DNA o ADN?

Si hi ha una molècula famosa i que tothom pot identificar per la seva forma és l’àcid desoxiribonucleic. La doble hèlix és, a més de funcionalment brillant, estèticament impecable. No és estrany que la seva forma surti en la majoria de logos de coses relacionades amb ciències de la vida. Però hi ha un tema que acostuma a ser motiu de dubtes i que aquí al blog m’han preguntat en més d’una ocasió.

Li hem de dir ADN o DNA?

El mateix problema el tenim amb l’àcid ribonucleic. Tant el trobem escrit ARN com RNA. I pels que això dels idiomes ens interessa una mica, resulta lleugerament desconcertant. En aquests casos cal anar a les institucions encarregades de vetllar per l’idioma i veure que hi diuen.

En el cas del català, quan miro al DIEC trobo que l’entrada “àcid”, a la 40 accepció parla de l’àcid desoxiribonucleic i al final de l’explicació afegeix que “…és conegut per la sigla DNA o ADN”. En principi sembla que no posa inconvenient a cap de les dues. Però per termes especialitats i tecnològics, tenim el Termcat, que aclareix molts dels dubtes en neologismes i paraules tècniques de tota mena. Aquí ja entra més al fons de l’assumpte i diu que: “Es recomana l’ús de sigles DNA i RNA en textos científics, atès que són fàcilment identificables dins la comunitat científica internacional. Les formes ADN i ARN són preferibles, però, en un àmbit divulgatiu”. El mateix trobo a la neoloteca de la UB: “La sigla ADN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa DNA.”

Entesos. Les dues són correctes, i segons l’àmbit tries una o altra. Incidentalment, en castellà trobo una cosa similar. La Real Academia de la Lengua inclou les dues. DNA envia a ADN, que envia a ácido desoxirribonucleico. L’ordre em fa pensar que potser prefereix la forma romanitzada ADN, però no ho se del cert. La discussió potser és perquè son sigles i no símbols.

El raonament em sembla correcte, però aquesta vegada, (i reconeixent la meva ignorància en termes lingüístics), opino que és preferible emprar sempre la forma internacional, per dos motius.

El primer és per coherència. Les molècules tenen una nomenclatura ben establerta. Per això hi ha la IUPAC, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, que entre altres coses estableix el nom de les molècules. Els estudiants de química acaben odiant la IUPAC, però és l’equivalent a l’IEC o la RAE en noms químics. I el DNA és una molècula. Si la IUPAC diu que s’ha de dir DNA, és DNA en tots els idiomes del món. Igual que per al trifosfat d’adenosina en diem ATP (i no TFA).

Però hi ha un altre detall. En el cas del RNA, resulta que n’hi ha de molts tipus. El ribosòmic rRNA, el missatger mRNA, el de transferència tRNA,… Tots aquests no tenen problema. En català, o en castellà, i romanitzant les sigles seria ARNr, ARNm, ARNt. Però també tenim el RNA d’interfència petit que en anglès és siRNA (small interference RNA) però que romanitzat també s’acostuma a escriure ARNsi i no ARNpi, tot i que en algun indret l’he trobat.

Noteu que romanitzem una part del nom (ARN) i deixem en anglès l’altra part (si)? No sembla lògic.

Però a més, probablement aniran apareixen més tipus de RNA que tots portaran les sigles en anglès i això portarà més embolics. De fet, ja els porta. Per exemple, seguint amb el RNA petit d’interferencia (siRNA) si volguéssim romanitzar-ho i escriure ARNpi tindríem un problema ja que actualment ja existeix un piRNA (Piwi-interacting RNA). La solució ha sigut parlar de piwi-ARN, però tot plegat és complicar innecessàriament les coses.

De manera que, digueu-me purista, però prefereixo fer-ho fàcil i parlar de DNA i RNA. Per descomptat sense discutir-ho massa ja que, recordem-ho, les formes ADN i ARN estan acceptades i, per tant, són igual de correctes.

(Per descomptat, si passa algun lingüista per aquí i vol corregir alguna cosa, soc tot orelles…)

4 comentaris

  • Panerot

    31/03/2015 12:22

    ADN, pronunciat “adeene” o “adeena” –> Molt bé!
    DNA, pronunciat “dienei” –> Perfecte!
    DNA, pronunciat “deeneà” –> Cal?

  • Joel Pascual

    29/03/2015 13:42

    Doncs, moltes gràcies per la teva àmplia explicació. Les persones parlant s’entenen, està clar.
    Per a mi, és una llàstima que no hi hagi un criteri únic. No és un problema, però. En Linneo va ser un visionari pel q veig, ens va estalviar un munt d’històries amb la nomenclatura binomial en llatí.

  • Màrius Domingo

    27/03/2015 21:50

    I al currículum quina forma et fan posar ;-)

  • Pons

    27/03/2015 10:07

    Estic amb tu, millor DNA. Posat que son sigles tècniques d’un camp científic millor posar l’internacional i així tothom ho capta.

    Ara que hi penso amb el SIDA podem començar a parlar de AIDS?