La sang del cocodril

Els cocodrils i els caimans són uns animals estranyament fascinants. Molta gent pensa que són parents dels dinosaures pel seu aspecte primitiu i “estrany” des del punt de vista d’un mamífer. En realitat els parents propers dels dinosaures són les aus, però els primitius cocodrils van compartir el planeta amb els dinosaures. En tot cas, vistos de prop semblen terriblement aliens a nosaltres i inquietantment perillosos.

I això que ens podrien salvar la vida.

Des de fa anys s’investiga les propietats antimicrobianes de la sang dels cocodrils. I com més la coneixem, més extraordinària (i útil) sembla. Per lluitar contra els bacteris, nosaltres disposem del sistema immunitari, però en realitat podríem parlar de dos tipus de sistema immunitari. El que ens ve al cap normalment és el que anomenem “immunitat adaptativa”. El sistema de cèl·lules que identifica els agents estranys i en uns pocs dies fabrica anticossos específics i activa limfòcits per destruir l’invasor. Molt eficient, encara que una mica lent.

L’altre sistema és la “immunitat innata”. Aquesta resposta no està per romanços. Quan detecta alguna cosa estranya en el cos intenta destruir-la sense miraments ni subtileses. No és específica com els anticossos, de manera que si pel camí es carrega unes quantes cèl·lules pròpies, dons mala sort. El més conegut d’aquest sistema és la inflamació. Un mecanisme, potser menys acurat, però de resposta molt ràpida per tallar les infeccions de soca-rel.

La inflamació és relativament efectiva. No disposa d’anticossos i fa servir altres proteïnes menys precises per matar bacteris o coses que s’hi assemblin. Tot i que frena moltes infeccions en els primers minuts, sempre n’hi ha algunes que s’escapen. Però això és perquè no tenim un sistema de immunitat innata com el dels cocodrils, que li dona mil voltes al nostre. I si descobrim com ho fa, potser podrem dissenyar nous medicaments per lluitar contra les infeccions.

Per exemple, van agafar 23 soques diferents de bacteris i els van posar en contacte amb plasma humà a veure que passava. La resposta de defensa va ser ràpida però només va eliminar 8 tipus de bacteris. Per la resta, caldria la immunitat adquirida. En canvi, quan les van posar en contacte amb plasma de cocodril, els 23 tipus de bacteris van ser destruïts. Un 100 % d’eficàcia que ens ha de fer molta enveja als ineficients mamífers.

El motiu d’aquesta resposta immunitària tan bèstia sembla ser l’ambient on habiten. Els cocodrils lluiten entre ells, es fan ferides sovint i viuen dins aigües pantanoses, de manera que les ferides s’haurien d’infectar amb una facilitat tremenda. En aquells condicions nosaltres duraríem quatre dies abans de morir per sèpsies, però a ells no els passa res gràcies a la tremenda eficiència dels pèptids antibacterians, com la leucrocina, que tenen al plasma.

Podríem pensar que n’hi hauria prou de purificar aquestes proteïnes per tenir un sistema genial de defensa, però cal anar amb compte. Recordem que la immunitat innata és poc específica, de manera que molt probablement a més de matar bacteris, faria una bona destrossa en les nostres cèl·lules. La via directa potser no sigui útil, però entendre com funciona la immunitat dels cocodrils si que ens podria permetre dissenyar estratègies i medicaments per ampliar l’arsenal antibacterià.

De manera que potser que ens els mirem amb més bons ulls als cocodrils i als caimans. La seva sang pot amagar productes que ens poden ser molt útils!

7 comentaris

  • Daniel

    18/02/2015 23:07

    Gran fan dels dragonets!!

  • Màrius Domingo

    18/02/2015 14:34

    Doncs què vols que et digui, a mi em cauen bé, els cocodrils i els més propers dragons, malgrat el seu aspecte diferent, no els trobo lletjos.
    I els dragonets ens deslliuren de molts insectes.
    Tothom té dret a viure, no?

  • Daniel

    18/02/2015 12:03

    Ja se sap que la recerca implica algun risc!

  • Pons

    18/02/2015 11:38

    Molt interessant! Però vigilem el que fem amb els rèptils, tots sabem que li va passar al doctor Dr. Curt Connors del spiderman quan va fer experiments amb rèptils!

  • Daniel

    18/02/2015 10:00

    August: Tenen coses amagades els cocodrils. De fet, com qualsevol animal. Només cal buscar amb curiositat.

    Carquinyol. Doncs sí tu!

  • Carquinyol

    18/02/2015 9:43

    Això sí que és un “superpoder” !!

  • August Garcia i Orri

    18/02/2015 9:13

    Caram amb els cocodrils! Ara sí que me’ls començo a mirar amb altres ulls. Potser tenia raó la cançó: “See you later alligator”
    Gràcies per aquesta informació!
    Bon dia!