Arxiu del dijous, 12/02/2015

Dia de Darwin. Lliçons dels creacionistes

dijous, 12/02/2015

Avui, 12 de Febrer, és l’aniversari del naixement de Charles Darwin. Per aquest motiu, en determinats àmbits es considera el “Dia de Darwin” i s’aprofita per “…destacar la contribució de Darwin a la ciència i promoure la ciència en general”. No cal dir que em sembla una idea excel·lent. Mai no està de més recordar l’obra dels grans genis i promoure una mica la manera de pensar segons una aproximació científica.

Per descomptat, una de les coses que m’ha fet gràcia és veure com els ha sentat aquest dia als que s’oposen a la idea de la evolució. Als creacionistes, negacionistes, integristes i personal similar. Per esbrinar-ho, el lloc ideal és una web anomenada “answersingenesis” que afirmen que volen: “…ajudar els cristians a defensar la seva fe i proclamar l’Evangeli de Jesucrist de manera efectiva. Ens enfoquem en proveir respostes a les preguntes sobre la Bíblia, especialment el llibre del Gènesi, en relació amb temes clau com la creació, evolució, ciència, i l’edat de la terra”.

No m’han decebut. Consideren que el dia de Darwin és el dia equivocat i dedica una pàgina a explicar tres punts importants que segons ells indiquen que la Teoria de la evolució és errònia i que les respostes cal buscar-les en la Bíblia. Fa gràcia perquè tot el que diuen és erroni. I sempre se n’aprèn dels errors dels altres. (Dels propis també, és clar).

El primer que diuen és que “la vida no pot sorgir de la no-vida”. Ja és un començament ridícul, perquè la teoria de la evolució no diu res sobre l’origen de la vida. Només parla de com evoluciona, canvia i s’adapta. Però de l’origen? El mateix Darwin va especificar que era un tema pel que no hi havia prou dades i, com que tampoc era rellevant per la seva teoria, s’abstenia d’opinar (al menys en públic). Potser si es llegissin l’Origen de les espècies abans de criticar-lo no ficarien tan la pota.

D’altra banda, no sé perquè tenen tan clar que la vida no pot sorgir per reaccions químiques espontànies en condicions determinades i prou temps per davant. Tenen poca imaginació! Certament encara ignorem com va passar, però no passa res. Precisament això és la ciència: explorar el desconegut, investigar i no buscar aquestes respostes en llibres antics.

El segon argument que esgrimeixen és que “no hi ha un mecanisme per l’evolució”. Coi! Segur que ni s’han llegit l’Origen de les espècies ni res de tota la recerca científica que s’ha fet en evolució en l’últim segle. Més o menys diuen que perquè una espècie evolucioni cal afegir nova informació al DNA cosa que és impossible. Una mica creguts aquests nois, perquè de nou confonen “a mi no se m’acut com” amb “és impossible”. No han sentit parlar de duplicacions dels gens? De deriva gènica? De transferència horitzontal? De reproducció sexual? De neutralisme? Sembla que no i tornen a criticar frases de Darwin, com si la ciència encara estigués ancorada a l’any en que es va publicar l’Origen de les espècies i no haguéssim aprés res de nou. Bé, ells estan ancorats en un llibre de fa uns dos mil cinc cents anys, de manera que ja encaixa en la seva manera de pensar.

I el tercer argument és que “ la evolució és mala ciència”. És un grapat d’arguments absurds com ara el DNA escombraries, que inicialment es pensava que no tenia funció però que ara estem descobrint que sí que en té. Semblaria que és simplement un avenç del coneixement científic, però segons ells això és la prova que Déu ens va fer, ja que ell ens ha dissenyat de manera intel·ligent i per tant no deixaria DNA inservible. Acaben concloent que “La ciència de la bioquímica i la genètica confirma la versió dels orígens de la Bíblia” i es queden tan amples.

De vegades cal aprendre a pensar i raonar entenent la diferència entre causa i conseqüència, identificant raonaments correctes i tramposos i esbrinant si un argument té lògica o no té sentit. Per això la filosofia i la lògica van molt bé. Però de vegades és útil fer-ho al revés: analitzar arguments erronis, tramposos, esbiaixats i incomplerts per adonar-se del que cal evitar. Aquests nois del creacionisme són un excel·lent exemple del que cal fer per deixar de pensar, deixar d’aprendre, ignorar el que tens davant dels nassos i esdevenir un mestre en enganyar-se un mateix.

Ells ho fan amb la ciència que no els sembla prou cristiana, però el fonament es pot aplicar a moltíssimes coses en la vida.