Arxiu del dijous, 22/01/2015

L’art de tergiversar

dijous, 22/01/2015

Una campanya electoral és un monument al cinisme i les mentides. La feina dels polítics és aplicar el programa que ells creuen que es el millor per la societat i per fer-ho necessiten aconseguir el màxim de poder possible. Això obliga a seduir als votants i per fer-ho cal presentar la teva proposta de la manera més atractiva possible. No deixa de ser una campanya de propaganda, d’anuncis publicitaris. Qui esperi la veritat, que la busqui en un altre lloc. Ah! I pel que es veu, un bon polític, sempre està de campanya.

Però una cosa es que et guarneixin les coses donant una aparença més bonica del que en realitat té, i una altra és que et tractin de ruc. Que manipulin les dades i que tergiversin les coses de manera grollera. Això molesta una mica. Però abunden els exemples en aquest sentit. Aquest any en veurem a grapats. I sí! El partit que ens cau bé també ho farà.

Per mi, aquest anunci que he trobat al twitter inaugura la campanya anual de tergiversacions polítiques barroeres. En principi no hi ha res a dir. Simplement afirmen que ells són la quarta força en intenció de vot i mostren un gràfic en semicercle on destaquen el fragment corresponent al seu percentatge. Una estadística que consideren que els afavoreix i, per tant, la destaquen.

Però barrejar gràfics en dos dimensions i en tres dimensions sempre és trampa. Si en veieu un, sigui on sigui, poseu-vos en alerta. Us volen entabanar. El que està en tres dimensions ha de mantenir les lleis de la perspectiva i tot el que està més a prop es veu més gran. Així sembla que el nombre de vots que preveuen sigui superior al que per la xifra li correspon. A sobre, com que la part vertical de la gràfica també té el mateix color, visualment se suma tot i acaben per tenir una part del pastís exageradament gran. A més està ressaltat el perfil, de manera que encara destaca més.

Un altre motiu de confusió és que, com qui no vol la cosa, al ser en 3D tapen part del fragment corresponent al partit del costat. Així, per comparació encara semblen més beneficiats pels electors. Aquests efectes es fan evidents si es fa el gràfic correctament. Aleshores, les proporcions reals entre partits es veuen una mica diferents.

Una mica diferent del que surt a l’anunci.

Ep! Però un moment. Si ho mirem atentament notarem un parell de coses més. Les dades estan en percentatges i quan anava a EGB em van ensenyar que les dades en tant per cent han de sumar cent entre totes. Per això serveixen els percentatges. En aquest cas he agafat la meva vella calculadora, he sumat percentatges i, sorpresa! No sumen cent sinó setanta-nou. Naturalment, no hi ha només quatre forces polítiques. La resta també conten. I els gràfics els pots fer com prefereixis, però el que tenen forma de semicercle s’acostumen a fer per simbolitzar un parlament. No és cap obligació, però és el que la gent té en ment quan els veu, i els encarregats de propaganda ho saben i ho aprofiten.

El cas és que m’he entretingut a afegir en un bloc addicional la resta de vots que no apareixien a la primera. Aleshores els fragments dels quatre partits queden una mica més petits i les proporcions de la figura s’ajusten més a la realitat de la estadística.

Tramposillos….

Al final, propaganda és propaganda. Però els temes d’estadístiques i gràfiques els haurien de respectar una miqueta. O no, però després els votants no ens podem queixar si segueixen les tergiversacions en els que exerceixen el poder. La estadística és una branca de la matemàtica molt seriosa i important que es va guanyant mala fama per manipulacions descarades com aquestes. No s’ho mereix.

Ah! Insisteixo: tots els partits ho faran. Però això és com l’art de la seducció. Si m’has de mentir, al menys fes-ho amb gràcia, amb classe, amb elegància.