Borbons, whisky i virus

Fa uns mesos, un granger d’un poblet de Kansas va començar a trobar-se malament. Febre, malestar, una important anorèxia i pocs dies després va morir sense que els metges entenguessin el motiu. Van caldre sis mesos de recerca per esbrinar que havia causat la mort de l’home. I el responsable va ser un nou tipus de virus transmès per les picadures de paparres. Com que l’home vivia al comptat de Bourbon, han batejat l’agent infecciós amb el nom de “virus Bourbon”.

El van descobrir quan els investigadors van pensar que potser la mort l’havia causat un altre virus, també nou i també descobert fa poc, el virus Heartland. En aquest cas es van veure afectats dos grangers, que per sort van sobreviure. Finalment no va ser el mateix virus, però tenien en comú el fet de ser transmesos per picades de paparres.

Tot plegat ens recorda que no només als països del tercer món es descobreixen noves malalties víriques. Els virus estan arreu, ens afecten des de sempre, i el que passa ara és que ja sabem com identificar-los.

Però, més enllà de l’interès per la virologia, aquest nou cas de virus m’ha fet gràcia pel nom. Virus Bourbon, sembla que parli d’un virus relacionat amb el whisky. I en certa manera ho està, però la història és més complicada.

Es divertit seguir el fil històric (o si voleu evolutiu) dels noms i les paraules. A Nova Orleans hi ha el famós “Bourbon street”, el carrer on es barreja l’encant de la ciutat, la música de jazz, l’ambient del carnaval i la màgia del vudú. També en aquest cas pensava que el nom es relacionava amb el whisky bourbon, però una placa al carrer em va fer veure que no. Nova Orleans està a l’estat de Louisianna, què va ser colonitzat pels francesos i li van posar el nom en honor al rei Lluis XIV de Borbó (Louis, en francès). Anys després, Napoleó va vendre l’estat de Louisianna als Estats Units però el nom es va mantenir.

Doncs el nom del carrer és precisament en honor a la família real dels Borbó (Bourbon en francès). El nom de Bourbon apareix en altres indrets del sud dels estats units, sempre en honor als Borbó, i l’únic que va canviar va ser l’accent. De la paraula aguda francesa (Bourbón) es va passar a la plana anglesa (Bóurbon). Entre aquests indrets potser el més famós sigui Bourbon County, un comptat a Kentucky, batejat així per agrair l’ajuda dels francesos durant la guerra de la independència. Allà van començar a fer un whisky de molt èxit i aviat el nom del comptat es va incorporar al whisky. Per això ara pots dir que et prens un “Bourbon” en el mateix sentit que dir que et prens un “Rioja”.

I, finalment, l’any 1855, el coronel Samuel A. Williams era el representat de la ciutat de Fort Scott a la Cambra de Representants de Kansas. El cas és que ell era nascut al comptat de Bourbon de Kentucky. Per aquest motiu va demanar que el comptat del que era capital Fort Scott passés a anomenar-se també Bourbon County, continuant els agraïments a l’ajuda dels Borbons a la independència americana i estenent més les aplicacions del nom.

És curiós com el nom de la dinastia Borbó, que ha donat lloc a carrers, a whisky i a comptats, ha acabat per donar nom a un virus. Ja es pot ben dir que els camins de les paraules són tot menys previsibles.

5 comentaris

  • Pons

    12/01/2015 15:13

    Em quedo amb el concepte que els Borbons son un virus perjudicial per l’esser humà

  • Daniel

    12/01/2015 11:35

    Això estaria bé. Seria una manera molt elegant per poder tancar el cercle.

  • tramuntaire

    12/01/2015 11:30

    Per “arrissar més el ris” he trobat que el nom de la dinastia ve de la ciutat de Borbó, al centre de França, i que aquesta al seu torn rep el nom de Borvo, déu gal de les aigües termals, amb virtuts curatives (tot surt de Wikipedia).

    Les aigües de les termes de Borbó podrien curar el virus de Bourbon?

  • Daniel

    12/01/2015 11:06

    He he. Estava pendent del nom i no m’havia fixat en l’escut!
    I en realitat no es estrany que els que tallen el bacallà siguin independentistes segons amb qui i antiindependentistes segons com. Igual que altres defensen la llibertat d’expressió mentre fan lleis mordassa per limitar-la segons els convingui. La hipocresia és una eina de treball habitual en la política.

  • Carquinyol

    12/01/2015 9:32

    A mi m’agrada l’escut que apareix a la ‘Calle de Borbon’, explica clarament què és Espanya molt més que tots els escuts que tenim per aquí.

    I no deixa de ser curiós que per agrair l’ajuda dels francesos es faci servei una família real que ells mateixos van fotre fora anys després, coses de les voltes que fa la història !