Arxiu del dimarts , 20/01/2015

Si passes fred, passo fred

dimarts , 20/01/2015

Les pel·lícules que passen en ambients freds, com ara “Fargo” o “La Cosa”, tenen una conseqüència interessant. Mentre la mires, t’agafa fred. Semblaria que és un efecte psicològic, que t’imagines la situació i et sents com si tinguessis fred, però això és subestimar la capacitat empàtica dels humans. La realitat és que en literalment et quedes més fred.

En un curiós experiment han estudiat aquesta capacitat per respondre físicament al que veiem que li passa a una altra persona d’una manera ben interessant. A un grup de voluntaris els passaven imatges gravades de gent que fica la mà en aigua calenta o en aigua freda durant tres minuts. Naturalment hi havia vídeos control en que estaven davant de les galledes d’aigua sense ficar la mà enlloc. Mentre observaven la escena, hi havia uns sensors de temperatura connectats a les mans dels voluntaris i es va veure que quan miraven com algú ficava la mà en aigua gelada… la mà dels voluntaris també es refredava!

El cas contrari no passava. Veure com algú posa la mà en aigua calenta no es tradueix en que les nostres mans s’escalfin més. I tampoc hi havia correspondència entre les mans. Si la mà que veien ficar en gel era la dreta això no volia dir que es refredés la teva mà dreta. El grau de identificació amb l’altre no arriba a filar tan prim.

Com que els humans som animals socials, la empatia és molt important i ja és previsible que experimentem les sensacions que veiem que experimenten els qui ens envolten. Per això la tristesa o l’alegria són contagioses. I per això si veiem que algú rep un cop, podem imaginar molt vívidament el que li ha passat. Mireu la cara dels nois quan veuen que algú li fan la circumcisió i comprovareu com interioritzem el que els passa als altres.

Però una cosa és interioritzar-ho, viure-ho subjectivament, imaginar-ho, i una altra és que la mà modifiqui la temperatura. Això ja és una resposta molt més física a un estímul que està experimentant algú altre. En certa manera és pot dir que tampoc és cap novetat. Si algú mira escenes de sexe, segurament notarà una excitació que no serà únicament subjectiva sinó que tindrà efectes ben físics. Però es pot dir que els efectes són conseqüència de l’estat anímic generat. En canvi, en el control de la temperatura el mecanisme que uneix la vida psicològica i els efectes físics és menys evident.

Que funcioni el refredament i no l’escalfor no em sembla estrany. Per refredar la mà n’hi ha prou amb fer que hi circuli menys sang. És el que passa quan tenim fred i el cos intenta reduir les pèrdues de calor. Aquest és un mecanisme molt ràpid i relativament senzill. En canvi, escalfar el cos és més complicat. Requereix un canvi en el metabolisme i força més temps. Potser si l’experiment l’haguessin fet més llarg haurien notat algun efecte.

En tot cas, ja m’he quedat una mica més tranquil. La sensació de passar fred veient aquelles pel·lícules no era imaginació meva. Passava fred de veritat!