Arxiu del dimarts , 16/12/2014

L’estany dels sediments marcians

dimarts , 16/12/2014

La imatge no sembla massa especial. Una paret amb roques formades per la deposició de sediments que han generat diferents estrats. A molts indrets en trobem. La gràcia és que aquesta imatge no és de la Terra sinó de Mart.

Amb els anys ens hem anat acostumant a disposar de imatges de la superfície marciana. Les sondes que hem enviat i els robots que s’hi passegen ens han proveït d’un ventall extensíssim de fotografies dels terrens erms de Mart. A més cada dos per tres la NASA es despenja dient que han trobat proves de l’existència d’aigua en temps remots. La primera vegada va ser excitant, però a la llarga ja no sorprèn.

El que passa és que, ocasionalment, alguna imatge destaca entre la resta. Això va a gustos, però a mi aquesta dels estrats m’ha encantat. Només hi falta l’aigua per completar el que fa milions d’anys va ser la riba d’un llac de no massa fondària envoltat de terrenys rogencs. El llac es va assecar fa eons, l’aigua va ser substituïda per vents inclements i monstruoses tempestes de sorra, i contra tot pronòstic, un dia va arribar-hi un aparell provinent del planeta veí.

L’indret és interessant perquè si volem buscar rastres de vida, la vora d’un llac és un lloc fantàstic per començar a mirar. A la Terra, per que aparegués la vida va caldre aigua, uns quants elements senzills (carboni, nitrogen, oxigen, hidrogen, sofre, fòsfor i poca cosa més) i, finalment, molt de temps.

A Mart hi havia l’aigua i els elements, la qüestió és si la vida va disposar de prou temps per emergir abans que l’aigua es perdés, o simplement no va tenir cap oportunitat. Remenant per entre els estrats del llac potser podríem treure’n l’entrellat.

De moment els que s’ho passen millor són els geòlegs. Estan reconstruint la història del llac, per quins indrets entrava l’aigua provinent dels rius que l’abastien, com s’anaven acumulant els sediments que han deixat de record una mena de muntanya al mig del llac o quins cicles de aigua i sequera poden deduir a partir dels estrats, de la disposició de les pedres i de la inclinació del terreny.

Va haver-hi un temps en que Mart era un territori per imaginar. Ara és un indret més, cartografiat, fotografiat i visitat. Ens falta anar-hi en persona, però tot arribarà.

(Per cert, les imatges són del Curiosity, però l’Opportunity segueix funcionant (amb algun problema informàtic) després de deu anys al planeta!)