El BOE de la doctrina

Les disposicions 1849 i 1850 del BOE on es publica el nou currículum de l’ensenyament de la religió catòlica és un document que ha aixecat força soroll encara que no entenc perquè hi ha tanta gent sorpresa. Sembla que hi ha qui encara no ha identificat la ideologia dels qui actualment tenen el poder. L’ensenyament de religió sempre resulta complicat, potser per la fosca història de les relacions entre l’Església i el poder en aquest país. La cosa ha anat des del pur adoctrinament fins a bones intencions que després no es posen a la pràctica. I com que cada vegada que canvia el govern, el tema es replanteja, ja gairebé avorreix.

Sembla difícil defensar que no s’inclogui l’estudi del fet religiós en un programa d’ensenyament. Sense estudiar la influencia que han tingut les religions al llarg de la història és impossible entendre el món actual. Ja resulta més discutible si cal incloure l’ensenyament d’una o altra religió, igual que resulta absurd ignorar que estem en un país de tradició cristiana. Tot plegat és complex i els pedagogs haurien de trobar la manera d’equilibrar tots aquests factors. Però qui ha decidit el programa d’estudis no són pedagogs sinó directament la Conferència Episcopal Espanyola i ha fet el programa que era previsible. De totes maneres, cal recordar que al novembre es va publicar, a la disposició 12886, el currículum de l’àrea de religió islàmica. La mateixa idea, però canviant el Déu, el llibre sagrat i alguns temes de protocol.

A molta gent li ha cridat l’atenció el paràgraf que expressa que cal “Reconocer la incapacidad de la persona para alcanzar por sí mismo la felicidad”, però a mi no m’ha sorprès. Limitacions similars formen part dels punts de partida de quasi qualsevol religió.

En canvi, m’han incomodat més les relacionades amb la ciència. Per exemple, s’ha d’avaluar si l’alumne: Reconoce con asombro y se esfuerza por comprender el origen divino del cosmos y distingue que no proviene del caos o el azar. O el que “Argumenta el origen del mundo y la realidad como fruto del designio amoroso de Dios” El tema del Big Bang, la nucleosíntesis, la formació dels estels, les nebuloses planetàries i tot això ho solucionem amb un origen diví i no cal donar-hi més voltes.

Un que m’ha inquietat molt és el que parla de “Reconocer el valor social de las aportaciones realizadas por investigadores cristianos.” Investigadors cristians? Destacar això em sembla iniciar un camí extraordinàriament perillós. En les aportacions d’un científic, que hi tindrà a veure que sigui cristià? Això les fa més o menys certes, dignes o valuoses? Tornem als temps en que criticaven la teoria de la relativitat perquè segons alguns era una ciència jueva?

I naturalment coses com la que diu que “Distingue y debate de forma justificada y respetuosa el origen del ser humano”. Es referirà a la evolució dels homínids? Comparativa de fòssils? Anàlisi de variacions en el DNA? O tot això simplement s’ignorarà? Ho sospito ja que una de les primeres coses que es tenen en compte és: “El hombre, obra maestra de la creación”. Un concepte interessant, ja que és molt evident que els humans no som cap obra mestra. Més aviat som un nyap que funciona raonablement bé i que tenim la sort de disposar d’un gran encèfal, però que hem d’arrossegar una columna vertebral inadequada, un canal del part massa petit, un apèndix que ens podíem haver estalviat o un sistema immunitari mediocre. Si Déu ens va crear i som la seva obra mestra, deixa molt que desitjar com a dissenyador.

Per descomptat, en l’origen del món l’atzar hi va tenir un paper. Potser no va ser el determinant, però no el pots descartar sense més. I l’origen diví del cosmos és una idea antiga, però hi ha molta confusió sobre quin déu va ser el responsable. Odin? Amon? Baal? Tepew-Q’ukumatz? Lengai? Anu? Zeus? N’hi ha per triar i remenar. Naturalment, en classe de religió catòlica es fa servir el relat bíblic i en alguns indrets fa referència específica a formar l’alumne “desde la cosmovisión cristiana”. La llauna és que després, a classe de ciències, els professors tindran molta feina a desfer la majoria d’aquests conceptes.

En tot cas espero que no pretenguin que tot això no és adoctrinar. A mi, de petit m’ensenyaven aquestes coses i en deien doctrina cristiana.

7 comentaris

  • Màrius Domingo

    28/02/2015 20:35

    I el pastafarisme?
    Sort que no et segueix en Quim Monzó.

  • Sinera

    27/02/2015 23:03

    Ai, déu! Porca miseria!

  • Núria

    27/02/2015 15:54

    A mi això de la felicitat tampoc m’ha alarmat massa. Cadascú que sigui feliç com vulgui o com pugui. Ara, la part de l’origen de la vida, l’Univers i l’origen de l’home m’han espantat. Tinc la sensació d’estar llegint les directrius d’alguns estats del EEUU on explicar les teories de l’evolució està prohibit. Frases que també m’han posats els pèls de punta són: “Dios, padre de la humanidad, quiere nuestra felicidad” o “Dios crea al hombre para ser su amigo el Paraíso com signo de amistad”
    Com molt bé dius, jo també penso que als professors de Biolgia se’ns gira molta feina…

  • JordiC

    27/02/2015 14:12

    Maaluradament, aquesta part que ha aixecat la llebre (la religió) és només la més escandalosa, però hem de pensar que de la mateixa manera que es vol adoctrinar en el tema catòlic (on, de fet, només s’afecta als alumnes que voluntàriament escullen religió) també es vol utilitzar el currículum per adoctrinar sobre història, ciència, cultura, etc. i aquestes matèries les farà tothom…

  • Antoni Janer

    27/02/2015 12:53

    Queda clar que la paraula de Déu torna a guiar les nostres vides

    http://www.antonijaner.com/index.php/articles-ara-balears/item/525-paraula-de-deu

  • Joan Codina

    27/02/2015 10:46

    Avui discrepo. Ni Odin ni Zeus ni cap d’aquest. Va ser El Gran Juju de Dalt de la Muntanya!!

  • Pons

    27/02/2015 10:30

    S’ha de reconèixer que els exàmens serien més fàcils, la resposta a tot seria “Déu ho va voler així” i avall.

    PD: Estic una mica decebut que en la llista de Déus no hagis inclòs al MEV :(