Del pànic a la indiferència

Ara ja no en parlem, però la epidèmia de ebola segueix causant estralls a l’Àfrica. Quan va esclatar tothom estava pendent de les imatges de morts i dels hospitals de campanya que s’instal·laven a Guinea o Libèria. Ens esgarrifàvem amb xifres de morts que no paraven d’augmentar. Primer desenes i després centenars de morts que omplien les imatges dels medis de comunicació.

Però van arribar els primers malalts a Europa i poc després els primers contagis. Aleshores sí que vam tenir una onada de pànic que va posar el virus al centre de totes les notícies. Tots estàvem pendents de uns pocs casos, ben identificats, aïllats i controlats. Es controlava tothom qui havia estat en contacte amb ells i es feien manifestacions i recollides de signatures per decidir si es sacrificava un gos o si s’esterilitzava l’escala per on havia passat el malalt.

Mentrestant, a l’Àfrica, les persones seguien morint. Acumulaven 8000 afectats i uns 3600 morts, però eren uns morts dels que ja no en fèiem gaire cas.

Els pacients europeus van tenir sort i es van curar. Un fet mereixedor de celebracions, per descomptat. Però immediatament van començar les crítiques a la gestió del brot, els retrets creuats entre polítics i l’inevitable xou mediàtic. Era com tornar a la normalitat després de respirar tranquils en saber que la epidèmia s’havia aturat. Tècnicament aquí no havíem tingut cap epidèmia ja que només hi havia una persona infectada, però això semblava ser poc rellevant.

En aquell moment, a l’Àfrica ja portaven 9900 casos i més de 4800 morts. Però ja eren només una notícia a peu de plana.

La setmana passada es va anunciar que havien aturat un dels estudis de vacunes. Era un estudi encara en fase 1, quan s’administra a persones sanes per veure quins efectes secundaris causa. Alguns, coma ara una mica de febre, ja són previsibles, però en aquest cas va causar dolor a les articulacions i això, tot i que tampoc és infreqüent, ja és més estrany. Per tant, han aturat l’estudi fins esbrinar quan dura el dolor i que l’ha causat. El més curiós és que l’estudi es feia en diferents indrets; Canadà,  Suïssa, Alemanya i Gabon, però només a Ginebra es va observar aquest efecte. En tot cas, fins a mitjans de gener no continuaran amb l’estudi.

La notícia ja sembla llunyana, com si l’estudi fos per tractar una malaltia passada. En aquests moments, a l’Àfrica ja porten acumulats més de 18000 afectats i 6800 morts. Però d’això gairebé ni en sentim a parlar. Simplement és una línia al final de la notícia de l’aturada en el desenvolupament de la vacuna.

Els humans som curiosament poc racionals. Fa uns mesos ens esgarrifàvem quan hi havia vuitanta morts per ebola, i ara que estem a fregar dels vint mil afectats no en fem ni cas. Moltes de les reaccions inicials quan van arribar els primers casos aquí van ser exagerades, però l’actual indiferència potser també ho és.

6 comentaris

  • Daniel

    18/12/2014 8:48

    De fet, a més de l’empatia, l’altruisme i la solidaritat entre éssers humans, ens hauria de preocupar també fins i tot per l’egoisme pur i dur, ja que mentre duri l’epidèmia allà, hi ha el risc que acabi arribant aquí.

  • Pons

    17/12/2014 19:47

    Es un problema que ja no ens afecta directament, per què ens hauria de preocupar? Per empatia? altruisme? l’ésser humà no es així si no té el problema literalment a la vista.

  • Daniel

    17/12/2014 15:41

    Carquinyol: Ja. Per això és que realment som poc racionals.

    Mirabilis: Vivim en un mon de titulars i tweets. Té les seves virtuts, però també comporta problemes.

    Jordi C: Correcte. Fins que torni ha haver-hi casos aquí. O potser ni així…

  • Jordi C.

    17/12/2014 11:20

    La novetat i la proximitat són la clau i l’Àfrica queda molt lluny (i no només en el sentit físic de la paraula) i la situació ja no és nova.

  • Mirabilis

    17/12/2014 11:15

    Fa temps que tinc la impressió que el seguiment de les notícies no interessa als mitjans: només interessa la portada i després sembla que els problemes es solucionen sols, o desapareixen. Però ja sabem que en realitat, no és així.

  • Carquinyol

    17/12/2014 9:14

    Recordes allò de ‘la paja en ojo propio y la viga en ajeno?’ doncs això, si una cosa creiem que no ens toca de prop, no existeix. Una pena.