La interferència del semen

Una de les millors armes per lluitar contra la SIDA són els preservatius. El virus es transmet amb el semen, de manera que si aquest no arriba a la mucosa vaginal, el risc d’infecció s’elimina. Tan senzill d’entendre i tan difícil de dur a la pràctic en molts indrets. Per exemple, a l’Àfrica hi ha moltes zones on els homes es neguen a fer servir el preservatiu i, per motius culturals, les dones no hi tenen dret a dir res. Pot resultar indignant, però és el que hi ha.

Per això es van empescar antivírics aplicats en forma de gels vaginals. La idea és posar en aquests gels productes que bloquegin la capacitat del virus VIH per unir-se a les cèl·lules que ha d’infectar. Així, la dona es pot posar el gel quan l’home es negui a fer servir el preservatiu. No és una mala estratègia, però a la pràctica es va veure que fallava estrepitosament i que el grau de protecció era molt baix. El problema és que no estava clar perquè era tan baix.

Però sembla que ja n’han tret l’entrellat. I, com acostuma a passar, el problema és que una cosa són les condicions de laboratori i una de diferent es la vida real. Els productes antivirals que es posaven als gels deixaven de funcionar a la vida real per culpa del mateix semen. Sembla una ximpleria, però una cosa és un tub d’assaig, i una altra una vagina durant un contacte sexual.

Els antivírics funcionàvem molt bé al tub d’assaig quan només hi havia el virus i el medicament. Però a la vida real havien de funcionar en presencia del semen de l’home. I ara s’ha vist que al semen es generen unes proteïnes, anomenades “fibres amiloides”, que en principi tenen la funció d’ajudar a lluitar contra bacteris, però que el virus de la SIDA aprofita per unir-se a elles i evitar així que se li uneixin els antivirals. El semen ajuda al virus a esquivar els medicaments presents al gel vaginal. Els estudis inicials havien vist la eficàcia dels medicament, però no ho havien fet en presencia de semen.

Ara caldrà seleccionar medicaments que no quedin bloquejats per aquestes fibres. Unes fibres famoses perquè quan apareixen al cervell s’han relacionat amb la malaltia d’Alzheimer, però que en semen també hi són i aparentment tenen una funció biològica protectora.

Tot plegat ens recorda que moltes vegades, moltíssimes vegades, els medicaments que funcionen al laboratori no ho fan a la vida real. I que per això sempre cal prendre-ho amb calma cada vegada que algú anuncia que ha trobat un producte que cura el càncer, que millora la diabetis o que mata al virus de l’ebola. Al laboratori és relativament senzill fer tot això. Però sortir del laboratori, aplicar-ho als malalts i que segueixi funcionant, és tota una altra història.

D’altra banda, també emprenya molt que tot això calgui fer-ho, provar-ho, investigar-ho i desenvolupar-ho simplement perquè a uns paios no els dóna la gana de posar-se un condó. Que tremendament necessària que és una bona educació a tots els nivells!

3 comentaris

  • Daniel

    26/11/2014 12:37

    Pons: I tant. Igual que hem curat el càncer grapats de vegades en ratolins i rates. I matar cèl·lules tumorals a la placa és bufar i fer ampolles.

    tramuntaire: Crec entendre que són fàrmacs que estan pensats per administrar per altres vies i es van aprofitar també per fer els gels vaginals. Però sí. S’haurien d’haver provat en situacions més aproximades a la realitat.
    I sí. Quan parlava d’educació, no em limitava a la sexual (que també) sinó al concepte en el sentit més gran de la paraula.

  • tramuntaire

    26/11/2014 11:39

    Em sorprèn que després d’una primera etapa confrontant el virus i el fàrmac després no en fessin una altra confrontant el semen amb virus i cèl·lules vaginals amb fàrmac.

    Que un africà no es vulgui posar un preservatiu i que una africana no hi pugui dir res al respecte no és només un problema d’educació sexual. Només cal pensar si les coses haguessin estat gaire diferents si fa cent o dos-cents anys a europa haguessin existit el SIDA i els condons. Bé, potser ens sorprendria el nombre de casos com aquest que trobaríem a casa nostra.

    No és exactament el mateix, però a Interstellar els toca investigar com colonitzar altres planetes perquè els humans som tan burros que ens hem carregat el nostre.

  • Pons

    26/11/2014 10:31

    Ja em conec els llargs processos de proves abans de treure una medicina al mercat. Sense anar més lluny que en fa d’anys i panys que la rates de laboratori ja no son diabètiques!