Fanatisme infecciós

La imatge ens va deixar glaçats. Durant l’atemptat terrorista d’ahir, dos dels atacants a punt de marxar van ferir un gendarme. Mentre l’home gesticulava al terra, s’hi van acostar, li van disparar un tret per rematar-lo i , sense més van tornar cap al cotxe per fugir. Realment cal un esforç important per mantenir la sang freda i controlar la ràbia que generen aquestes accions. En realitat no són tant diferents de les imatges de botxins decapitant presoners i de moltes altres accions absolutament inhumanes que es fan al mon i de les que no ens arriben imatges.

Una pregunta que és normal fer-se és, com poden actuar amb aquesta tranquil·litat? Mentre ho pensava vaig recordar un estudi fet fa temps i que havia comentat al blog en un to molt més informal. La idea era veure quines eren les bases mentals de l’empatia. Aquell mecanisme pel qual assumim que les altres persones tenen una ment com nosaltres, de manera que podem posar-nos en el seu lloc per mirar d’entendre’ns.

És tremendament important ja que la empatia és la base de tota societat. És el mecanisme mental que fa que entre nosaltres ens identifiquem com éssers humans. No sentim empatia per una taula o per un escarabat. Podem sentir simpatia per moltes coses, però sense empatia les altres persones perden la característica de humans i ens resulta molt més senzill actuar com si fossin, literalment, “coses”.

L’estudi es titula “De la deshumanització i cosificació, a la rehumanització: Estudi de neuroimatge sobre els components bàsics de l’empatia” i resulta molt aclaridor sobre com actuem les persones. El plantejament era sobre discriminacions socials de diferents tipus per entendre el que ens passa pel cap quan discriminem algú. En el fons tots ho fem d’una manera o altre, en un grau o altre, i per això és útil saber quin és el problema per mirar de corregir-ho. I el que van detectar era, com sempre, el grau d’activació de diferents zones del cervell en interactuar amb diferents persones o objectes.

Resulta fàcil distingir àrees que es posen en funcionament només quan interaccionem amb persones. El cervell ha de fer coses, que encara no entenem massa, per extrapolar la manera com una persona pensa o sent, per tal d’anticipar les seves reaccions i per poder interactuar amb ella de manera eficient. Per això si algú està content, nosaltres tenim facilitat per sentir-nos alegres i si algú plora, ens posem tristos. L’interessant és que això no és un fenomen general i que hi ha grups amb els que activem molt menys les zones del cervell relacionades amb “interactuar amb humans”.

L’exemple divertit que es feia servir era el de les imatges de noies en biquini. No despertaven empatia en els homes sinó que només s’activaven les àrees del cervell corresponents a interactuar amb “coses”. Bàsicament ens diu el que ja sabem. El masclisme es basa en considerar les dones com objectes supeditats a la voluntat dels mascles. Però el fenomen és més freqüent del que podem pensar. S’ha vist que quan veiem rodamons o sense-sostre succeeix el mateix. No s’activa la empatia, inconscientment els deshumanitzem i la nostra relació amb ells és redueix al mínim. Podem fer l’esforç de posar-nos en el seu lloc, i això ens fa millors com a societat i com a persones, ens fa civilitzats. Però la clau és que ha de ser un esforç conscient ja que no es dóna l’automatisme mental. I probablement en molts altres problemes racials, socials o culturals està passant el mateix. Als “altres” no els veiem com éssers humans similars a nosaltres.

Aquest fet no és una característica biològica sinó el producte d’un determinat ambient. I, per descomptat, hi ha diferents nivells. No hi ha res més mal·leable que el cervell i determinats estímuls poden promoure o bloquejar l’empatia enfront determinats grups amb relativa facilitat. Això ajuda a entendre moltes bestieses fetes pel sentiment de pertinença a un equip de futbol, un país, una raça, un gènere, una cultura o una classe social. Si aquests estímuls relativament senzills tenen tant d’efecte, què no ha de poder fer la religió, un dels estímuls més potents a que es pot sotmetre una ment?

Segons com, el fanatisme religiós no és gaire diferent d’una malaltia mental, altament contagiosa, que entre molts aspectes actua bloquejant la capacitat de sentir empatia per la resta dels humans que no comparteixen les seves creences. De fet, tots els fanatismes ho són, però el religiós és dels que excel·leixen en la seva capacitat infecciosa.

Aquells terroristes no són creients ni persones religioses sinó malalts que han perdut la capacitat de veure als altres com persones. Un fet que no els eximeix de cap responsabilitat, per descomptat. Però recordar-ho m’ajuda a evitar infectar-me del seu odi fanàtic contra els “altres”, fins i tot quan els “altres” són terroristes.

