Or a les femtes

La notícia és alhora curiosa, escatològica i intrigant. I com sempre, el titular és cridaner però inexacte. Llegeixo que “L’or a les femtes val milions i podria salvar el medi ambient”, o que “Els excrements britànics podrien contenir 500£ milions d’or, plata i platí”. Ostres! Or a les caques? I es plantegen seriosament obtenir-lo? I ben mirat… com hi arriba l’or? Realment caguem or?

Doncs com sempre, tot és qüestió de dosis. Estrictament podem dir que sí. Que a la femta hi deixem anar una petita quantitat d’or. Però encara que sembli sorprenent, els detalls resulten molt més interessants.

La història és que un grup de químics han analitzat les restes sòlides de les plantes de tractament d’aigües per buscar restes de metalls pesants. Primer detall important; no són únicament les caques sinó tots els sòlids arrossegats per les xarxes de clavegueram. La femta és la part important, però no la única. El material que han analitzat no l’han recollit de la tassa del vàter sinó que són els llots que queden a les depuradores.

I el que han trobat és un grapat de metalls pesants més o menys interessants i que, amb les tècniques adequades es podrien reciclar. Hi havia metalls pesants, terres rares, elements estratègics i metalls preciosos. Pel que han dit, les quantitats són equivalents a les d’un dipòsit mineral mínim. Un dipòsit mineral és una concentració anòmala d’un mineral o element metàl·lic de mida i qualitat suficient perquè en circumstàncies favorables, sigui considerat amb potencial econòmic. Per tant, potser val la pena mirar-s’ho bé. No deixa de ser un sistema de reciclatge com qualsevol altre.

Però de seguida m’he preguntat com arriba aquest or, o aquests metalls valuosos, al cos. En les anàlisis que han fet ja responen en part. Hi ha un grup de terres rares i elements menors (Lantà, Neodimi, Gadolini, Europi, Luteci i altres) que no semblen enriquits respecte del que hi ha a la natura. Per tant conclouen que arriben a l’interior del cos amb la pols que respirem o que entra per la boca o que es diposita sobre la pell. Restes del terra directament.

En canvi altres ja mostren un cert enriquiment respecte del que és natural i això ja suggereix que és l’activitat humana la que acaba per portar-los dins nostre. Són metalls com el Platí el Pal·ladi o el Ruteni. També n’hi ha molts que estan en forma de col·loides, que de nou ens remet a processos industrials.

Però tot això no és estrany. Els sabons, els perfums, la roba, els pintallavis, els aparells tecnològics, la crema solar, tot el que ens envolta està fet amb molts metalls que, en quantitats minúscules, acaben per entrar dins el cos o per quedar enganxats a la superfície. Després, amb la femta o simplement amb la dutxa, acabaran a la xarxa de clavegueram.

I l’or? Sabem que al cos humà hi ha uns 0.2 mil·ligrams d’or i encara no esta clar si fa alguna funció o és un simple contaminant. A part si t’han pintat les ungles amb pa d’or o has begut una copa de cava amb or. Hi ha qui les fa aquestes coses. Però sense exagerar tant, l’or es fa servir com a colorant en pastisseria (és el colorant E175, i millor no abusar d’ell). Sigui com sigui, en les anàlisis han trobat que, a les restes sòlides de les depuradores, els metalls més valuosos (Or, Coure, Plata, Ferro, Zinc, Cadmi, Titani i altres) tenen un valor d’uns 280 dòlars per tona de residu.

Una ciutat d’un milió d’habitants deixa anar tretze milions de dòlars anuals en forma de metalls valuosos als llots de les depuradores. Uns llots que d’entrada ens costen diners, ja que al estar concentrats resulten tòxics pel medi ambient i és un problema de gestió per decidir que fem amb ells. Cal tractar-los i situar-los en abocadors controlats. Per tant, si els sistemes d’obtenció de metalls valuosos són eficients, potser val la pena pensar-s’ho!

4 comentaris

  • Joan Codina

    24/03/2015 15:39

    Lannister gold que se’n diu :P

  • Pons

    24/03/2015 11:37

    ja em veia filtrant les canonades de casa amb un sedàs com si fos un buscador d’or del far west, però ja veig que no :(

  • Daniel

    24/03/2015 10:17

    En realitat no cal ni que s’hi guanyin diners. Només que servís per perdre’n menys que amb el tractament normal dels residus ja valdria la pena.

  • Carquinyol

    24/03/2015 9:13

    És un nou pas en les tècniques de reciclatge com comentes, que siguin de substàncies que en part surten dels nostres cossos és anecdòtic. Si podem deixar de contaminar i a més guanyar calés genial, cal estudiar-s’ho.

    Hi ha molts altres camps que de ben segur s’estudiaran en un futur, jo sempre he pensat en els milions de litres d’aigua que generen els aparells d’aigua acondicionat als mesos de calors,i de ben segur que podríem aprofitar per a moltes coses.