Hi ha algun argument?

Si en alguna cosa no destaca la comunitat científica és en el tema de les emocions. Per algun motiu es té la tendència a suposar que les persones ens guiem per la raó i que si es mostren dades que indiquen determinat fet de manera clara i entenedora, acceptarem aquell fet i actuarem en conseqüència. Una esperança absurda com podem comprovar en qualsevol camp de futbol on hi ha qui nega els penaltis mes evidents, les mans més irrefutables o els fora de joc més innegables. Contra les idees preconcebudes o els desitjos més profunds, no hi ha dada que valgui.

Al futbol no passa de ser una anècdota, però en temes més seriosos passa exactament el mateix. Fa un temps es va publicar un treball sobre la efectivitat de determinats missatges en pares que no volien vacunar als seus fills. I els resultats eren depriments. Ras i curt: Res els pot fer canviar d’opinió.

Un clàssic és l’afirmació que les vacunes causen autisme. S’ha demostrat mil vegades que és falsa i que qui ho va publicar va falsejar els resultats per motius econòmics. S’ha vist que en països que van deixar de vacunar al seu moment, el nombre de casos d’autisme va seguir igual mentre que el de les malalties per les que deixaven les vacunes van augmentar. I s’ha vist que quan van tornar a implementar la vacunació, el nombre de casos d’autisme tampoc es va modificar.

Quan plantejaven tot això als pares anti-vacunes, van acceptar que allò de l’autisme i les vacunes potser no era cert, però pel que fa a la seva actitud enfront les vacunes… seguien igual. De fet, encara es plantaven més en contra de les vacunes.

Una cosa semblant passava quan els donaven informació sobre els riscos de les malalties que es podien evitar amb la vacuna. Mostrar imatges de nens malalts, estadístiques de morts per feia que la por a les vacunes encara fos més gran.

Potser l’error és intentar contrarestar amb dades i raonaments el que és una mena de filosofia de vida. Les dades dels perills de les vacunes no són el motiu que desencadena el rebuig sinó l’excusa per justificar-lo. Igual que quan argumenten que són un negoci per les farmacèutiques. L’argument pot ser cert, però és profundament absurd. Els antibiòtics també son un negoci. I els condons. I els tampons. I els desinfectants. Hem de deixar de fer-los servir només perquè hi ha qui hi guanya diners? Que hi té a veure això la seguretat i la eficàcia? Preferim que qui guanyi diners siguin les funeràries?

En el fons això passa en molts aspectes. La política és un dels més evidents. Arguments inacceptables quan els exposa el partit que no ens agrada són donats per bons si els diuen els nostres. Encara hi ha republicans que creuen que hi havia armes de destrucció massiva a Irak! Però de ben segur que si ho hagués afirmat un president demòcrata, aleshores no ho haurien acceptat mai. Les dades, la realitat només serveixen per confirmar allò en que creiem. I és fàcil pensar que aquest biaix només els passa als altres, però en realitat, si som una mica honestos, ens adonem que tots pequem d’aquest defecte. Simplement hi ha qui ho porta a uns extrems massa exagerats. Tant com per posar en risc la vida dels seus fills només per no acceptar que potser la seva idea és errònia.

Però hi ha un altre problema a l’hora de lluitar contra aquestes actituds. Alguna vegada li heu donat la raó a algú que us ha tractat de rucs? Segurament no. No es convenç de res ningú dient-li que és imbècil. I la comunitat científica i els metges tenen una certa tendència a oblidar que el que resulta evident per a tu, potser no ho és tant per al teu interlocutor i que segons com plantegis les dades l’únic que aconsegueixes és ofendre i induir un sentiment més fort de rebuig. Crec que era Churchill que va dir que sempre estava disposat a aprendre, però no a que li donessin lliçons de res.

En tot cas, es un problema no resolt. La decisió de no vacunar basant-se en arguments agafats pels pèls és un problema, però la solució no està únicament en esgrimir dades. Alguna vegada ho he preguntat, però deixeu-me insistir. Si per un casual passa per aquí algú que creu que no s’ha de vacunar als nens, em podria dir quin fet, quina dada, quin argument, li podria fer replantejar-se la seva opinió? O simplement no n’hi ha cap?

9 comentaris

  • Carme rosanas

    04/02/2015 18:49

    Un amic meu, pediatra, m’explicava que quan ja es va cansar de raonar i explicar sobre el tema de les vacunes i en veure que no servia mai per a res, va redactar un paper en el qual exposava que ell com a pediatra tenia clara la necesitat i conveniència de vacunar els nens i que si aquests agafaven alguna malaltia a causa de no estar vacunats, ells, els pares assumien tota la responsabilitat. Diu que així, de tant en tant alguns pares canviaven d’opinió. No tots ni de bon tros, evidentment. I amb els anys, en sentir-se més recolzats per les modes i creences, n’hi havia menys que canviaven d’opinió. Li funcionava molt bé els primers anys i després menys bé, però encara en pescava algun.