10 comentaris

  • Sinera

    12/01/2015 13:15

    Sempre hi ha hagut fanatismes religiosos, polítics… de moltes menes. Però fa només uns 20 anys no s’havia manifestat com ara, amb la ràbia i odi afegits… Ens cal mirar enrere i analitzar que ens ha portat fins aquí. Ho considero essencial.

  • Daniel

    08/01/2015 20:49

    Vicent. El fanatisme religiós és dels millors sistemes per fer-nos perdre l’empatia amb els altres, però en absolut és l´únic. Hi ha motles maneres de deshumanitzar-nos, i hem d’estar previnguts per totes.

    Tito: No, el que dius no és normal, o al menys coincideixo amb tu en que a mi tampoc m’ho sembla. L’únic que cal evitar és deshumanitzar als altres. Això no vol dir coincidir amb ells ni tan sols acceptar les seves idees. Hi ha idees que crec que s’han de combatre. L’únic important és no perdre la nostra humanitat en el camí.
    Lo del Barça… quan vaig descobrir que tenen samarretes substituint a l’escut la creu per una barra vertical per no ofendre als seguidors de països islàmics, em va caure als peus…

  • ( Tito) Vicenç Cava

    08/01/2015 17:58

    Dani ho sento…però reconec que sóc dels que quan veig aquestes imatges em bull la sang i em pregunto si realment no podríem fer molt més del que estem fent.

    És nomal tolerar que una dona hagi de portar vel en un país on a ens ha costat i ens costa molt que la dona tingui els mateixos drets que l’home … no som còmplices també nosaltres en mirar cap a un altre costat d’aquesta barbàrie.

    Som culpables de permetre que a aquesta gent se’ls ajudi tant i facin mesquites quan i on els hi doni la gana?
     
    Se’ns ajudaria en els seus països d’origen en cas contrari, si a nosaltres ens donés la gana obrir cualsevol tipus de centre religiós o un simple espai social?

    Fins aquí he arribat al meu paciència, I és clar que mai faré servir la violència per que si no al final acabes sent igual que ells però si els hi faré saber en el meu dia a dia que la meva empatia cap a ells ja ha tocat fons …

    És una tonteria però en el seu dia vaig dir que mai em compraria una altra samarreta del barça mentre aquesta porta publicitat d’un país que és sospitós de finançar el terrorisme Islàmic ia partir d’ara vaig intentar ajudar molt més a la gent que té ganes d’integrar-se i adaptar-se a la nostra societat i ser més contundent i una mica menys “simpàtic” amb tot aquell que no entengui la nostra forma de viure.

  • Vicent Bosch i Paús

    08/01/2015 13:07

    Al dia, morts violentes, hi ha un munt i més nombroses que la de Paris. Algunes en nom d’alguna deïtat, però la majoria són víctimes del Vedell d’Or, que on van els seus adoradors són com la “marabunta”, pitjor que el cavall d’Atilà i la dita premsa des-informativa, ho silencia i com si no passara res.
    I els que assassinen amb els “drons” a milers de km, tenen empatia, tenen déu? I els que donen les ordres?
    I els que foten fora de les seues terres de milers d’anys per fer una represa, una mina o un jaciment, sense donar-los cap alternativa?
    I les màfies de sempre que des de l’any 2007 han provocat la misèria,, i mort, a milions de persones i l’enriquiment de poques, tenen empatia? I molts d’aquest no són fanàtics religiosos, encara que s’han educat sota el cristianisme i els seus “valors”.

  • Daniel

    08/01/2015 10:16

    La civilització

  • Pons

    08/01/2015 10:02

    Tenim cura per aquest tipus de malalties? Hi ha una pastilla per ser empàtic? La tindrem algun dia?

  • Daniel

    08/01/2015 9:51

    Una “malaltia” que es mostre sota mil cares diferents. El problema és evitar contagiar-se. En alguns moments pot ser més difícil del que sembla. Ara hi haurà polítics que se n’aprofitaran.

  • Esther

    08/01/2015 9:47

    La seva “malaltia” és la intolerància.

  • Daniel

    08/01/2015 9:41

    Jo veig claríssim que no ho és. Igual que dir “es que tinc molta testosterona” no es cap atenuant per exercir la violència de gènere.
    I de la mateixa manera tampoc entenc l’extrem oposat. El que intenta justificar-ho tot, dir que totes les idees s’han de respectar per igual. No tot mereix el meu respecte. Em costa molt entendre perquè les creences religioses personals han de justificar res de res.

  • Carquinyol

    08/01/2015 9:18

    A mi el que em fa por és que s’utiltizi “el fanatisme religiós no és gaire diferent d’una malaltia mental, altament contagiosa, que entre molts aspectes actua bloquejant la capacitat de sentir empatia per la resta dels humans que no comparteixen les seves creences” en un judici.

    Tu veus molt clar que no ha de ser un atenuant, jo també, però…