Estèvia; la planta de moda

Estèvia! Sembla que els temps de la Aloe vera estan acabant i la planta que ara està de moda és la estèvia. Les seves propietats semblen espectaculars. Diuen que cura la diabetis, que endolceix sense aportar calories, que redueix la pressió arterial i que és diürètica. Segurament li atribueixen més beneficis, però només amb aquests ja n’hi ha per parar-hi atenció. El problema és que el seu consum encara no és legal a la Unió Europea, però això sembla estrany perquè hi ha molts productes que anuncien que porten estèvia, i fins la CocaCola ha tret una línia de refresc amb estèvia.

Aleshores… és legal? És segura? o que coi passa?

Doncs que no hi ha res com les veritats a mitges per embolicar la troca.

Per començar. Una curiositat. El nom d’estèvia és en honor d’un il·lustre valencià. Pere Jaume Esteve va ser un metge i botànic valencià que va viure al segle XVI i al que van honorar posant el seu nom a un gènere de plantes que inclou més de dues centes espècies. La que ara està de moda és la Stevia rebaudiana bertoni, un arbust originari d’Amèrica central i del sud. Aquest origen és important ja que la legislació europea és força estricte amb plantes provinents d’altres continents.

La estèvia conté, com totes les plantes, un munt de principis actius. Però un d’ells és particularment interessant. El que anomenem “Glucòsids d’esteviol”, que és el que li dóna la capacitat d’endolcir molt. Aquests glucòsids es fan servir com additiu alimentari per substituir al sucre ja que presenten una capacitat d’endolcir molt superior i no generen els problemes del sucre pel que fa a dietes, calories i diabetis. És el mateix concepte que va posar de moda al seu moment la sacarina o l’aspartam.

Com que els additius alimentaris estan molt regulats, a aquest també li han posat la lletra aquella que a molta gent li fa angunia. A Europa, els glucòsids d’esteviol, són etiquetats com E-960.

Aleshores, és legal o no? Doncs aquest extracte en concret de l’estèvia sí que ho és. S’ha vist que serveix per endolcir i que, fins on sabem, no comporta problemes ni efectes secundaris. En canvi, la cosa és diferent amb la planta sencera. El problema és que, a més dels gluòsids d’esteviol, a la planta hi ha moltes altres coses. I algunes sembla que no són tan sanes ja que hi ha treballs que la relacionen amb problemes de fertilitat. Mentre això no s’aclareixi, doncs no es dóna el permís per consumir-la.

Noteu la diferència? Un producte obtingut de la estèvia s’ha vist que va bé per endolcir i que és segur. Aquest està autoritzat. La planta sencera, no està tant clar i per tant, encara s’ho estan pensant. El que indueix a confusió és que t’anuncien productes amb estèvia quan només contenen el glucòsid d’esteviol, el E-960 per entendre’ns. És publicitat, i ja se sap que si una cosa està de moda, l’has de anunciar, encara que només en tinguis una petita part. A més, així sembla que té una cosa natural quan en realitat només conté el E-960. Imagino que no és casualitat que molt sovint sigui bastant complicat descobrir si t’estan parlant de la planta sencera o de l’extracte de glucòsids.

Un altre detall. Que els diabètics la puguin prendre no vol dir que curi la diabetis. Seria com dir que el pa sense gluten pot curar la celiaquia només perquè els celíacs en poden prendre.

Com quasi tots els vegetals, la estèvia té propietats interessants, que podem aprofitar, i efectes indesitjables, que podem evitar. També presenta efectes que coneixem, altres que només sospitem però que encara estan per demostrar i alguns que s’han descartat. Només cal no deixar-se portar per les modes i buscar una mica d’informació seriosa. I prendre-ho amb calma, perquè d’aquí un temps passarà de moda i totes aquestes virtuts les adjudicaran a algun altre producte.

Que se’n deu haver fet de les baies de goji que deien que anaven tan bé i que ho curaven tot?

8 comentaris

  • Màrius Domingo

    26/02/2015 0:33

    Ja sé que no té res a veure, però m’hi ha fet pensar:
    Què en saps dels complements de colàgen que s’anuncien per a millorar les articulacions, la pell, etc.
    En concret n’hi ha un de nom comercial “colnatur” que s’anuncia com la més gran meravella.

  • Mirabilis

    14/01/2015 11:22

    Fa temps que sento parlar de l’estèvia i en fa dos que la tinc a casa. No la fem servir gaire, perque tot i que és veritat que endolceix, també et deixa un lleuger regust amarg, com la sacarina. Una fulla en el té o en una infusió fa que no li hagis de tirar sucre. En el meu cas, no passa d’anècdota.

  • Daniel

    13/01/2015 14:46

    Toni: No s’hi perd res per provar-ho ja que com a edulcorant diuen que funciona molt bé (jo no l’he tastat ). Només que no cal esperar que curi la diabetis.

  • Toni Masip

    13/01/2015 11:12

    Dani, conclusió: els diabetics val la pena provar-ho???

  • Daniel

    13/01/2015 10:18

    Pren-t’ho amb calma que això tot just comença. Imagino que durarà un anyet o dos i després es normalitzarà. De totes maneres sempre pots apuntar que si servís d’alguna cosa seria per la de tipus 2 i avall.

  • Pons

    13/01/2015 10:11

    Com a diabètic tipus 1 (es a dir, dels bons :P) estic fins als collo… nassos de sentir la mateixa pregunta “Has provat ja l’estèvia? Diuen que va molt bé, eh?” Deixeu-me en pau pesats!

  • Daniel

    13/01/2015 9:57

    Prepara’t, que arriba una allau de productes amb estèvia. I de promeses sobre les seves propietats. Res de nou d’altra banda.
    Second life! Mare de Déu…

  • Carquinyol

    13/01/2015 9:12

    O sigui, que en res tindrem un allau d’estèvia per arreu… va bé saber-ho.

    Les baies de goji estan el el món de les modes passades i les promeses mai completes, amb els tamagotxis, els DVD-HD, Second Life, l’any de Linux en l’escriptori i els miracles del grafè.