  • Sinera

    03/02/2015 13:38

    Jordi. N’estic segur que l’educació pot influir força en la capacitat de reflexió i raonament lògic i per tant en l’assoliment i acceptació de nous paradigmes vitals, nous coneixements, nous punts de vista, … De segur que l’educació és de gran ajuda per desfer-se de molts condicionants i “dogmes”!

    Però massa sovint no és suficient. Hi ha gent molt culta i gent molt inculta que comparteixen (o compartim) molts condicionants, moltes creences, moltes ideologies excloents… i als qui resulta molt difícil desfer-se d’elles… I també al contrari: molta gent culta i inculta que, com sigui, han estat capaços de repensar dogmes i idees i acceptar les realitats comprobades.

    Potser el Dani ens diria que en algunes questions com l’acceptació o no de la vacunació té molt a veure amb l’educació, i que en aquest cas parlem més aviat de manca d’educació… O incapacitat de raonar per manca d’educació… Però no podem negar que la majoria de gent inculta no té o supera -en cas de tenir-lo- aquest tabú estúpid. I d’altres, mai! Per què? Quin i on és el punt d’inflexió que permet refer o redreçar la creença o els tabús irracionals?

    De gent culta, universitària, pensadors(¿?), polítics de pro, científics “deformats” mentalment, escriptors, etc. ni ha molta que és incapaç de desfer-se d’idees o ideologies preconcebudes, de dogmes mamats des de criatures, de fanatismes inconcebibles per les mentalitats obertes…

    Segueixo pensant que tenim condicionants al subconscient que no som capaços de filtrar-los a la consciència i, així, poder analitzar-los raonadament i poder-los canviar davant les evidències científiques o amb el simple sentit comú. I això valdria tant pel la gent culta com per la gent amb cap mena d’educació. Com si es tractés d’una carència quasi “biològica”; com quelcom mig ancestral… una carència evolutiva, potser.

    Jordi. Afirmes amb molta rotundidad la fi de l’evolució humana? Afirmes que l’hem canviat per l’evolució tecnològica? Doncs jo crec que no. Crec que la “revolució” (que no evolució) tecnològica de la que parles es suporposa a l’evolució biològica ancestral… I l’afectarà tan en quan vivim en aquest entorn; com el fet de poder menjar carn “a la brasa” va afectar l’evolució biològica; o com el fet de l’agricultura ho va fer… I esclar que sí!

    Però la capacitat de superar o canviar els tabús, les idees exageradament arrelades al subconscient, els dogmes, les ideologies excloents, els fanatismes que ens han inculcat o ens hem autoinculcat,… on rau aquesta capacitat? Quins processos (potser químics o elèctrics, o cognitius) s’han de donar perquè puguin “traspassar la membrana cel·lular (el subconcient, esclar) i sortir a l’exterior (a la consciència) per poder ser objecte d’anàlisi raonat i de superar-los mitjançant el seu estudi o el simple sentit comú?

    L’evolució darwiniana, al meu entendre, segueix i seguirà, amb més o menys intensitat, mentre existeixi la vida al nostre planeta… L’entorn tecnològic, la matitzarà… L’educació, també… Les descobertes científiques potser encara més… Però potser caldran milers d’anys abans que el sentit comú s’imposi a la nostra lamentable irracionalitat que encara tan sovint és prevalent a l’humanitat.

    I no creguis, Jordi, que n’estic segur de que això que penso sigui cap veritat…

  • JordiC

    03/02/2015 12:01

    Sinera, no crec que sigui una qüestió “d’evolució” de la capacitat de raonament (els humans hem abandonat l’evolució biològica de qüalsevol tipus per “centrar-nos” en la tecnològica),sinó més un tema de condicionants que nosaltres mateixos ens anem creant i que no crec que es puguin ni que s’hagin de fer desaparèixer, en tot cas els podem canviar. De fet, en principi, els lectors d’aquest blocs també estem condicionats favorablement per acceptar arguments “científics o racionals” i per això ens costa tant entendre les altres posicions.

    La qüestió és més aviat perquè es pecep la vacuna com una amenaça i s’associa ciència i tecnologia com a contraposició a natura i salut. Si, la religió i plantejaments naturalistes idíl·lics tenen part de culpa, però el comportament d’empreses mèdiques i farmacèutiques -sobretot als EUA- no s’ha de menystenir gens ni mica.

