Arxiu del dilluns, 22/12/2014

De donzelles i verges

dilluns, 22/12/2014

Diuen que els científics fan servir paraules estranyes, complicades, difícils de pronunciar. I el cas és que es cert. El llenguatge científic està ple de tecnicismes i expressions que només es fan servir en camps molt concrets. És conseqüència de la obsessió per aconseguir que les paraules siguin descriptives i precises. Per això s’han buscat maneres d’anomenar als éssers vius fent servir una nomenclatura binomial que, amb dues paraules en llatí identifica una espècie d’organisme i només una. Si parlem de Canis lupus, Saccharomyces cerevisiae o Velociraptor mongoliensis sabrem que parlem d’un llop, un fong o un dinosaure i no hi hauria d’haver cap error causat per una mala interpretació del que diem.

El sentit de tanta insistència és evident. En la vida real no és important, però si algú diu que ha trobat un escarabat, en tenim uns 350.000 tipus diferents, de manera que un entomòleg agrairia una mica més de precisió. I cal vigilar perquè paraules que tenen més d’un sentit poden portar embolics considerables.

Una probable confusió en el sentit d’una paraula va originar un merder considerable i molts problemes al llarg de la història. És la paraula “verge”.

Verge pot voler dir diferents coses. Una persona que no ha tingut relacions sexuals, una noia jove, una dona que no s’ha casat, un territori inexplorat, un material que no ha sofert gaire processat, algú nascut sota un signe zodiacal concret o un suport magnètic que no ha contingut informació. En principi no hi ha massa problema ja que en funció del context podem deduir quin sentit cal aplicar.

Ah! Però de vegades pot haver-hi confusió. Com passa a la Bíblia. De petit em deien que a la Bíblia s’anunciava que un nen naixeria d’una verge, i això assenyalava el miracle de la concepció.

Però resulta que quan busques a la Bíblia, el que hi trobes és un embolic considerable de traduccions. Segons la versió pots llegir que no hi diu verge, sinó noia jove, o donzella. I és clar, això canvia molt el sentit i el miracle s’esvaeix. El problema és que en hebreu també hi ha, naturalment, sinònims i polisèmies. I els traductors tenen l’immens poder de triar el que més els convé.

Pel que trobo buscant una mica, veig que en hebreu almah vol dir generalment noia jove, mentre que si es vol fer referència a si ha tingut o no relacions sexuals es millor fer servir betulah. Ignoro si la confusió o el grau de solapament en l’ús de les dues paraules és com en les derivades del llatí, com el català o el castellà, on sense context, la paraula “donzella” no està massa clar a que fa referència.

El cas és que a Isaïes 7:14 diu que “…el Senyor mateix us donarà un senyal: Heus aquí que la donzella concebrà i tindrà un fill,…” En altres traduccions he trobat “la noia que ha d’infantar” o “la jove que està embarassada”. Bàsicament perquè Isaïes (o qui fos que ho escrivís) va fer servir la paraula almah.

Aleshores, com es va passar de noia jove a verge i d’aquí a un miracle? Doncs segurament perquè al nou testament, Mateu recorda aquesta profecia, però ho fa modificant la traducció. El nou testament es va escriure molt després i en grec, de manera que Mateu (o qui fos en el seu nom) va poder traduir com va voler. A Mateu 1:23 llegim que el profeta havia dit que “…mireu, la verge concebrà i infantarà un fill”. Va ser aquí on el punyetero de Mateu va triar el significat menys habitual i més miraculós de la paraula hebrea.

En aquest versicle sí que a totes les versions que he mirat posa “verge”, ja que és el que Mateu va triar. En realitat, en llenguatge poètic verge també podria tenir el sentit, menys habitual, de noia jove, però quina gràcia tindria? Així la mare de Déu va esdevenir un model a seguir per totes les dones i la virginitat (de les dones) es va convertit en un valor preuat fins nivells absurds.

Només canviant el sentit a una paraula es va obtenir el poder de controlar la sexualitat de les dones durant al menys vint segles. Qui ho diu que la precisió en les paraules triades no és important!