El volcà que li va costar el cap a un rei

El Grímsvötn és un volcà, o millor dit un sistema de volcans i llacs coberts per gel, de més de cent quilometres de llarg al sud d’Islàndia. Aquests sistemes volcànics fan un tipus d’erupcions molt espectaculars ja que al estar coberts per gel i aigua, quan hi ha una erupció, el gel es fon, l’aigua es filtra per les escletxes i entra en contacte amb el magma, generant uns immensos núvols de vapor d’aigua, sofre, cendres i un grapat de productes volcànics més. Això ens ho va recordar no fa gaires anys, l’erupció del Eyjafjallajökull, quan va enviar prou cendres a l’atmosfera per comprometre el tràfic aeri del nord d’Europa durant uns dies.

Però malgrat l’espectacularitat, aquella va ser una erupció menor comparada amb la que va tenir lloc l’any 1783. Aquell estiu, al Grímsvötn es va generar una fissura per on va començar una de les erupcions volcàniques de més impacte a la història moderna. La fissura es va batejar amb el nom de Laki i va estar vomitant lava i cendres durant uns quants mesos. Prou temps com per causar la mort de deu mil habitants de la illa. Considerant que en aquell temps només hi vivien cinquanta mil persones, el volcà va matar el 20 % de la població.

Però la causa de les morts va ser indirecta. Els islandesos van morir de fam i fred quan les cendres del volcà es van dipositar sobre el terreny, deixant una gruixuda capa de cendres sulfuroses que va anihilar els terrenys de pastura, els ramats i les collites. L’aigua va quedar contaminada i el país es va tornar quasi inhabitable en bona part.

Els efectes no es van limitar a Islàndia. El núvol de cendres va cobrir tota Europa i la va sumir en un estiu fred, un hivern glacial i una pèrdua de collites devastadora que va abocar la població a la fam i la desesperació durant tres o quatre anys. Les cendres caigudes els camps no desapareixen de la nit al dia, i els conreus perduts no es recuperen immediatament. Per tota Europa s’havia escampat un núvol tòxic fet de més de cent vuitanta milions de tones de diòxid de sofre. A més, tantes partícules en suspensió van generar pluges torrencials i tempestes extremes durant uns quants anys.

Tot plegat va crear una marcada crisi que va anar creixent fins generar un altre tipus d’erupció, en aquest cas social. La dècada del 1780’s França era el país més poblat d’Europa, amb un sistema centralitzat marcat per la incompetència del poder central, un govern arruïnat, unes tensions socials cada vegada més marcades i un ventall de noves idees que s’anaven estenent entre la població. La situació era complicada, però l’erupció del volcà islandès va ajudar a precipitar-ho tot ja que va causar la pèrdua de les collites i la migració de milers de camperols famolencs a la ciutat en busca de feina.

Allò va ser un medi de cultiu ideal per l’esclat, el 1789 de la Revolució Francesa. La finalització de la monarquia, el canvi de paradigma sobre el poder, la igualtat, fraternitat i llibertat i tot el que va aportar aquella revolució a la història de la humanitat.

En certa manera les forces geològiques que van generar la fractura del Laki i la corresponent erupció van contribuir a fer rodar el cap del rei Lluis XVI.

9 comentaris

  • Daniel

    23/03/2015 22:16

    Joan: Doncs deuria ser el Tambora. Aquella va ser encara més gran. De fet és la mes gran de la que hi ha registre històric. La del Laki es la segona.

    Jordi G. Exactament. Gran Margalef!

    Pons. Uix! EL dia que el de Yellowstone o algun dels altres tres supervolcans que hi ha al món entri en erupció, la ballarem grossa. Totes les altres erupcions semblaran de riure en comparació.

    Vicent. Exacte. però la del Laki va ser unes deu vegades més gran.

  • Vicent Bosch i Paús

    23/03/2015 13:02

    Això ens ho va recordar no fa gaires anys, l’erupció del Eyjafjallajökull, quan va enviar prou cendres a l’atmosfera per comprometre el tràfic aeri del nord d’Europa durant uns dies. Sí el volcà que va obligar al Barça a viatjar en autobús a Milà i que possiblement li fera perdre una lliga de campions!

  • Pons

    23/03/2015 11:43

    Increïble com un sistema de volcans pot afectar a gairebé tot un continent i canviar la història.

    Ara em ve el cap el supervolcà que i ha a sot a del parc de Yellowstone, el dia que allò decideixi petar anem arreglats!

  • Jordi G.

    23/03/2015 11:15

    L’asimetria del canvi! Talment com una molla, es va acumulant tensió gradualment fins que un dia la molla es deixa anar d’un extrem i s’elimina la tensió de manera brusca. Crec que ho havia llegit fa anys en algun article d’en Ramon Margalef…

  • Joan Codina

    23/03/2015 10:45

    I al Napoleó no n’hi va passar una de semblant?? Amb un volcà indonesi, en el seu cas.

  • Daniel Closa

    23/03/2015 9:43

    Lo dels canvis socials és molt similar als canvis d’estat en la matèria. Els fenòmens es van acumulant sense efectes evidents ni notables, fins arribar a un punt crític en el que qualsevol petita alteració fa que tot es modifiqui de manera espectacular.

  • Daniel Closa

    23/03/2015 9:42

    La dislèxia em perd. Ja ho he corregit!

  • Carquinyol

    23/03/2015 9:39

    Això que comentes ens recorda que molts grans canvis socials han vingut donats quan la població ha patit carències que s’han derivat en tensions que no han pogut ser eliminades de forma efectiva per canvis graduals, ja se sap que qui no té no té res a perdre i es juga el que sigui per canviar la situació. No estaria de més no oblidar-ho.

  • Carquinyol

    23/03/2015 9:37

    psss company, que has tingut un ball de dígits en els anys !!!