Muntanyes d’or… o potser no

Una de les meves escenes preferides del cinema és aquella en que l’Indiana Jones ha de substituir un ídol d’or amb un sac de sorra del mateix pes per evitar que es dispari una trampa. D’entrada sembla que la clavi, però aviat resulta que el sac pesa més que l’ídol, la trampa es dispara i l’acció es desencadena. El detall divertit és que l’or és un metall molt pesant, de manera que un ídol com aquell pesaria al voltant de vint quilos. I un sac de sorra de vint quilos no és el que tenia l’Indiana a la mà!

Que l’or és un metall molt pesant no ho acabem de tenir massa clar. Hem assumit que el plom pesa molt, però l’or? Per recordar-ho és útil recordar que cada any s’extreuen a tot el món unes dues mil cinc-centes tones d’or. Sembla una gran quantitat. És una gran quantitat, però en volum nomes ocuparia com un cub de cinc metres de costat. Tot l’or obtingut al planeta en un any, les dues mil cinc-centes tones, cabria en un menjador normalet. I fa uns anys encara seria menys. La tecnologia d’extracció ha anat millorant tant que la meitat de l’or obtingut s’ha extret en els últims cinquanta anys. Abans les xifres eren força més petites.

Això porta a una altra pregunta que, de moment no té resposta clara. Quan or hi ha al món? La xifra més habitual és d’unes cent setanta mil tones, de les que ja n’hem extret més de cent mil. Però les estimacions varien molt i el marge d’error és molt gran. Sobretot perquè costa molt estimar quant or es va extreure de les mines en els temps antics.

Però imaginem que la xifra de les cent setanta mil tones fos correcta. Quin volum ocuparia? Doncs menys del que sembla. En aquest cas tindríem un cub amb uns costats de vint-i-cinc metres. Tot l’or del planeta cabria dins un edifici dels de l’eixample de Barcelona.

D’altra banda, l’or té una característica interessant. No es gasta. No es fa malbé. L’or de monedes romanes es pot fondre i fabricar noves joies o nous components industrials. Només ara, que es fa servir en quantitats molt petites comença a haver-hi pèrdues perquè ja no surt a compte recuperar-lo, però això de moment encara és més aviat anecdòtic. Ara com ara, les reserves d’or no fan res més que augmentar.

Això fa pensar una mica. Semblaria que el mercat de l’or es limita a lingots que van d’una banda a l’altra i prou. No és com el menjar, el petroli, el ciment, el ferro, el plàstic o el que vulgueu que es faci servir per alguna cosa. Amb l’or es poden fer joies i ara la industria començà a trobar-li aplicacions, però la major part segueixen sent lingots emmagatzemats en una cambra cuirassada o una caixa forta amb els que no es farà res més que seguir emmagatzemant-los.

L’economia de vegades té misteris ben curiosos.

3 comentaris

  • Joan

    13/02/2015 17:47

    Molt interessant, com sempre.
    Perdó per canviar de tema (bé, també entraria dins de la química), però espero amb delit l’article que segurament faràs sobre això del núvol tòxic d’Igualada. Era o no era tòxic?

  • Ferran Casarramona

    13/02/2015 10:26

    Es esforcem a desenterrar l’or de sota terra per tonar-lo a enterrar a una caixa forta.

  • Pons

    13/02/2015 10:26

    Com saps que l’idol era massís? Potser els seus creadors eren pobres en or.

    Van començar amb lo de recolzar la modena amb or i s’han acostumat a seguir guardant-lo.

    Canviant totalment de tema, algú coneixes les mesures de seguretat del banc de la reserva federal de Nova York?