Arxiu del dimecres, 28/01/2015

Criptó radioactiu al gel antàrtic; Deus vult

dimecres, 28/01/2015

La notícia era interessant però relativament tècnica. Deien que un grup de científics havien pogut identificar gel de l’Antàrtida de més de 120.000 anys d’antiguitat fent servir la datació radiomètrica amb criptó (Kr). En principi no sembla gaire estrany. Hi ha moltes tècniques radiomètriques per determinar l’antiguitat de diferents coses. La gràcia en aquesta ocasió és que havien millorat la tecnologia i la precisió.

Però no va ser això el que em va fer gràcia.

Per saber com d’antic és el gel el que es fa és determinar la quantitat d’algun element radioactiu present en la mostra. Aquests elements es van desintegrant, cosa que vol dir que es transformen en un altre element diferent. Com que sabem a quin ritme es va transformant, si podem mesurar les proporcions de un i altre podrem calcular quant de temps porten en el gel. En aquest sentit, el criptó és interessant ja que no reacciona químicament i en el gel es troba en les petites bombolles d’aire que queden atrapades al congelar-se.

De criptó n’hi ha de diferents tipus. El més habitual és l’estable Kr83, però l’interessant és el radioactiu Kr81 que es forma per l’efecte dels raigs còsmics al arribar a l’atmosfera i que lentament es va desintegrant. Cada 229.300 anys la quantitat del radioactiu es redueix a la meitat, per tant, si mesurem les proporcions entre un i altre, podem saber quan va quedar atrapada aquella bombolla en el gel. Fins ara  el problema era que costava molt detectar el criptó perquè a l’aire n’hi ha molt poc. El que han aconseguit és millorar la tècnica de detecció i, per tant, millorar la precisió de les datacions del gel.

Les datacions de coses antigues ens permet esbrinar com era la Terra fa milions d’anys, i podríem pensar que aquestes tècniques van acabar amb la discussió de l’edat del nostre planeta. Poden haver-hi desacords en petits detalls, uns milions d’anys amunt o avall, que amb noves mesures més precises es van resolent, però que no canvien la idea general.

Doncs tot i així, encara queda qui defensa que la Terra és jove i que no té més de sis mil anys, tal com diu la Bíblia. Bé, tothom pot creure en el que li plagui, però costa fer quadrar la idea d’un planeta de només sis mil anys amb les dades de, per exemple, el criptó, que indiquen un gel de fins a un milió i mig d’anys.

Doncs cap problema. El que més em fascina d’algunes persones és la capacitat per ignorar olímpicament qualsevol dada que no encaixi en els seus prejudicis o de buscar interpretacions recargolades per fer-les encaixar. En aquest cas, la explicació que he llegit és que… Déu va crear les coses amb aparença d’antigues! Igual que quan va crear els arbres, aquests ja semblaven exemplars madurs, doncs va crear el gel de l’Antàrtida contenint una barreja de criptó estable i criptó radioactiu que donés l’aparença d’un gel antic.

Genial! Ara ja no cal discutir cap dada. La interpretació de qualsevol mesura que indiqui que la Terra és antiga, (els isòtops radioactius, els estrats geològics, els fòssils, les marques d’orientació dels minerals magnètics, els anells dels arbres, el moviment de les plaques tectòniques, la evolució estel·lar o el que sigui) simplement és que Déu ho va crear expressament així, perquè semblés antic. Potser per despistar als científics del futur? Per posar a proba la seva fe?

Una cosa semblant l’havia llegit en referència al gran monstre volador d’espagueti, però confesso que llegir-ho en un indret on sembla que ho diuen seriosament m’ha deixat bocabadat, esmaperdut, garratibat i corprès. A l’època medieval van muntar les croades i qualsevol bestiesa que fessin la justificaven dient que era “voluntat de Déu”: “Deus vult”. Però mai m’havia imaginat que això també es podria fer servir per explicar les proporcions entre el criptó 81 i el criptó 83 a les mostres de gel antàrtic.

Realment, la capacitat que tenim els humans per enganyar-nos és realment infinita.