De donzelles i verges

Diuen que els científics fan servir paraules estranyes, complicades, difícils de pronunciar. I el cas és que es cert. El llenguatge científic està ple de tecnicismes i expressions que només es fan servir en camps molt concrets. És conseqüència de la obsessió per aconseguir que les paraules siguin descriptives i precises. Per això s’han buscat maneres d’anomenar als éssers vius fent servir una nomenclatura binomial que, amb dues paraules en llatí identifica una espècie d’organisme i només una. Si parlem de Canis lupus, Saccharomyces cerevisiae o Velociraptor mongoliensis sabrem que parlem d’un llop, un fong o un dinosaure i no hi hauria d’haver cap error causat per una mala interpretació del que diem.

El sentit de tanta insistència és evident. En la vida real no és important, però si algú diu que ha trobat un escarabat, en tenim uns 350.000 tipus diferents, de manera que un entomòleg agrairia una mica més de precisió. I cal vigilar perquè paraules que tenen més d’un sentit poden portar embolics considerables.

Una probable confusió en el sentit d’una paraula va originar un merder considerable i molts problemes al llarg de la història. És la paraula “verge”.

Verge pot voler dir diferents coses. Una persona que no ha tingut relacions sexuals, una noia jove, una dona que no s’ha casat, un territori inexplorat, un material que no ha sofert gaire processat, algú nascut sota un signe zodiacal concret o un suport magnètic que no ha contingut informació. En principi no hi ha massa problema ja que en funció del context podem deduir quin sentit cal aplicar.

Ah! Però de vegades pot haver-hi confusió. Com passa a la Bíblia. De petit em deien que a la Bíblia s’anunciava que un nen naixeria d’una verge, i això assenyalava el miracle de la concepció.

Però resulta que quan busques a la Bíblia, el que hi trobes és un embolic considerable de traduccions. Segons la versió pots llegir que no hi diu verge, sinó noia jove, o donzella. I és clar, això canvia molt el sentit i el miracle s’esvaeix. El problema és que en hebreu també hi ha, naturalment, sinònims i polisèmies. I els traductors tenen l’immens poder de triar el que més els convé.

Pel que trobo buscant una mica, veig que en hebreu almah vol dir generalment noia jove, mentre que si es vol fer referència a si ha tingut o no relacions sexuals es millor fer servir betulah. Ignoro si la confusió o el grau de solapament en l’ús de les dues paraules és com en les derivades del llatí, com el català o el castellà, on sense context, la paraula “donzella” no està massa clar a que fa referència.

El cas és que a Isaïes 7:14 diu que “…el Senyor mateix us donarà un senyal: Heus aquí que la donzella concebrà i tindrà un fill,…” En altres traduccions he trobat “la noia que ha d’infantar” o “la jove que està embarassada”. Bàsicament perquè Isaïes (o qui fos que ho escrivís) va fer servir la paraula almah.

Aleshores, com es va passar de noia jove a verge i d’aquí a un miracle? Doncs segurament perquè al nou testament, Mateu recorda aquesta profecia, però ho fa modificant la traducció. El nou testament es va escriure molt després i en grec, de manera que Mateu (o qui fos en el seu nom) va poder traduir com va voler. A Mateu 1:23 llegim que el profeta havia dit que “…mireu, la verge concebrà i infantarà un fill”. Va ser aquí on el punyetero de Mateu va triar el significat menys habitual i més miraculós de la paraula hebrea.

En aquest versicle sí que a totes les versions que he mirat posa “verge”, ja que és el que Mateu va triar. En realitat, en llenguatge poètic verge també podria tenir el sentit, menys habitual, de noia jove, però quina gràcia tindria? Així la mare de Déu va esdevenir un model a seguir per totes les dones i la virginitat (de les dones) es va convertit en un valor preuat fins nivells absurds.

Només canviant el sentit a una paraula es va obtenir el poder de controlar la sexualitat de les dones durant al menys vint segles. Qui ho diu que la precisió en les paraules triades no és important!

