Arxiu del dijous, 26/03/2015

Curriculum vitae

dijous, 26/03/2015

En qualsevol activitat humana, la idea general que es té des de la distància acostuma a ser una simplificació monumental de la realitat. Això passa en totes les feines, i el cas dels científics no és una excepció. De fet arriba un punt en que l’excepcional és que l’investigador es dediqui a investigar.

Una de les principals feines que te un investigador és aconseguir diners per la recerca. Per això cal sol·licitar projectes a les convocatòries que es fan des de diferents instàncies. Demanem diners al ministeri d’economia, al ministeri de salut, a la Generalitat, a la Marató de TV3, a les institucions europees, a les associacions d’afectats per diverses malalties, a fundacions privades, al NIH americà, els països amb els que es fan col·laboracions de recerca…

Semblaria que hi ha molts llocs on demanar diners, però en realitat només aconsegueixen ser triats un petit percentatge dels que s’hi presenten i, amb honroses excepcions, concedeixen relativament pocs diners. Especialment des que va començar la crisi. Això fa que molts investigadors no investiguin sinó que es passin el dia omplin formularis de convocatòries, redactant informes i mirant de trobar fonts de finançament alternatives.

El cas és que cada vegada que presentes una sol·licitud has d’omplir un munt de paperassa. Hi ha la part del projecte estrictament científic, és clar. Explicar el tema de recerca, la hipòtesi que planteges, els objectius que vols aconseguir, la metodologia que faràs servir, els resultats previsibles, la manera com ho donaràs a conèixer i detallar quants diners demanes i en que te’ls gastaràs. Tot perfectament comprensible.

Ah! Però també has d’aconseguir el permís del comitè ètic d’experimentació animal o clínica (que requereix omplir un altre munt de paperassa). Necessites el vist i plau de la institució, l’aprovació del comitè de recerca, els models d’autorització dels pacients i un munt de signatures i segells. De nou, tot és raonable.

I finalment, has d’adjuntar el currículum dels investigadors.

Això del currículum vitae (el CV), sembla que no hauria de tenir problema. Has de posar les dades personals, la formació acadèmica, la situació laboral i tot seguit els teus mèrits, que són les publicacions científiques que has fet, els congressos on has presentat, els congressos que has organitzat, els projectes que t’han concedit, els llibres que has escrit, les tesis doctorals que has dirigit, els premis que t’han donat i els altres mèrits que creguis que has de presentar.

No passa res, perquè a mida que vas progressant en la carrera vas afegint línies al teu CV i et limites a actualitzar-lo. Evident, oi?

Doncs no.

Per algun motiu incomprensible, cada vegada que demanes un projecte (recordeu que en demanem molts) acostumen a demanar el CV en un format determinat i específic. Potser volen que posis només les publicacions dels últims cinc anys. Potser ho volen tot emplenant caselles, potser volen que primer posis el títol de l’article i després els autors, però potser ho volen al revés. Potser volen el nom complert de tots els autors o potser només volen les inicials. Potser volen que posis els diners que et van donar en cada projecte anterior o potser només volen el nombre d’investigadors que hi van participar…

Això representa que una de les principals feines del investigadors és… posar en format el seu CV. Fàcil al principi, però si ja portes molts anys de carrera parlem de molta feina. Una feina que moltes vegades encarreguen a becaris. Formar i pagar a investigadors perquè es dediquin a això no és una mica absurd? I tant! Però és el que hi ha.

Algú va decidir fa un temps muntar un CVN. Un Curriculum Vitae Normalitzat que hauria de servir per totes les convocatòries. Una idea excel·lent, però per desgràcia, els que organitzen les convocatòries sembla que no se n’han assabentat i moltes vegades no serveix.

Penseu que tot plegat és una exageració? Ahir va dimitir la Directora de Centro Nacional de Biotecnologia perquè els han denegat projectes degut a que… el format del CV dels sol·licitants no estava en el format correcte. Pots tenir una idea brillant de com curar el càncer, obtenir energia solar o descontaminar un riu, però si el teu CV té sis pàgines enlloc de quatre et quedes sense diners per la recerca i sense possibilitat de rectificar.

La societat està mostrant una inquietant tendència a estar pendents no de desenvolupar medicaments pel càncer, sinó de presentar uns currículums en un format impecable. No. En alguns indrets potser no acaben d’entendre la utilitat de la ciència…

El vídeo és tant, però tant, encertat!