Arxiu del divendres, 30/01/2015

La percepció de la bellesa

divendres, 30/01/2015

El concepte de bellesa és curiós. És d’aquells que tots experimentem, però que ens costa molt de definir. Detectem les coses que trobem atractives, que ens agraden, que ens generen una agradable sensació abstracta de plaer al veure una imatge, escoltar una melodia, mirar una persona,… Però costa molt entendre el motiu. Perquè hi ha coses, músiques, persones boniques i altres lletges? A més, tot i que sovint coincidim amb altres, hi ha vegades que la percepció de la bellesa la experimentem en solitari, contra la opinió de la resta.

El sentiment de la bellesa deu tenir alguna part innata però també un fort component adquirit. Un vídeo de com ha canviat l’estàndard de bellesa femenina al llarg dels segles indica que cossos femenins que els nostres avantpassats trobaven irresistibles, ara passarien desapercebuts, i al revés. Llàstima no disposar del mateix vídeo sobre l’estàndard de bellesa masculina. Sospito que no hi ha gaire registres fiables del que pensaven les dones sobre els homes en l’antiguitat. De totes maneres, potser estaríem confonent bellesa i atractiu, que s’assemblen, però no són el mateix. Hi ha noies molt maques que no et diuen res i altres que no encaixen tant en els cànons de bellesa però que et fan perdre el món de vista.

Però si la percepció de la bellesa és tan vívida, ha de reflectir-se en alguna part del cervell. Això ho van avaluar fa uns anys, plantant imatges o músiques a un grup de voluntaris que les havien de catalogar com “boniques” o “lletges”. Després els van sotmetre a una ressonància magnètica per veure que passava al cervell i van comprovar que hi havia un zona de l’escorça orbitofrontal que s’activava precisament amb aquells estímuls que consideraven “bells”. L’interessant és que era irrellevant si l’estímul era visual o auditiu. És suggeridor el fet que es tracta d’una zona relacionada també amb el plaer i els estímuls agradables en general. No és cap secret que admirar la bellesa és una font de plaer.

La qüestió és que per detectar la bellesa el fet d’entendre el que veiem és una gran ajuda. Hi ha obres d’art que considerem boniques, però si les entenem en profunditat, acostumem a considerar-les encara més boniques. I això no es limita a l’art. Sembla ser una norma general i que es manifesta en indrets insospitats. El mateix grup de recerca va fer un estudi amb matemàtics per esbrinar quines fórmules trobaven boniques i quines lletges. Els matemàtics acostumen a parlar (de vegades molt apassionadament) de la bellesa que descobreixen en les matemàtiques. Segurament tenen més raó del que la majoria pensem.

Perquè quan els van analitzar l’escorça orbitofrontal, de nou va emergir la relació entre el que consideraven bell, en aquest cas les fórmules matemàtiques, i l’activació d’aquella zona del cervell. De totes maneres, quan van fer l’estudi en voluntaris que no eren matemàtics i que no entenien les fórmules, també n’hi havia de boniques i de lletges. Per tant, la comprensió pot augmentar el plaer que ens proporciona admirar la bellesa de les coses, però fins i tot sense entendre res de res, podem trobar coses boniques perquè sí.

Per exemple, la fórmula matemàtica que en general es considera més bonica és aquesta:

La simplicitat deu ser part de la seva bellesa, però augmenta quan te n’adones que conté els cinc números bàsics de la matemàtica, i res més. El 1, el 0, pi, “e” i l’imaginari “i”. Els cinc pilars d’una ciència enllaçats i equilibrats només amb tres operacions matemàtiques simples.

Mentre que una de lletja amb ganes és la de la inversa de pi:

Que sí. Que és lletja. Potser si l’entens guanyi una mica d’atractiu, però poquet.

Hi ha qui pot considerar estrany descobrir bellesa en les matemàtiques, però quan les entens una mica, la seva bellesa és innegable i molt més profunda del que podríem arribar a sospitar. No és un fet exclusiu de les mates. En general la ciència ens permet descobrir fets de gran bellesa i sobretot fa que moltes coses que d’entrada ja són prou boniques, adquireixin un altre nivell de bellesa a mida que les anem comprenent.