    En el fons no hi ha tanta diferència entre l’afganès que pensa que la vacuna de la polio és causant de malalties i l’europeu o americà que pensa que es antinatural i un simple negoci. Si al primer cas el definiríem com a conseqüènci d’una “manca d’educació”, vols dir que no passa ben bé el mateix en el segon?

  • Sinera

    03/02/2015 10:52

    Penso que encara no coneixem prou bé el mecanisme que faria canviar certes creences o conviccions, sovint marcades a foc al cervell en els primers anys de vida. És com si no fos possible passar-les del subconscient a la consciència per poder-les repensar i canviar-les mitjançant raonaments. I no és pas – o només- una questió d’incultura o estultícia.

    Fins i tot en l’àmbit dels científics hi ha qui és capaç de tergiversar tota classe de realitats demostrades. Pensem en els creacionistes: entre els quals hi ha gent preclara i d’estudis, fins i tot intel.lectuals, que no aconsegueixen restaurar la realitat més tangible o demostrada per la verdadera ciència. Ve a ser com el fanatisme.

    Llegia fa temps que, en el cas de la religió (que potser és una de les “impregnacions” més fortes en el sí de la família i l’entorn), només entre un 10-15% és capaç de canviar-la (o abandonar-la) al llarg de la vida… per bé que minva bastant la seva influència real durant els anys de “passotisme”… renaixent de nou quan es veuen les potes al llop…

    I amb les vacunes, i amb les malalties, i amb les actituds polítiques, i amb el futbol… i en moltíssimes coses de la vida quotidiana. Realment, encara no som prou racionals. I potser hauran de passar molts milers d’anys abans que el cervell no s’estructuri com massa sovint creiem que ja ho està (d’estructurat).

    M’imagino que vivim en un estadi intermedi d’evolució pel que fa a les possibilitats de racionalitat “cervellenca”. Tampoc és estrany… venim de molt lluny però desconeixem la fase en la que ens trobem perquè tampoc sabem fins on ens portarà aquesta lenta evolució.

    Mentrestant, la ciència hauria d’anar a descobrir els orígens d’aquesta irracionalitat parcial que portem al damunt per intentar trobar-hi solucions de qualsevol mena… perquè si hem d’esperar a ser més racionals a través de l’efecte evolutiu… doncs ho tenim clar! No sé si mai hi arribarem…

    Mentrestant es produeix una lluita constant entre la irracionalitat i la racionalitat. Massa sovint s’anteposa la primera.

    Per cert que en cap moment he dit res sobre la “irracionalitat de conveniència”, practicada tantíssim en el món de la política. No és ben bé el mateix. Aquesta darrera sol ser fruit de la racionalitat aplicada a viure bé, a tenir més poder, etc.

  • Joan Codina

    03/02/2015 10:09

    La cosa és vendre la vacuna des d’un punt de vista més realista. La gent no atén a estadístiques, però si entengués el fonament, la memòria de l’aigua, segur que acceptaria les vacunes.

  • Jordi C.

    03/02/2015 9:41

    Malauradament, estic d’acord amb Carquinyol. Es tracta d’idees preconcebudes molt fermes (uns pares que no vacunen els fills és perquè realment creuen que és el millor) i variar-les implica un canvi important de mentalitat. Situacions que toquin d’aprop com malalties de familiars o consell de persones molt ben considerades potser poden variar aquestes idees, però no el simple raonament. Suposo que és un dels problemes de ser humans: els sentiments i conviccions entelen la raó… però no ens queixem; pel que fa al raonament… els klingons encara ho porten pitjor… ;-)

  • Pons

    03/02/2015 9:39

    Els teus articles sempre son genials, però el d’avui m’ha encantat més ^^
    Moment àlgid => “Preferim que qui guanyi diners siguin les funeràries?”

    No crec que trobis ningú en contra de la vacunació que llegeixi el teu blog, crec que hauràs de buscar-los per altres indrets

  • Carquinyol

    03/02/2015 9:19

    Les vacunes són dolentes, la medicina tradicional un negoci i una conspiració. Tot el que no sigui ‘natural’ (que en el seu llenguatge vol dir homeopatia i coses així) no interessa.

    La veritat és que costa molt ‘dialogar’ quan es tenen idees preconcebudes, és com demanar-li a un seguir d’un equip de futbol perquè no es fa seguidor d’un altre equip diferent! És una cosa impossible.

    Els vulcans ho tenien més fàcil tot això, i tot i així tampoc es donaven la raó de vegades !!

  • Rafael Carreras

    03/02/2015 9:13

    Hi ha l’argument altruista, la gent no es vacuna per no agafar malalties, sinó per eradicar aquestes malalties. Si no vacunes els nens, la malaltia avança.