Els ponts vius de Meghalaya

Fer un pont sempre és un problema. Tècnicament són més complicats del que sembla , però la seva importància per les vies de comunicació és cabdal. No és perquè sí que històricament els exèrcits tenien els ponts com a objectius prioritaris ja que destruir-los alenteix molt els moviments de l’enemic. A sobre, amb els pas dels anys es fan malbé i cal anar mantenint-los. No cal dir quan els feien de fusta. Ara ja és un problema resolt, però durant molts temps els ponts eren punts molt delicats en les xarxes de camins.

Però si no tens pressa, hi ha un sistema genial per fer uns ponts que enlloc d’anar-se desgastant a mida que passen els anys, el que fan és fer-se més grans, més forts i més resistents. A la regió de Meghalaya, a l’Índia, hi ha el poble de Cherrapunji, on no construeixen els ponts sinó que han trobat que era millor plantar-los i esperar a que creixin. Són, literalment, ponts vius.

El que fan és aprofitar les característiques d’arbres com el Ficus elàstica. Un arbre que presenta unes arrels aèries sobre les que poden créixer branques molt gruixudes i pesants. Necessita molta humitat per créixer bé, però en aquell estat de la Índia arriben a ploure fins a vint-i-dos metres de pluja anuals (aquí parlem de mil·límetres de pluja), per tant, la humitat no és cap problema. En realitat han convertit les riuades que s’enduien els ponts, en part de la solució.

El que fan és dirigir les arrels per sobre el riu, posant-li guies fetes amb l’escorça d’altres arbres. Les arrels aèries van creixent i quan arriben a l’altre riba, s’implanten al terra i van guanyant força i consistència. Aquesta operació repetida unes quantes vegades i dirigint noves arrels sobre les que ja han fet el trajecte fa que l’estructura agafi forma i esdevingui cada any més resistent. El pont va creixent mica a mica fins que arriba a ser prou fort com per permetre el pas de les persones.

Potser penseu que es tracta de ponts més aviat febles, però la realitat és ben diferent. Poden resistir el pes de fins a cinquanta persones i cada any que passa serà més fort i gruixut. Són realment espectaculars. Mentre els ponts de fusta normals es deterioren més o menys ràpidament, els ponts vius de Meghalaya poden resistir més de cinc segles sense problema. Les arrels que morin seran substituïdes per altres i l’estructura seguirà en peus durant moltes generacions.

L’únic inconvenient és que la seva construcció triga uns quants anys. De fet, una generació els construeix per les generacions següents. Cal un mínim de sentit de comunitat per abordar aquestes obres. Però en realitat és, potser, la manera més ecològica i sostenible de fer una construcció.

Aquest vídeo sobre els ponts vius de la zona és una passada!

5 comentaris

  • Màrius Domingo

    11/04/2015 19:18

    Evidentment allí no hi ha una agència que elimini la vegetació de les lleres, no?

  • Joan Codina

    10/04/2015 15:46

    Impressionant!!! Quina solució més bona!!

    Aquí cau entre mig metre i un metre d’aigua, eh. Que sembla que només caiguin alguns mil·limetres com ho dius. Tot i que 22 metres són inimaginables per mi.

  • Joana

    10/04/2015 11:19

    que bonic!

  • Pons

    10/04/2015 9:18

    Increïble!
    A més segur que aquests ponts no tenen els sobre-costs que tenen per exemple els del Calatrava

  • Carquinyol

    10/04/2015 8:27

    Són ponts com la nau de Farscape, orgànics i vius ! És una molt bona solució al problema.

    I bé, el temps d’execució de les obres no pensis tampoc que és res desconegut per a nosaltres, mira sinó la Sagrada Família, el que es va trigar en acabar la Seu de Barcelona o el (inexistent encara) Corredor Mediterrani.