Rere el virus de Lassa

Ebola, Marburg, Lassa! Virus terribles de febres hemorràgiques que ens esgarrifen quan en parlem. Ara mateix Ebola és, no cal dir-ho, el més famós. El virus Marburg també té anomenada ja que es va descobrir per una epidèmia a la ciutat alemanya de Marburg, on havien enviat uns micos provinents d’Àfrica. I Lassa… Del virus de Lassa no en sabia gairebé res i ahir vaig descobrir que el que donava per cert era erroni. Lassa em sonava a la capital del Tibet (en realitat és Lhasa), però el nom del virus és per un poblet de Nigèria que també es diu Lassa i on es va donar un brot epidèmic als anys 60.

El que més m’ha dolgut és adonar-me que desconeixia la història que hi ha al darrera. El virus de Lassa és un dels causants d’epidèmies de de febres hemorràgiques i es va descobrir l’any 1969. Un grup d’infermeres van tornar malaltes de Nigèria i aviat van morir dues d’elles, mentre que la tercera, Lily Pinneo, va sobreviure a la malaltia.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Yale es va encarregar d’estudiar la sang d’aquelles pacients. Van trigar uns quants mesos però finalment van obtenir dades per demostrar que era un nou tipus de virus. Però hem de tenir en compte que parlem dels anys seixanta i el tema de la bioseguretat estava molt a les beceroles. Malgrat les precaucions que feien servir aleshores, al final l’investigador principal d’aquell equip va caure malalt. Primer van pensar que no tenia res a veure amb el que estudiaven, però a mida que anava empitjorant es va fer evident que sí. L’home s’havia infectat amb el virus de Lassa.

El seu estat va anar empitjorant fins esdevenir crític i aleshores es van plantejar recórrer a la sang de la infermera que s’havia salvat, la Lily Pinneo, per purificar els anticossos que segurament devia tenir i administrar-li a l’investigador. Ara ja es fa de vegades, però de nou, recordem que eren als anys seixanta i aleshores encara no sabien ni la pinta que tenia un anticòs. Administrar-los a un pacient era un intent a la desesperada. Molt més que ara.

El cas és que al final es van decidir, ho van fer i l’home es va salvar. Un tècnic del mateix laboratori que també es va infectar no va tenir tanta sort. En tot cas, ell va poder continuar la recerca i va ser qui va caracteritzar el virus de Lassa.

El dubte era com s’havia infectat. Les precaucions per treballar eren les millors que podien imaginar per treballar amb aquesta mena de virus. Ara es pensa que va ser per inhalar partícules víriques alliberades a l’aire del laboratori per algun ratolí infectat. Va ser arrel d’aquell incident que es va modificar els sistemes de bioseguretat en aquests laboratoris.

La febre de Lassa és més freqüent que l’ebola. És endèmica en algunes regions i causa la mort d’unes cinc mil persones cada any. De totes maneres els malalts són molts més ja que la seva mortalitat normalment no és tant elevada com en el cas de l’ebola. Només en alguns brots epidèmics especials ha pujat sobre el 50%.

I aleshores penses. Ostres! Aquest metge que va descobrir el virus, que va emmalaltir i que es va recuperar després d’estar a les portes de la mort, deu ser famós, conegut i admirat. Si més no a casa seva. Doncs resulta que no massa. Al menys la majoria de nosaltres no n’hem sentit a parlar. Però hauríem, perquè tot i que treballava a Yale, era nascut a Viladrau. Es deia Jordi Casals-Ariet i va morir l’any 2004 a l’edat de 92 anys. Ahir va fer onze anys.

4 comentaris

  • Màrius Domingo

    15/02/2015 17:24

    Quantes persones que fan grans contribucions passen completament desapercebudes mentre altres que donen cops de peu a pilotes de cuir són idolatrats i viuen coberts d’or!
    Per no parlar de suposats vips que només saben sortir a la tv.

  • August Garcia i Orri

    11/02/2015 20:01

    Una història interessant la que ens expliques i que, com bé dius, entristeix per les conclusions que se’n deriven.
    Tenim un deute amb el passat, per fer aflorar a a consciència col·lectiva la feina de tantes i tantes persones que han dedicat la seva vida a millorar la de tothom.
    Gràcies per explicar-nos-ho.

  • Pons

    11/02/2015 10:08

    Donem gràcies a blogs de divulgació com a aquests que ens fan ser una miqueta menys ignorants sobre fets importants!

  • Carquinyol

    11/02/2015 9:18

    És que coneixem molt bé el nom de jugadors de bàsquet i pilots de motos, ara, de persones com aquesta que ves a saber si un dia ens salvaran la vida amb les seves troballes no en tenim ni idea, total,…

    I sí, fa mal esbrinar-ho.