10 comentaris

  • Vicent Bosch i Paús

    26/12/2014 4:29

    L’Òscar i tu m’heu deixat bocabadat!

  • Daniel

    23/12/2014 19:49

    Uops. És en la septuaginta que està mal traduït? Jo havia llegit que Mateu havia fet servir la cita de la septuaginta però que allà estava correcte i que ell havia canviat el sentit. Ara ho hauré de mirar.
    (En realitat m’encanta trobar un fil i anar-lo seguint per esbrinar que va passar realment!)

  • Óscar A.

    23/12/2014 16:47

    Doncs estimulat pels comentaris que m’has fet, m’he mirat una mica els llibres que tinc sobre el tema i he trobat una dada interessant sobre una afirmació que fas al post. I és que resulta que el canvi de ‘donzella’ del text hebreu original d’Isaïes pel de ‘verge’ en la cita que en fa Marc al seu evangeli no és atribuïble a l’evangelista. Mateu cita aquesta frase d’Isaïes de la septuaginta, una traducció de la bíblia hebrea al grec feta per jueus alexandrins en una època anterior a l’aparició del cristianisme. És en aquesta on es fa el canvi de ‘donzella’ per ‘verge’. Els cristians hel·lenitzats, que van ser els qui composaren el Nou Testament, empraven aquesta versió de la Biblia, per tant Mateu és innocent de manipulació. Si després es feu servir aquest passatge amb altres intencions tal com tu sostens i jo no tinc tan clar, això ja hauria de ser objecte d’un estudi.

  • Daniel

    23/12/2014 1:09

    Bé. Potser estic equivocat. Però la percepció que tinc és que aquesta subtilesa que esmentes va ser el punt de partida que donava força a la resta de referències a la virginitat. Si hagués mantingut el concepte de original de “noia jove” segurament la resta de apostes per la importància de la virginitat en altres textos posteriors i, sens dubte en la societat, s’haurien mantingut, però amb una justificació molt més feble.
    Quan era jove, recordo alguns capellans fent referencia expressa a aquests episodi per justificar la castedat i la virginitat de les noies. Com es podia argumentar res en contra, si el mateix Déu triava una verge per ser la mare del seu fill? Si en canvi la Bíblia només hagués fet referència a una noia jove, s’ho haurien d’haver treballat més per justificar el seu plantejament.
    Fixa’t que no em referia a la teologia ni al missatge de la Bíblia sinó a l’ús (o l’abús) que se’n va fer en la societat.

  • Óscar A.

    22/12/2014 18:29

    Doncs la veritat és que no acabo de veure la relació entre el canvi de la paraula donzella en el text d’Isaïes pel de verge al de Mateu amb el patriarcat. Potser existeix, però personalment no conec cap referència ni en el nou testament ni als pares de l’Església ni en els teòlegs medievals, per aquest motiu aquesta relació per a mi no és evident. De fet al Nou testament la referència més clara a la virginitat des d’un punt de vista moral es troba a les cartes de Pau de Tars. Allà Pau defensa aferrissadament la virginitat, però tant per homes com per dones. Concepció que avui en dia estipula el cristianisme d’arrel tradicionalista: les relacions sexuals, tant per homes com per dones s’han de circumscriure al matrimoni. Això no vol dir que la civilització cristiana que es formarà a partir del segle V no pugui justificar la dominació patriarcal que la caracteritzarà apel·lant al Nou testament. Però no calia recórrer a una subtilesa com és un canvi en el sentit d’un mot sinó a passatges força més extensos de les cartes de Pau i de les cartes paulines, que no són de Pau però se li atribueixen. En elles ja es defensa d’una manera prou clara i directa la submissió total de la dona al marit, pare o germà com per centrar-se en un mot d’un passatge on es fa referència a la naturalesa divina de Jesús de Natzaret.

