Arxiu del dilluns, 13/04/2015

Arribant a Plutó; maniobres i noms

dilluns, 13/04/2015

S’acosta el moment de la veritat per la New Horizons. La sonda que va sortir de la Terra fa deu anys està preparant-se per l’arribada al sistema de Plutó. Durant molt temps va estar gairebé desconnectada ja que simplement no hi havia gaire cosa a fer. Després de passar per les rodalies de Júpiter, l’any 2007, ja no hi havia més planetes en la seva trajectòria, de manera que els enginyers la van deixar en situació de repòs només alterat per ocasionals comprovacions.

Però ara ja només falten tres mesos per l’encontre amb Plutó. El 14 de juliol serà el moment de màxim apropament, però l’ambient ja s’està escalfant a l’equip de control de la sonda.

Fa unes setmanes la van reactivar per comprovar el funcionament dels equips i de les transmissions. I el dia 10 de març es va fer una petita correcció en la seva trajectòria. El camí està calculat des d’abans de sortir, però durant aquests deu anys s’ha descobert que Plutó tenia més satèl·lits dels que coneixíem de manera que no seria bona idea anar a petar contra algun d’aquests.

A més, la New Horizons no acaba la seva missió amb Plutó. Ha de continuar el camí per explorar objectes del cinturó de Kuiper, però fins l’any passat no es va decidir quin d’ells aniria a visitar. Ara ja té un objectiu, anomenat PT1 (Potential Target 1) i tocarà rectificar la trajectòria de manera que després de passar per Plutó i aprofitant la seva gravetat, surti encarat cap a PT1.

La correcció del dia deu només va ser un assaig. Una mena de prova que tot funciona correctament. Van encendre els motors durant 93 segons per frenar lleugerament la sonda. Poca cosa. Només va reduir la seva velocitat en 1,14 metres per segon. Si tenim en compte que viatja a 14, 5 quilòmetres per segon, la correcció ha sigut mínima. Però abans de fer la frenada bona va bé verificar que els frens funcionen.

De manera que en poques setmanes Plutó, que fins ara només era un puntet de llum o uns pocs píxels difuminats, esdevindrà un planeta (nan) amb personalitat pròpia. Amb accidents geogràfics identificables, amb peculiaritats que encara ignorem, amb sorpreses descobertes. El mateix passarà amb el seu gran satèl·lit Caront i amb els més petits Nix, Hidra, Cèrber i Estix.

Això vol dir que aviat caldrà batejar un munt d’accidents geogràfics plutonians. I per fer-ho més popular, han activat una web on es poden fer propostes de noms per anar identificant característiques de Plutó i els seus satèl·lits. Si voleu participar teniu fins el 24 d’Abril.

Ara bé. No tots els noms serveixen. La Unió Astronòmica Internacional té unes normes que cal respectar. Els noms relacionats amb Plutó han de ser de relacionats amb tres grans temes: Mitologia de l’infern, història de l’exploració i literatura de l’exploració. Això de l’infern és previsible ja que Plutó és el Déu grec dels inferns. I suposo que l’afegit de les exploracions reals i fictícies és per no donar-li un aire tan tenebrós a Plutó.

En tot cas, si voleu contribuir a posar nom a alguna característica d’un món situat als límits del sistema solar, ara és el moment! Mentrestant podem mirar les imatges que tenim de Plutó i Caront. Unes taques borroses que molt aviat oblidarem, quan sigui reemplaçades per altres de molt millor resolució del món que estem a punt de descobrir.