellar. Michael Caine és el cap de la NASA i el gran geni que està treballant en la equació que permetrà fabricar un motor amb prou potència per portar la humanitat a les estrelles. Mentrestant els de la NASA van fabricant la immensa nau. És normal primer fabricar la nau i després ja trobarem la manera de fer el motor? I això sempre que en Michael Caine se’n surti amb les equacions. A més, ha de treballar tot solet amb una pissarra? Una pissarra! Tenint en compte que està envoltat dels millors científics de la NASA, no hi ha ningú que li doni un cop de mà? I que de pas li suggereixi fer servir un ordinador?

A Gravity també passaven coses estranyes. La Sandra Bullock es queda sola penjada al mig de l’espai. Com que es metge, no té massa experiència però per sort hi ha en George Clonney per allà. La qüestió és, que coi fa una metge reparant el telescopi espacial Hubble? A la NASA ningú va pensar que potser hauria sigut millor enviar un enginyer?

A Guerra Mundial Z, en Brad Pitt ha d’anar a buscar un antídot per lluitar contra la epidèmia que transforma les persones en zombis accelerats i pseudo-castellers. L’acompanya un científic que el primer que fa és ensopegar i fotre’s un tret amb la pistola. Llàstima. L’únic viròleg que tenien i es mor de seguida. No li va passar pel cap posar el seguro a l’arma? Guardar-la a la funda? Mirar on posava els peus?

A Armageddon, la NASA envia un equip d’experts en perforacions per posar una bomba nuclear a destruir un asteroide que amenaça la Terra. No seria millor ensenyar uns astronautes a fer servir una perforadora que no pas ensenyar a uns perforadors amb complex de cowboy a fer servir naus espacials? En que pensen els de la NASA?

De totes maneres, si voleu un reguitzell de ximpleries, la millor és Prometheus , la precuela de Alien. Allà tothom és idiota perdut. El biòleg que troba les primeres restes d’aliens en un planeta llunyà i decideix que allò li fa por i que se’n va. I diu que allà no hi ha res per ell perquè ja estan morts! Per Déu, que algú li retiri el títol de biòleg immediatament! Es clar que després troba una serp alienígena amenaçadora i no li passa res més pel cap que allargar la ma per fer-li carícies. Que es va saltar les classes de bioseguretat? O les del simple sentit comú? Després el geòleg especialista en mapes que va i es perd. I segueix perdut tot i que a la nau tenen un mapa en tres D que indica on són. Només calia preguntar. Un geòleg pot anar tatuat, amb cresta i udolant pels edificis alienígenes, però si et perds i tens un comunicador, coi! Fes-lo servir! D’altra banda, la capitana de la nau te un quiròfan automàtic, hipertecnológic i super-sofisticat, però per algun motiu ha triat el model que només pot operar homes i no dones. Considerant que ella es una dona resulta, si més no sorprenent. No hi havia models de quiròfans unisex?

I el més irritant de tots. Si un coet t’està caient a sobre, és absurd córrer en sentit longitudinal al coet. Els coets són molt llargs, de manera que mai escaparàs de morir esclafat. És molt millor córrer cap a un costat. Algú que pot portar una nau a l’altre punta de la galàxia hauria de saber-ho.

Al final no m’importen tant els detalls científics. Puc assumir que ens saltem les lleis de la física per tal de mantenir l’interès de la història. Però, si us plau, que els personatges siguin una mica creïbles. Que actuïn de manera normal. Ja sé que el científic al final acostuma a salvar el món però la noia sempre tria l’altre i que els científics només aconsegueixen lligar quan la noia de la pel·lícula és la científica. Però podrien intentar que no siguin tan absurdament estúpids en tot el que no sigui estrictament la seva feina?

Que som gent molt normal!