Aquella línia fosca a la panxa

De tots els canvis que tenen lloc en el cos de la dona durant l’embaràs, n’hi ha un de ben curiós que realment ignorem quin sentit té (si és que en té algun). És una línia fosca que va de dalt a baix de la panxa i que apareix cap al tercer trimestre. Normalment va del melic fins el pubis, però amb freqüència pot pujar més amunt, gairebé fins el pit. En realitat la variació de llargada i color és molt gran. Hi ha dones a les que no els apareix i altres en les que és molt marcada.

Curiosament el nom també porta a confondre ja que es diu línia alba (línia blanca). En canvi, en anglès li diuen línia nigra, i al final pots trobar referències a ella anomenant-la tant blanca com negra. El motiu és que el color fosc només apareix durant l’embaràs mentre que abans o després, el color és lleugerament blanquinós. I això només en el cas que sigui visible, que sovint no és pot ni veure.

Aquesta línia també la tenim els homes però en aquest cas, sense embarassos, mai no esdevé visible. La seva clau no està a la pell sinó a la musculatura de sota. Si ens fixem en els músculs abdominals, en aquella tableta de xocolata que llueixen els esportistes, ens adonem que en realitat són feixos de músculs que venen de banda i banda del cos i que s’uneixen al centre de l’abdomen. Si els treballes molt, els pots fer més gruixuts pels costats i per davant, però no al mig ja que allò només és la zona d’unió feta per teixit connectiu.

Aquesta línia està poc vascularitzada. Per això, en intervencions quirúrgiques és una bona zona per tallar. Hi ha pocs vasos i el tall no genera hemorràgia. Quan ens feien classes de com operar una rata, una de les primeres coses que ens van ensenyar va ser fer el tall seguint la línia alba, que apareix claríssimament quan retires la pell de l’animal. Una línia clarament blanca que uneix dos feixos de múscul i que realment no té vasos sanguinis.

La pell de sobre és aproximadament igual per tot arreu, encara que alguna diferència hi ha. Si més no, sovint es pot notar que els pèls porten direccions oposades i a la línia del centre de la panxa indiquen el canvi de direcció. I la gràcia és que, per algun motiu que desconeixem, els melanòcits que hi ha tenen una sensibilitat diferent en la zona d’unió.

Aquesta sensibilitat es nota molt en resposta a les hormones, de manera que durant l’embaràs, el daltabaix hormonal associat fa que els melanòcits de la línia alba comencin a fabricar melanina i esdevinguin més foscos, convertint la línia blanca en una línia fosca. Un efecte que és nota més com més fosca sigui la pell de la dona. Després del part, quan els equilibris hormonals es restitueixen, els melanòcits es desactiven i la línia s’esvaeix.

Mirant per la xarxa he vist que hi ha productes per maquillar-la i fins i tot per decolorar-la. Evitar prendre el Sol pot ajudar, però la resta potser una mala idea, ja que en realitat marxarà sola i durant l’embaràs és millor no maltractar gaire el cos, que prou estressat va.

3 comentaris

  • Daniel

    19/02/2015 10:10

    Pons. Doncs en certa manera ja és això.

    Carquinyol. Sempre ens passem de voltes. És condició humana, suposo.

  • Carquinyol

    19/02/2015 9:36

    Potser hom s’hauria de començar a pensar si és normal voler canviar/amagar/disimular les coses que la natura ens fa, que no dic jo que no hi hagi casos on sigui prou raonable fer-ho, però és que s’arriba a un punt que…

  • Pons

    19/02/2015 9:28

    Quina gràcia, pels cirurgians es com la línia de punts que tenen els retallables que et diuen per on tallar.