Arxiu del dimarts , 17/02/2015

El núvol

dimarts , 17/02/2015

L’accident que va generar el famós núvol marronós a Igualada va omplir, comprensiblement, les portades dels diaris. Les imatges eren espectaculars ja que, a més de tota la cadena d’esdeveniments que va portar fins l’accident, es van ajuntar dos factors que ho van fer molt destacable. En primer lloc, el núvol era de color ataronjat o marronós i destacava molt sobre el fons del cel mig ennuvolat. I en segon lloc, aquell dia hi havia inversió tèrmica, de manera que enlloc de pujar i d’anar-se diluint a les capes altes de l’atmosfera, es va quedar confinat a poca altura, escampant-se de manera amenaçadora.

La pregunta del milió en els primers moments era quina era la composició d’aquell núvol i quin grau de perill representava. Que es tractava de compostos relacionats amb el nitrogen semblava clar. La majoria de químics recordaven que aquell color era característic dels òxids de nitrogen, i l’accident s’havia originat al descarregar un camió que portava àcid nítric, de manera que el nitrogen era part del còctel. El que passa és que en reaccions accidentals, es poden formar diferents productes en diferents quantitats i a diferents concentracions, per tant, preguntar de què estava fet el núvol tenia mala resposta.

A més, no estava clar el que havia passat. Al descarregar l’àcid nítric l’havia posat en un contenidor que no estava buit sinó que contenia algun altre producte. Per desgràcia, no estava clar quin era aquest producte i diferents versions van anar circulant. Des del clorur de ferro fins al més probable àcid fòrmic. L’àcid nítric es fa servir moltíssim ja que és un àcid fort que reacciona amb molts productes i de moltes maneres diferents. Fos quin fos el producte, segur que es van generar diferents òxids de nitrogen en diferents quantitats. En tot cas, el núvol seria sobretot dels productes de la reacció i no d’àcid nítric com es deia en algun lloc.

Era tòxic, corrosiu, inflamable o verinós? Aquests dies s’han discutit aquestes paraules, i segur que saludable no era, però per entendre’s cal especificar les condicions de que parlem. A mida que la investigació aclareixi com va anar tot sabrem més coses, però probablement sí que era tòxic i corrosiu al lloc on va tenir l’accident. Més que res perquè allà tots aquests productes estaven molt concentrats i a una temperatura molt alta. En canvi, després que els vapors pugessin fins la capa tèrmica que els va retenir confinats, la temperatura devia baixar considerablement i els vapors es devien anar diluint, de manera que la toxicitat també es va diluir.

En canvi, les mucoses, com les dels ulls i del nas, son molt sensibles a agents reactius com els òxids de nitrogen, de manera que la seva capacitat irritant es manté en concentracions molt més baixes. Per cert, les màscares que es van comprar a les farmàcies no haurien servit de res. Allò filtra les partícules de pols i coses més o menys grans, però deixa passar els vapors. Caldria una de les màscares amb filtre per prevenir la inhalació d’aquests gasos.

Al final, tot es un problema de concentració. Els òxids de nitrogen (n’hi ha uns quants de diferents) els generen els vehicles a motor i en respirem cada dia, especialment a les grans ciutats. El nostre cos també en genera alguns de manera normal en moltes condicions fisiològiques, des de la inflamació fins les ereccions. De nou, el que és important és la concentració. Per això s’aconsellava quedar-se a casa i no sortir. Restar en espais tancats i poc ventilats evitava que els vapors de nitrogen entressin als recintes i donava temps a que s’anés diluint en l’atmosfera. La inversió tèrmica no va ajudar i va caldre més temps del que hauria requerit en un dia ventilat, però només era qüestió de tenir una mica més de paciència per donar temps a que s’esvaís.