Càncer de cor

“Por eso el corazón no padece cáncer, él sencillamente se desconecta cuando sus dictados son ignorados.

(Enric Corbera)

“…correspon al quart xakra, el del cor, l’òrgan que marca el ritme de la vida i l’únic que no contrau càncer.”

(Gaspar Hernàndez)

Que el cor no pot tenir càncer? I un rave !

(Daniel Closa)

Es diu sarcoma cardíac i és el que en llenguatge col·loquial en diríem càncer de cor. Normalment no se’n parla gaire ja que és un tipus de tumor poc freqüent. Però poc freqüent no vol dir inexistent. Per algun motiu misteriós hi ha qui assegura que el cor no pateix càncer i això (que és fals) ho relaciona amb coses místiques, teràpies estranyes i fantasies vàries. Doncs si algú us diu que el cor no contrau càncer, haureu de decidir si és algú molt mal informat o directament és que us volen enredar.

Al cor poden donar-se diferents tipus de tumors, però afortunadament la majoria són benignes. El que és perillós és aquest sarcoma cardíac, que representa menys del 0,2 % dels càncers que es detecten, de manera que parlem d’una patologia de molt baixa incidència.

És un sarcoma, i això indica que el seu origen són cèl·lules del teixit conjuntiu (un origen diferent del dels carcinomes). I la freqüència és tan baixa ja que perquè es desencadeni un càncer cal que la cèl·lula experimenti unes quantes mutacions en gens relacionats amb el procés tumoral; Els oncogens i els gens supressors de tumors. Les mutacions acostumen a tenir lloc quan la cèl·lula es divideix, de manera que teixits que reemplacen sovint les cèl·lules tindran moltes probabilitats de patir mutacions i, per tant, presentaran més cassos de càncer. En canvi, com que les cèl·lules del cor tenen una tassa de recanvi molt baixa, les mutacions són poc freqüents i els tumors tampoc apareixen sovint.

Amb freqüència es localitzen a la zona de les aurícules, i el problema immediat que apareix és que el tumor dificulta el flux de la sang. Per exemple, pot impedir que les vàlvules cardíaques funcionin correctament o que el buidat de l’aurícula sigui complert. També poden afectar al pericardi, la membrana que envolta el cor i el protegeix. En aquest cas es pot acumular líquid i generar una pressió que dificulta el bombeig del cor. Un altre problema és que es deixin anar fragments del tumor i el torrent circulatori els porti a altes indrets del cos fins que obturin algun vas, interrompent el flux de sang a aquell teixit.

Per desgràcia, aquests símptomes es poden donar en moltes altres patologies, de manera que el sarcoma cardíac acostuma a detectar-se tard. Si algú té problemes al cor, la primera cosa en la que penses no és en un càncer de cor sinó en infarts, trombosis, isquèmies i altres que són molt més habituals.

Com que habitualment es detecta tard, és freqüent que ja hagi fet metàstasi i el pronòstic és dolent. En realitat és complex de tractar ja que la cirurgia és molt complicada. De vegades només hi ha la possibilitat de fer un transplantament de cor. I això si l’enxampen molt al principi.

El càncer de cor és poc habitual, però això no és estrany. Hi ha altres teixits on el càncer és encara menys freqüent. Hi ha casos de càncer de testicle, de retina, de vagina, de glàndules salivals, de placenta i un dels menys freqüents és el estesioneuroblastoma, que es produeix a l’epiteli olfactiu de la cavitat nasal. El cas del cor és particular només perquè l’associem sempre amb els sentiments i les emocions. Les metàfores i la mitologia al voltant del cor són entranyables, però no hauríem de permetre que ens facin perdre de vista que no deixa de ser, bàsicament, una bomba que empeny la sang pel torrent circulatori. I que, per descomptat, pot patir un càncer.

3 comentaris

  • Montserrat

    13/03/2015 14:10

    la cita que has posat d’un tal Daniel Closa trobo que no fa servir un llenguatge cientificament correcte :D Que és això de “i un rave”???? :D

  • Pons

    13/03/2015 12:52

    Ok, tot entès, el càncer de cor es produeix quan tens sentiments malignes….

  • JordiC

    13/03/2015 9:56

    “No deixa de ser una bomba”…
    Però quina bomba!
    Realment és un òrgan molt eficaç i amb una capacitat de treball impressionant (tant pel que fa al volum que bombeja com pel temps que es manté treballant).
    No cal buscar-hi temes místics, se l’ha de valorar (i molt!) simplement pel que fa.