Arxiu del dijous, 15/01/2015

On són els pardals?

dijous, 15/01/2015

El pardal (Passer domesticus) va ser un dels ocells que recordo que formava part del paisatge de quan era petit. Eren divertits, caminaven a saltirons i no semblaven tenir por. Si menjaves a una terrassa es posaven per entre les taules a picar les molles que queien per terra o fins i tot sobre la taula. De fet, es consideren dels ocells que han tingut més èxit en la seva adaptació a viure amb els humans. Però la veritat és que ja no recordo quan va ser la última vegada que en vaig veure un.

Alguna cosa passa amb els pardals, que fa que la seva població estigui minvant molt de pressa. Hi ha ciutats, com Londres, on pràcticament ja han desaparegut, i en altres el ritme al que la població de pardals es redueix resulta sorprenent. No és un fenomen general i en moltes zones no sembla que estiguin experimentant cap canvi, però per les nostres contrades, els pardals són cada vegada més difícils de veure.

Fa uns anys, quan es van adonar del fenomen, es va constatar que no teníem una explicació. Els coloms i altres espècies d’ocells urbans no semblen tenir problemes, de manera que deu ser algun fet específic del pardals. Es va pensar que podia ser la competència amb altres ocells nouvinguts, com les cotorres argentines (Myiopsitta monachus) que es van fent lloc com espècie invasora. Però sembla que no és el cas.

S’han proposat tota mena de teories. Infeccions, paràsits, contaminació per pesticides, efectes de l’ús de la gasolina sense plom, contaminació radioelèctrica per antenes de WiFi, de telefonia o del que sigui, reducció en la superfície amb plantes a les ciutats, i tot el que us passi pel cap. Però cap d’aquestes opcions sembla ser la causa principal.

Hi ha dos fenòmens que sí que semblen importants. Un és la progressiva disminució en les zones on niar. Les noves tendències en la construcció i manteniment d’edificis deixen cada vegada menys forats i racons on els pardals poden fer els nius. Altres espècies són més adaptables, però als pardals cada vegada els costa més trobar on instal·lar-se.

I la segona causa és la quantitat cada vegada menor d’insectes a les ciutats. S’han vist molts nius de pardals en els que les cries morien ja que els pares no portaven prou insectes per alimentar-les.

De moment encara hi ha prou pardals al món com per no patir per ells, però a nivell local, la seva desaparició sap greu. Hi ha animals que cauen bé i altres de més antipàtics. Els pardals els tinc a la llista dels simpàtics i els prefereixo, de llarg, als coloms.