Biologia molecular dels evangelis medievals

Als voltants de l’any 800 de la nostra era, uns monjos de l’abadia de Iona, una petita illa situada a la costa oest d’Escòcia, van haver d’abandonar l’indret per la pressió de les incursions dels víkings. En marxar es van endur algunes de les seves possessions més preuades, entre les que hi havia un bellíssim manuscrit que agrupava els quatre evangelis i un seguit de notes. Un llibre de 340 folis, extraordinàriament il·lustrat, que havien fet experts escrivans, amb els pigments més valuosos i pergamí de la millor qualitat. Els monjos es van refugiar a l’Abadia de Kells, a Irlanda i el manuscrit va restar allà fins que al segle XVII el van enviar a Dublin per assegurar la seva protecció.

Actualment es pot veure a la llibreria del Trinity College de Dublin, i si aneu per allà, a més de les cançons irlandeses i les cerveses dels pubs, no deixeu perdre l’ocasió d’admirar el que ara es coneix com el Llibre de Kells i que es considera la principal mostra del cristianisme cèltic. No és l’únic, per sort. De fet, hi ha molts altres vells pergamins que ens ofereixen una visió de primera mà sobre la vida i religiositat dels temps medievals. Però investigadors del mateix Trinity College han trobat la manera de treure encara més informació a partir d’aquests llibres.

Amb ells podem saber com ha evolucionat el bestiar que els humans hem fet servir en la ramaderia al llarg dels segles. Podrem esbrinar de quina manera els nostres avantpassats se les empescaven per millorar el rendiment dels animals, quin tipus d’aliments, de pells i de força motriu podien fer servir i com hem arribat a les races actuals d’animals domèstics.

La clau és que el pergamí amb que estan fets aquests llibres no deixa de ser pell de vaques, ovelles o cabres tractades per assegurar la seva conservació. Només un petit percentatge dels animals sacrificats es feien servir per fabricar pergamí, però el cas és que en tenim moltes mostres i de molts moments històrics. I de la pell d’aquests animals actualment ja podem obtenir el DNA en condicions prou bones com per analitzar i comparar.

La idea és extreure DNA de mostres de pergamins i comparar com anava canviant el tipus de bestiar que hi havia disponible a mida que anaven seleccionant animals, creuant les races i migrant les poblacions per tota Europa. La qüestió era si es podria obtenir DNA en prou quantitat i qualitat per analitzar-ho, i per esbrinar-ho han anat comparant diferents tipus de pergamins. Ara ja no hi ha dubtes que el podem fer servir.

Per descomptat, el que més hi ha és DNA bacterià i bona part del original de l’animal s’ha fet malbé en el procés de preparació o per causa del simple pas del temps. Per sort, no cal tot el DNA sinó que amb petits fragments ja en tenim prou per analitzar, comparar i establir les relacions entre diferents races d’animals. De fet, els mètodes analítics són tan bons que comencen a haver-hi problemes de contaminació. Els artesans que preparaven les pergamins ho feien de manera industrial i en una simple mostra podem trobar restes de DNA d’altres espècies que simplement havien processat prèviament a la mateixa factoria.

La gràcia és disposar de prou fragments per diferenciar els originals dels contaminants. Ara ja podem identificar DNA mitocondrial i genòmic de petites mostres de pergamins, de manera que els vells llibres ens donaran moltíssima més informació dels temps medievals. No ho faran, suposo, amb els exemplars més importants, com el llibre de Kells, però per sort, de pergamins d’aquests n’hi ha un bon grapat.

Resulta fascinant ja que els llibres, els pergamins, ens han ofert informació gràcies al seu contingut, però ara també extraurem una informació ben inesperada del continent. Del sistema de suport físic d’aquells textos. I és que mai no saps on pot estar amagada la informació!

3 comentaris

  • Daniel

    10/12/2014 15:39

    Tramuntaire. L’ADN amaga molts secrets!! :-)

    Joan: Per interpretar missatges divins… busca un científic!

  • Joan Codina

    10/12/2014 12:55

    Veure un procés de selecció a partir de documents de l’església.. Déu no para d’enviar-nos senyals del camí a seguir però els que l’interpreten no volen fer-li cas. Sort que hi ha qui sí que pot llegir entre línies.

  • tramuntaire

    10/12/2014 11:28

    Jo havia sentit a parlar de l’ADN ambiental, de l’ADN fòssil, antic… però no del maltractat!