El càncer i la sort

Als humans ens agrada buscar un motiu a tot. Segurament és part de la nostra programació mental, que ens fa ser xafarders i buscar els motius de les coses. Per això ens empipa pensar que les coses poden, simplement, no tenir cap motiu. I per això ha sobtat el descobriment que molts dels casos de càncer són deguts només a la “mala sort”. Al seu darrere no hi ha cap causa que el desencadeni. I és veritat que afrontar una mala notícia com aquesta i poder buscar un culpable ajuda a entomar-ho. El culpable pot ser la contaminació, el tabac, l’excés de sol o el que sigui. Però ajuda poder enfocar la ràbia que se sent.

Sabem molt bé que hi ha factors que augmenten la probabilitat de patir un càncer. Bàsicament són agents que tenen la capacitat de danyar el DNA. A l’arrel del càncer hi ha errors en el material genètic. Allà es controla bona part del funcionament de la cèl·lula, i molt concretament, el nombre de vegades que s’ha de dividir i quin aspecte ha de tenir. Si els gens que regulen això es danyen, fàcilment apareix el càncer.

Quan fumem incorporem al nostre organisme productes que es fiquen al costat del DNA i generen reaccions químiques que el trenquen. Tenim mecanismes de reparació, però no sempre funcionen correctament, per tant, fumar augmenta les mutacions i, abans o després en generarà alguna relacionada amb el càncer.

Però els errors passen inevitablement. El nostre DNA conté tres mil dos cents milions de nucleòtids (de “lletres”) i cada vegada que una cèl·lula es divideix ha de fer una còpia exacta de tot aquest DNA. Per eficient que sigui el sistema, és previsible que hi haurà algun error. Normalment son errors sense massa importància, però si la cèl·lula s’ha de dividir una vegada, i una altra, i una altra… i en cada ocasió comet alguns errors, al final és d’esperar que li toqui a un gen relacionat amb el càncer.

La qüestió és si aquest és un fenomen habitual o ocasional en els casos de càncer. El que han fet ha sigut mirar si hi ha relació entre el nombre de vegades que les cèl·lules d’un teixit es divideixen i el nombre de cassos de càncer que té el teixit en qüestió. Com que les cèl·lules que s’han de dividir són les cèl·lules mare adultes, les encarregades d’anar reposant totes les que es moren, han mirat les vegades que es dividien aquestes. I el resultat ha sigut força interessant.

Resulta que hi ha una molt bona correlació entre el nombre de vegades que la cèl·lula es divideix i la probabilitat de patir càncer en un teixit. Les cèl·lules del cor es renoven poc i els casos de càncer de cor són escassos. En canvi, les de la pell o del budell es renoven constantment i aquests són càncers molt més freqüents.

El que en resulta de tot plegat és que hi ha determinats tipus de càncer que els podem atribuir a determinats factors. Càncer de fetge per el virus de la hepatitis c; Càncer de pulmó i uns quants altres, pel tabac; Melanoma per la radiació solar; Càncer de colon per la dieta. Però n’hi ha altres en que la única causa és que en funció del nombre de vegades que les cèl·lules d’aquell teixit s’han dividit, toca determinada probabilitat de càncer independentment de dietes, hàbits de vida o tipus de gens que portem. Pura i dura mala sort. D’altra banda hi ha qui fuma tota la vida però no desenvolupa càncer… potser té uns bons gens, però més probablement és algú que ha tingut “bona sort”.

Un problema perquè pot fer portar a la gent a pensar que no cal esforçar-se a prevenir ja que hi ha una part que està fora del nostre control. Però seria un raonament molt simple. Hi ha loteries dolentes en les que tots tenim alguns bitllets. Aquests no els podem eliminar, però el que sembla absurd és acumular-ne més dels inevitables.

6 comentaris

  • Pons

    14/01/2015 11:33

    A mi ja m’ha tocat la “loteria” de ser diabètic, no fotis que també em tocarà la del càncer!

  • Daniel

    14/01/2015 10:14

    Esther. La veritat és que la xifra dels dos terços que apareixia a molts titulars em va portar de cap, perquè al mirar l’article no veia d’on sortia. El que diu l’article és que “A linear correlation equal to 0.804 suggests that 65% (39% to 81%; 95% CI) of the differences in cancer risk among different tissues can be explained by the total number of stem cell divisions in those tissues”. No és el mateix “dos terços dels càncers” que “dos terços de les diferències de probabilitat de càncer entre teixits”. Realment això va complicar molt explicar el treball.
    Les alteracions al DNA són aleatòries, però podem afegir-hi factors de risc. Hem de minimitzar la part que podem controlar i acceptar la que està fora del nostra control.

    Carquinyol. Uf! De vegades cal triar les paraules amb peus de plom, perquè sinó, la cosa s’embolica d’una manera tremenda.

  • Carquinyol

    14/01/2015 9:49

    Realment molt millor ‘atzar’ que no pas ‘bona sort’ o ‘mala sort’ Un exemple molt clar de que hi ha casos en que s’ha de mirar molt bé com dir les coses.

  • Esther

    14/01/2015 9:42

    L’estudi és molt interessant però el fet que la noticia sortís com: “dos terços dels tumors malignes es deuen a la “mala sort”…” va ser un titular “click-bait” i això no va ajudar molt a les discussions.

    L’altre cosa, i més en el fons de la noticia,és que les variacions l’ADN són aleatòries i que són font de malalties, malformacions, és així, no hi ha més. Ara… hem de ser capaços d’acceptar-ho, oi?

  • Daniel

    14/01/2015 9:21

    Estic totalment d’acord. Això de “bona” sort i “mala” sort, porta a moltes interpretacions esbiaixades.

  • Xavier Gil

    14/01/2015 9:04

    Penso que parlar de “sort” va ser un desencert.
    Jo hauria fet servir l’expressió ‘atzar’… Al capdavall, anomenem ‘bona sort’ a un atzar favorable…
    Sempre he cregut que la ‘bona sort’ és més un estat d’ànim que no pas un fet.