  • Daniel Closa

    22/12/2014 16:04

    Óscar. Gràcies pel que dius. Tens tota la raó amb l’arameu i el grec. Ja ho he rectificat. En la resta, doncs no crec que estiguem massa en desacord. És evident que el tema de la virginitat de Maria no és una qüestió sintàctica sinó un dogma de fe i una manera de ressaltar l’origen diví que atribueixen a Jesús. En això, com que queda molt lluny del meu camp, no tinc arguments per discutir-ho. El que volia fer notar era la importància de la tria de les paraules, ja que sense la traducció de Mateu, hauria resultat molt més complicat assentar aquesta interpretació. En canvi, triant acuradament la paraula “verge”, tot resultava molt més senzill. Avui en dia diríem que va ser una intel·ligent operació de màrqueting per part de Mateu. (Un fet que fa pensar que els humans seguim comportant-nos de manera bastant similar als de fa dos mil anys)
    I també tens raó en el fet que el sotmetiment que han patit les dones no es basa només en aquest fet, (de fet, ja venia de molt abans) però em sembla evident que ha facilitat molt la feina als qui les volien tenir controlades.

  • Óscar A.

    22/12/2014 14:07

    M’encanta el teu bloc i el segueixo cada dia com una de les meves principals fonts de divulgació científica. Tanmateix no estic d’acord amb la tesi que defenses en aquest post. En primer lloc comentar que el nou testament no fou pas escrit en arameu, sinó en grec. En segon lloc, dubto molt que un mot en un text del segle I hagi sigut prou rellevant com per condicionar significativament el paper sexual de la dona durant segles. Aquest en tot cas serà el resultat de dinàmiques econòmiques, socials, polítiques i històriques, no pas filològiques.

    D’alta banda el fet que Mateu afirmés que Jesús naixés d’una verge no va ser cap problema semàntic, sinó teològic; bé si haguéssim de ser curosos hauríem de dir cristològic. Cal tenir en compte que la redacció del testament de Mateu s’escrigué cap a l’any 80. En aquell moment el cristianisme estava en estat de formació i encara era una secta jueva arrelada a les sinagoges. En el seu si convivien diverses interpretacions sobre la figura central de la secta: Jesús de Natzaret. El fet de fer-lo nèixer d’una dona verge simplement era una mena d’afirmar la seva divinitat, que era la interpretació sobre aquesta figura que s’estava imposant en el grup cristià. Mateu, com també farà Lluc i encara amb més esma Joan, recull aquesta intrepretació. Resulta que seran aquests textos els que a mitjans del segle II, quan el cristianisme ja és una religió separada de la sinagoga jueva, esdevenen canònics. La resta d’interpretacions, com que Jesús va ser totalment humà i per tant concebut com qualsevol humà, o bé totalment diví i per tant no va ser concebut per cap dona es van perdre. En definitiva que si avui en dia el cristianisme sosté la virginitat de Maria no és per un problema de traducció d’una persona, sinó que va ser per una interpretació sobre la figura de Jesús de Natzaret compartida per un grup dins del cristianisme primitiu que al final va ser el dominant.

    Per si hi ha algú que li interessi aquest tema hi ha un llibre molt interessant d’Antonio Piñero, un expert en cristianisme del segle I, que s’anomena Los cristianismos derrotados on tot això s’explica d’una manera molt clara i entenedora.

  • Daniel

    22/12/2014 10:13

    JordiC. He he. Al menys vivim en una època i en un país una mica més racional i ja no cremem ni decapitem als que no combreguen amb les nostres creences. Un fet que s’ha de valorar molt ja que històricament és més aviat l’excepció!

    Francesca. Gràcies. La separació entre les dues cultures em fa molta ràbia!!!

  • Francesca Pons

    22/12/2014 9:26

    grn article i gran reflexió. Gràcies per unir les dues cultures ran magistralment. Llegint els teus escrits se’m fa claríssim que no hi ha res més humà que la ciència.

  • JordiC

    22/12/2014 9:23

    Veig que aprofitant que venen Festes et poses en terrenys pantanosos… En uns temps que són llunyans a casa nostra, però que malauradament encara són vigents a altres continents, per menys et feien protagonista d’una barbacoa o d’una sessió de tir amb pedra….