Arxiu del divendres, 28/11/2014

Sí! El gos t’entén… fins a cert punt.

divendres, 28/11/2014

Diuen que el gos és el millor amic de l’home, que són nobles, fidels i molt intel·ligents. I hi ha qui s’hi entén millor amb ells que amb les persones. No sembla estranya ja que fa uns trenta mil anys que anem plegats gossos i humans. Primer eren llops més aviat eixerits que es van adonar que acompanyant als humans aconseguien menjar i protecció amb una certa facilitat. Trenta mil·lennis i molta selecció per part dels humans han fet que els gossos siguin uns dels animals millor domesticats.

Els amos acostumen a dir que els seus animals els entenen perfectament, i qualsevol que hagi vist un gos sap que hi ha molt de cert. Però fins a quant? Fins a quin punt els gossos entenen el que els diem?

Doncs aquest any han fet un parell de treballs que confirmen el que ja sospitàvem. Ens entenen força… en alguns aspectes.

Un estudi el van fer agafant gossos i ensinistrant-los perquè es quedessin quiets i tranquils dins un aparell de ressonància magnètica. Poca broma, que aquesta deuria ser la part més complicada del treball! Després els van fer escoltar diferents tipus de sorolls entre els que hi havia també la veu humana. Mentrestant els analitzaven el nivell d’activitat en diferents regions del cervell. Per comparar, van fer el mateix en un grup de voluntaris humans.

I el cas és que la veu humana activa zones del cervell diferents de les que activa la resta de sorolls. Com és normal, en el cas dels gossos, aquesta zona s’activava molt més si el que escoltaven era altres gossos, però l’important és que en resposta a la veu humana també hi havia activitat. Encara més, si la veu mostrava una entonació relacionada amb emocions, el cervell dels gossos activava zones de l’escorça primària. Potser no entenen el que diem, però el seu cervell si que capta i processa les diferències en la manera com ho diem.

Això ho han confirmat amb altres experiments en els que, amb una estratègia diferent, també han demostrat que els gossos identifiquen les emocions implícites en el que escolten. El que s’anomena la prosòdia. Això ho han fet posant uns altaveus de manera que l’animal escoltés la veu per un costat del cap o per l’altre. La gràcia és que l’anàlisi de les paraules es processa principalment a l’hemisferi cerebral esquerre, mentre que coses com la entonació i tot el component emocional inclòs en la veu es processa a l’hemisferi dret.

Posant diferents missatges de veu, amb o sense entonació i en una orella o altre, els investigadors podien deduir quin hemisferi treballava més en cada cas. De nou, constataven que els gossos sí que processen intensament la informació emocional implícita en la veu. Això no vol dir que la interpretin correctament, tot i que si coneixes els gossos et sorprendria molt que no fos així.

L’estudi fa gràcia tot i que hi ha qui pot pensar que és una manera de malgastar esforços i diners. No cal tanta experimentació per saber que els gossos ens entenen! Però naturalment la cosa és més complicada. De fet, es tractava de veure si les zones del cervell implicades en el processament de la veu són similars en animals, com gossos i humans, que evolutivament es van separar fa uns cent milions d’anys. Confirmar que el cervell processa de manera similar les veus i les entonacions ens permet saber que el cervell dels mamífers ja tenia zones destinades a interpretar les veus, des de fa al menys cent milions d’anys!