El secret dels tresors desapareguts

A molts indrets del planeta hi ha llegendes que fan referència a éssers sobrenaturals, benignes o perversos, que juguen amb les esperances dels humans i que fan tota mena de malifetes. Follets, gòblins, gnoms, leprechauns, trolls o nans, a cada lloc tenen característiques diferents, però en general es mouen pels boscos i ens compliquen la vida als humans. Una de les seves aficions més generals és la d’agafar i amagar coses. Per això, moltes vegades, quan algú amagava alguna cosa enterrant-la al bosc i després no la trobava, sempre podia pensar que uns follets entremaliats se l’havien endut.

Per descomptat hi ha explicacions més probables i no sempre cal que algú altre s’ho hagi endut. Potser ha sigut la mateixa terra que li ha robat el tresor.

El problema és el costum dels humans de pensar en el terra com una cosa estable. Sabem que hi ha terratrèmols, allaus i inundacions que poden alterar el terreny, però sense aquests fenòmens extraordinaris, no esperes que la terra es mogui sota els teus peus. Un error, perquè en molts indrets, el terreny es mou de manera, potser imperceptible, però inexorable.

Hi ha diferents maneres en que el terreny es pot desplaçar lentament. Potser els més típics són els que els geòlegs anomenen solifluxió i reptació. Hi ha diferencies entre els dos processos, però son el resultat de l’efecte de l’aigua i la gravetat. Terrenys que absorbeixen molta aigua i que estan en un pendent més o menys marcat poden anar lliscant lentament si sota la capa superficial hi ha un terreny més dur. El moviment pot ser totalment imperceptible, però amb els anys es veuen arbres torçats, postes desplaçats i camins desviats.

Això passa en terrenys gelats amb molta pendent, en zones on antics llacs s’han omplert de sediments però encara hi passa un riu per sota, o fins i tot en terrenys amb pendent on pastura molt bestiar que amb el seu pas va esclafant el terreny i empenyent-lo imperceptiblement avall.

Que passa si algú que no és de la zona arriba i una nit de tempesta, fugint d’uns perseguidors i amb tota el parafernal de les novel·les romàntiques, decideix enterrar el tresor, les monedes, l’arma del crim o la carta comprometedora en un indret que experimenta reptació? Doncs si torna a recollir el que ha amagat en pocs dies, no passarà res. El recollirà i se l’emportarà tan content. Però si torna quan ja han passat uns anys, potser ja no el trobarà.

Probablement això ha passat més d’una vegada. Algú que identifica el lloc on va enterrar alguna cosa i que es troba que ja no hi és. Si és pragmàtic sospitarà que li han robat, i si és supersticiós culparà als follets del bosc. El que segurament no imaginarà és que el terreny es pot haver desplaçat i que si hagués fet el forat uns metres més avall probablement hauria trobat el que buscava. Però, és clar, ningú pensa que el terra es mogui!

Per tant, si algun dia heu d’enterrar un tresor i l’heu de deixar molts anys, demaneu consell abans a un geòleg. Un que sigui de tota confiança, és clar.

2 comentaris

  • Daniel

    18/12/2014 9:50

    Pirates i filibusters moderns.

  • Carquinyol

    18/12/2014 9:30

    Avui en dia fan servir una altra cosa per amagar tresors, crec que es diuen paraisos fiscals o una cosa així…

    En tot cas, està bé saber el que comentes no fos el cas…