La resurrecció del Brontosaure

Una novetat ha recorregut el món dels aficionats als dinosaures. El Brontosaure torna a existir! Com? Que no hi ha hagut brontosaures des de sempre? Si a les pel·lícules de Disney sempre apareixia un brontosaure! I a les pel·lícules, als llibres i fins i tot als segells. Efectivament el brontosaure, amb els seu llarg coll i una cua de dimensions similars per equilibrar és un dels dinosaures més clàssics. Tanta fama ha obligat als paleontòlegs a passar més d’un segle recordant que el brontosaure va deixar d’existir l’any 1903.

El motiu està en les normes per classificar els animals. Moltes vegades hi ha dos investigadors que descobreixen un animal, o un fòssil, de manera independent. Aleshores trobem que cada un l’hi ha posat un nom diferent i, potser després d’uns anys, cal decidir quin és el correcte. La norma general és que el nom que es va posar primer és el que preval. Per posar vull dir que es va publicar en algun àmbit científic reconegut.

L’any 1877, en O.C. Marsh va descriure un dinosaure gegant a partir d’una pelvis, unes vèrtebres i una escàpula. El va anomenar Apatosaurus ajax, en principi perquè Apatosaure vol dir “llangardaix enganyós” ja que la seva forma i dimensions podrien confondre i fer pensar en un animal marí. Dos anys després, el mateix Marsh va descriure el Brontosaurus excelsus. Un animal similar però encara més gran. Potser per això va triar el nom de Brontosaure (llangardaix del tro).

Ai! Però l’any 1903 es va fer una anàlisi de la classificació i van arribar a la conclusió que Apatosaure i Brontosaure eren la forma juvenil i adulta d’un mateix tipus d’animal. I com que el nom que va aparèixer primer és el que val, Brontosaure va deixar d’existir per convertir-se en Apatosaure.

El que passa és que una cosa és el nom oficial i una de diferent és la fama. En l’imaginari col·lectiu, el brontosaure ocupava un lloc preeminent ja que al museu més famós de dinosaures hi havia una magnífica reconstrucció. Tothom havia vist un Brontosaure. A la pel·lícula Fantasia de Disney hi havia brontosaures! En canvi l’Apatosaure seguien sent unes vèrtebres, una pelvis i poca cosa més. Per això, tot i que en cercles oficials el nom havia canviat, per la majoria de la població el Brontosaure continuava sent el dinosaure simpàtic.

La discussió va rebrotar l’any 1989 quan el servei postal dels Estats Units va editar una col·lecció de segells de dinosaures que incloïa al Brontosaure. Molts puristes van posar el crit al cel per fer servir el nom equivocat. Allò era un Apatosaure! No un Brontosaure! El nom de Brontosaure havia deixat de ser correcte al 1903! Curiosament el fet que a la edició hi sortís un Pteranodon que ni tan sols és un dinosaure no va aixecar gens de polseguera.

Però la història dona moltes voltes, i en ciència sempre és un bon moment per rectificar. Després de tot, a mida que han passat els anys s’han trobat més restes de dinosaures i ara disposem de molta més informació. I el cas és que uns autors acaben de fer un estudi analitzant molts fòssils de Apatosaures i han arribat a la conclusió que després de tot, sí que hi ha prou diferències per considerar als Brontosaures com un gènere diferent dels Apatosaures. No eren la forma jove i adulta del mateix tipus de dinosaure sinó que eren dos dinosaures semblants, però diferents. Si penseu que és un gran error, intenteu trobar les diferències entre els esquelets de panteres, tigres, lleons, pumes o lleopards.

Sigui com sigui, i sempre que aquest treball es confirmi, el Brontosaure tornarà a existir com a gènere de ple dret. No només en l’imaginari col·lectiu sinó en la nomenclatura oficial. Potser és un tema menor, però els paleontòlegs es podran estalviar el fet d’anar rectificant al personal cada dos per tres. Al menys, fins la propera revisió de les dades!

8 comentaris

  • Daniel

    09/04/2015 16:27

    Esther. OK. Continuum o gradients, com prefereixis. Diria que la idea és la mateixa. No hi ha un punt de tall clarament definit. Aleshores ens toca definir-ho a nosaltres i això sí que és subjectiu. Per fer-ho, cada vegada tenim més eines i el problema és triar l’eina i definir per on volem posar el tall. En el cas dels organismes actuals és més senzill (si ho podem dir així) però en els fòssils, on les eines moleculars no es poden aplicar, ens hem de limitar a les clàssiques. I aquí la cosa pot ser molt complicada.
    Però cal posar ordre en el gran arbre de la vida si ens volem aclarir. I si hem d’anar reordenant cada dos per tres, doncs ho fem i cap problema.

    Xexu. Ara és el moment del Apatosaure. Que li dediquin una pel·lícula, però ja!

  • XeXu

    09/04/2015 10:34

    Ja veuràs com, quan es confirmi que són de gèneres diferents, ara tothom voldrà fer servir el nom d’apatosaure, som així! Ja ens informaràs.

  • Esther

    09/04/2015 10:14

    Ei! d’acord amb els gradients, però de fet jo parlaria més de continuu.

    I també d’acord en que classificar és més fàcil quan els organismes són diferents. El tema es complica quan la morfologia no et diu res perquè són organismes similars. Llavors has d’anar a altres maneres de classificar, com les seqüencies del DNA (o ADN). I si que hem avançat molt en els arbres de la vida basats amb la genètica, el que passa és que la classificació filogenètica a vegades no et resol el problema d’aquest continu. I de fet, hi ha feina filogenètica feta que no recolza massa els sistemes tradicionals de classificació morfològica o que no et resol diferencies obvies, per exemple el rRNA d’ un lleó i un humà són iguals.

    Llavors ens hem de creure la filogènia molecular? Sí, però ull, depèn del gen que estiguis mirant, uns gens resolen més que d’altres.

    Conclusió, hem de classificar i organitzar el que la evolució ha fet i tenim diferents eines a la mà, algunes van mes bé que d’altres, i totes combinades ens donen una millor idea del que tenim.

  • Daniel

    09/04/2015 8:52

    Carquinyolo. Els pobres del servei postal ho van passar molt malament aquell any. Els queien crítiques per tot arreu. I mira que ho feien amb bona intenció!

    Pons. Noooo! Diplodocus és un altre gènere diferent de dinosaures. El brontosaure i l’apatosaure arrosseguen la cua. El diplodocus la porta elevada. És fàcil! :-)

    Esther. Cert. Però tot i això, que una papallona i un lleó són organismes diferents sembla molt evident. No diria que sigui una divisió inventada. El que és més artificial és el buscar límits precisos allà on hi ha gradients.
    Avui tinc ganes de ser maranya :-)

  • Esther

    09/04/2015 8:37

    Aquestes coses passen perquè en realitat totes les classificacions d’organismes que fem els humans són construccions artificials. Classifiquem per saber on col·locar un organisme nou, per posar cada cosa al seu lloc, però al final tot és una estructura que ens hem inventat!

  • Pons

    09/04/2015 8:31

    que és com li deien a Jurasic Park, el meu primer referent en dinosaures

  • Pons

    09/04/2015 8:30

    Doncs jo a aquesta forma de dinosaure sempre li havia dit diplodocus i avall

  • Carquinyol

    09/04/2015 8:19

    Poca broma amb el servei postal dels EUA… aquí reivindica el nom d’un dinosaure i a la pel·lícula ‘Miracle a la ciutat’ ‘val·lida’ un Santa Claus !