Aigua que no sobra

Tergiversar: v. tr. [LC] Contar fets deformant-los intencionadament

Ignorant: adj. [LC] Que no sap res en general o amb relació a una cosa

Quan has de triar les paraules per expressar una idea és important fer-ho acuradament. Les paraules no són innocents i escollir-ne una o altra pot modificar no només el sentit de la frase sinó , sobretot, la percepció que en tindrà el receptor del missatge. Això és especialment important en els titulars. Cada vegada amb més freqüència topo amb titulars que fan que em pregunti si qui els ha escrit ho ha fet per ignorància o ha buscat intencionadament una subtil (o no tan subtil) tergiversació del missatge.

Llegeixo un titular del diari ABC on diu que “La Generalitat reclama el agua que sobra mientras el Ebro abre sus embalses”.

Aigua que “sobra”? Una tria interessant de la paraula. Sobrar s’aplica a allò que ja no té cap servei, que està de més, que fa nosa i no serveix per res. És vergonyós llençar sobres mentre altres tenen necessitats, oi?

Al mateix diari un altra noticia, que també parla de la sequera a València, porta de subtítol: “La mitad de los pantanós de la región se quedan sin reservas mientras que los del río más caudaloso de España desperdician en siete dias 54 hectómetros cúbicos”.

Els que en tenen més “malgasten” aigua mentre altres en necessiten! De nou, sembla indignant.

Però insisteixo. Qui escriu això és un ignorant profund o tergiversa decididament les coses. Hi ha molt arrelada la idea que l’aigua que els rius porten al mar és aigua sobrant, que ja no serveix, malbaratada. Òbviament això només ho pot dir algú que té una ignorància supina sobre els rius. Un riu no és una gran canonada d’aigua que Déu va posar perquè l’aprofitéssim. És molt més que tot això i els seus efectes van molt més enllà de la desembocadura.

Sovint es fan metàfores referent als rius com si tinguessin vida pròpia. Però per cert que tenen el seu ritme i les seves característiques en funció de la orografia que els envolta. Un riu com l’Ebre pot presentar variacions de caudal molt importants que ocasionalment es tradueixen en avingudes històriques. Als humans ens representen un problema, però el sistema hídric funciona així i depèn de les grans aportacions de nutrients i sediments que arrosseguen aquests esdeveniments.

Els sediments es dipositaran al Delta, compensant una mica les pèrdues per mil tempestes a la costa, i els nutrients seran una benedicció pel fitoplàncton, que constitueix la base de la xarxa tròfica (de la que al final en depèn la industria pesquera). I no, no tots es queden retinguts als embassaments.

Ara baixa molta aigua per l’Ebre i moltes zones del voltant s’inundaran. Sempre ha passat i tornarà a passar. No és perquè sí que s’anomenen “planes d’inundació”. En aquests indrets, quan baixen les aigües queden els sediments i els nutrients que fan que es tracti de zones d’una extraordinària riquesa biològica. Una plana d’inundació pot contenir centenars de vegades més espècies vives que el riu que l’ha generat. Des dels ocells fins als microorganismes. Cal recordar que la directiva marc europea de l’aigua obliga a preservar-les.

Aigua que sobra? Que es malbarata? Això només ho pot dir algú que no sap el que és un riu, que ignora tot sobre els deltes, sobre la fauna marina, sobre els ecosistemes fluvials i sobre els principis més elementals de la biologia, la geologia i la vida al voltant dels rius.

El sistema de rius d’un país s’ha d’aprofitar de manera assenyada. No tindria sentit pretendre preservar-lo absolutament i no treure’n profit ni mirar de prevenir els danys per les riuades. Però tampoc és un sistema de canonades que es poden connectar sense miraments com sembla que alguns consideren. Només amb una mentalitat molt simple es pot pensar que un riu és un sistema simple.

Lo riu és vida, i la ignorància sobre la dinàmica dels rius els destrueix.

4 comentaris

  • Màrius Domingo

    06/03/2015 23:34

    Però home de Déu, com et molestes a llegir l’ABC, és que al lloc on prens cafè no hi ha res millor?

  • Daniel

    05/03/2015 9:50

    Carquinyol. En realitat resulta fascinant analitzar la tria de les paraules que fan. L’estudi de la premsa escrita deu generar moltes tesis doctorals en sociologia.

    Pons. Doncs no.

  • Pons

    05/03/2015 9:30

    Com diria en Schuster. Es una notícia del ABC? (amb accent germànic) “No hace falta decir nada más”

  • Carquinyol

    05/03/2015 9:18

    Sent l’ABC no crec que sigui ignorància, a aquesta gentola no li pots demanar res més, les notícies existeixen per justificar el que ells volen, i si no ho justifiquen, les modifiquen o inventen i arreglat.

    Raonamenct científic…. HA…. “que piensen otros”

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús