Multitasca o superficialitat?

Llegir en paper o en pantalla? Alguna vegada ja he comentat les diferències que hi ha segons com sigui el suport físic de la lectura. Unes diferències que seran més o menys importants segons els costum que tinguis o la generació a la que pertanyis. El format en paper té una sèrie de característiques que a mi m’agraden més, però el suport digital també presenta un seguit de virtuts que no es poden ignorar.

Al final tot és qüestió de costums i preferències, i no tinc cap dubte que el paper té els dies comptats. Potser trigarà més del que semblava a ser esbandit pel format digital, però poder portar tota la biblioteca a la butxaca, poder consultar immediatament qualsevol dubte sobre la el que llegeixes o poder anar traduint en temps real el text al que t’enfrontes, son alguns dels molts avantatges contra els que el paper no pot competir. Tot i així, algú em va fer notar una de les grans virtuts del format en paper. Llegir, estudiar, un text imprès en paper té la gran virtut que no et permet fer res més. La limitació del format clàssic  és, probablement, la seva millor característica.

És interessant veure un adolescent davant d’una pantalla, llegint un text o fent alguna feina. Constantment està iniciant altres activitats. Mirant el traductor, canviant el format, consultant el facebook, enviant un Wathsapp, compartint algun arxiu… Vivim en la època de la multitasca, però hi ha el gran risc que multitasca es pugui definir per “l’art de fer moltes coses, totes de manera superficial”.

El problema és que per estudiar, per ficar-te en una novel·la, per aprofundir en un text, per reflexionar sobre el que estàs llegint, cal estar concentrat en el tema. La teva atenció s’ha de focalitzar en el que tens entre mans i això no s’aconsegueix immediatament. Un estudi sobre la manera com la ment aconsegueix concentrar-se en alguna tasca indica que, per aconseguir-ho, diferents zones del cervell han de coordinar el ritme de les seves activitats.

L’activitat de les neurones es pot detectar per les diferents ones que es mesuren a l’electroencefalograma. Doncs sembla que a mida que anem aconseguint concentrar-nos en alguna activitat, hi ha regions del cervell que van coordinant el ritme de les diferents ones cerebrals. Si hi ha descoordinació, l’activitat es fa de manera dispersa, mentre que quan totes vibren al mateix ritme, és quan la capacitat d’estudiar, de llegir, d’observar o del que sigui és òptima.

No sabem massa quins mecanismes hi ha sota tot això, però al menys ho podem descriure. I el cas és que aquesta sincronització no s‘aconsegueix immediatament. Cal una estona de centrar-se en una tasca concreta per aconseguir la coordinació entre les diferents activitats cerebrals i, per tant, la màxima concentració. Un estat que no podem aconseguir si constantment estem interrompent la lectura o l’estudi per anar passant a un altre tema. Just el que ens empenyen a fer els sistemes informàtics.

Quan estàs llegint o estudiant, les interrupcions per l’avís d’un nou missatge a Wathsapp, per un comentari a Twitter, per una consulta a Google, donen la aparença de fer moltes coses alhora, però el preu es no aprofundir gens en el tema que tenim entre mans. Simplement no tenim temps per entrar en aquell estat mental de concentració. Les màquines poden ser multitasca. Nosaltres no. Potser en un temps en el que la superficialitat no és un problema i els missatges s’han de reduir només al titular, el fet de no aprofundir en els temes no representi un inconvenient, però jo no ho acabo de veure clar.

Això no passa només amb la lectura. Observar un jove mirant la tele és un exercici interessant. Constantment la seva atenció es desvia cap a les diferents aplicacions del mòbil, de manera que rarament aconsegueixen “entrar en la pel·lícula”.

Un llibre en paper té moltes limitacions, però en la seva simplicitat hi ha una cosa que fa extraordinàriament bé. Et permet llegir sense distraccions, submergir-te en el text i, per tant, gaudir d’una experiència de lectura molt més intensa.

6 comentaris

  • Agustí

    17/04/2015 11:48

    Estic molt d’acord en el que comentes en aquest article. Però veig un altre inconvenient en l’estudi a través de pantalles; és que no et permet una visió de conjunt, no et dóna amplitud de camp d’esquemes o altres formes d’estudi que et donen una visió més àmplia d’allò visionat.
    No sé però crec que això també és important…

  • Màrius Domingo

    04/04/2015 11:54

    Precisament per tot això que expliques crec que el paper no morirà mai del tot. Particularment el segueixo preferint per a llegir ficció, ja que com molt bé dius, et permet d’entrar més en la trama, oblidar-te de la resta.
    A més a més té aquest valor diguem-ne romàntic del llibre imprès que has comprat o t’han regalat.

  • Pons

    30/03/2015 13:10

    Amb el mode avió t no hi ha aquest problema, llegeixes i prou, és el que jo tinc. I el mòbil en silenci i ja està.

  • Eva AlbiolN

    30/03/2015 13:09

    No estic tan segura que la concentració depenga del suport. Més aviat crec que depén de “l’entrenament”. Però en fi, és només una opinió basada en l’experiència personal.

  • Joan Codina

    30/03/2015 9:44

    Amb una sèrie o peli es veu clarament com de seguida perds converses tot i escoltar-les tenint distraccions!! El mateix passa llegint si tens pensaments al cap.

    Tanmateix, el cervell d’una persona jove, que ha viscut sempre multitasca, ha de ser diferent d’algú que ha viscut la revolució amb el cervell ja estructurat. no??

  • Joan

    30/03/2015 9:38

    No sé si ja el coneixes, però hi ha un llibre que parla d’això, literalment: “Superficiales. ¿Qué está haciendo internet con nuestras mentes?” (en anglès “The Shallows”). El vaig llegir i em va semblar interessant però poc rigorós científicament parlant (masses opinions, massa primera persona, massa catastrofista, etc).
    M’inclino més al que dius al post: hi ha pros i contres. Sí que he notat, però, que cada cop em costa més concentrar-me llegint un llibre i que la sensació que deixa la lectura d’una bona novel·la en paper, per exemple, costa molt d’assolir-la mitjançant una lectura digital.