Plutó; història d’un nom

Ahir parlava de la proposta que han fet per triar noms amb els que batejar el que la sonda New Horizons trobi a Plutó i les seves llunes. Però el que també té la seva gràcia és com es va arribar a posar el nom de Plutó a Plutó. Després de tot, no passa sovint que una nena de onze anys tingui l’honor de triar el nom per un planeta.

La història comença amb petites alteracions en les òrbites de Urà i Neptú. Coneixent les lleis de la gravitació podem predir amb precisió on es trobarà un planeta amb molt temps d’anticipació. Quan les observacions no corresponen amb la teoria acostuma a ser perquè hi ha algun efecte gravitatori que no hem tingut en compte. La gràcia és que aleshores els càlculs permeten suposar on estarà la font de les distorsions. Només és una aproximació ja que pot ser per un altre planeta petit i proper o per un de gran i llunyà.

El cas és que un astrònom americà, en Percival Lowell, estava convençut que les alteracions detectades es podien explicar suposant l’existència d’un planeta més enllà de Neptú. Un hipotètic planeta X que encara no havien descobert. Seguint els seus càlculs, l’any 1929, al mateix observatori que Percival Lowell havia fundat, van trobar un planeta que, inicialment van pensar que podia ser el que havia proposat. Al final va resultar que no. Era massa petit i no explicava els efectes gravitatoris. De fet l’havien trobat més que res per casualitat, però el cas és que en aquell moment estaven eufòrics per la descoberta i, és clar, calia posar-hi un nom.

La notícia del descobriment va sortir als diaris i el 14 de març de 1930, en Falconer Madan, un bibliotecari retirat d’Oxford va llegir la notícia a la seva neta mentre esmorzaven. Havien descobert un nou planeta i encara no tenia nom. La nena, que tenia onze anys i es deia Venetia Katherine Douglas Burney i era aficionada a la mitologia clàssica, va comentar que li haurien de posar Plutó al planeta. Després de tot, Plutó era el déu romà de l’infern, on no arriba la llum del Sol. I segurament a un planeta tan llunyà tampoc n‘hi arribaria gaire.

La cosa podia haver acabat aquí, però l’avi de la nena era amic de Herbert Hall Turner, un professor d’astronomia a la Universitat d’Oxford. Aquell dia, mentre anava a la biblioteca va passar per casa del seu amic i li va deixar una nota proposant el suggeriment de la seva néta. Quan l’astrònom ho va llegir li va semblar que no era cap ximpleria i va enviar un telegrama a l’observatori Lowell on hi deia: “Nomenar nou planeta, si us plau considerin PLUTO, suggerit per la petita Venetia Burney, per un planeta fosc i ombrívol”.

A l’observatori Lowell no hi havien pensat en Plutó. Els noms que tenien sobre la taula eren Minerva, Zeus, Atles, i Persèfone. Però algú es va adonar que les inicials de Plutó eren precisament les de Percival Lowell, qui havia iniciat la recerca del planeta. I el fet que estigués als confins del sistema solar ja li esqueia a un déu de l’inframon. A més, aquell déu encara no s’havia fet servir per batejar cap cos astronòmic. De manera que poc després es va fer una votació i Plutó va guanyar per unanimitat.

La jove Venetia va rebre cinc lliures del seu avi com a recompensa i/o celebració (els avis no necessiten gaire excuses per afalagar als néts), però en realitat la major part del que va passar ho sabem per la correspondència dels adults. En una entrevista que li van fer l’any 2006, la anciana Venetia Phair (cognom de casada) afirmava que no recordava gaire la conversa amb el seu avi. Normal, ja que havien passat més de setanta anys. En tot cas, sí que tenia clara una cosa. No havia suggerit el nom per relació amb el gos Pluto de la factoria Disney, tal com moltes vegades s’ha suggerit. Es cert que el gos el van crear aquell any, però aleshores encara no es deia Pluto sinó Rover. Van ser els de la Disney que van canviar el nom del gos a posteriori, probablement en honor al planeta.

Venetia va morir l’any 2009. Era la única persona viva que podia presumir d’haver posat el nom a un planeta. L’asteroide (6235) Burney es va batejar així en el seu honor i un dels aparells de la New Horizons, un detector de pols, també s’ha batejat amb el nom de Venetia.

4 comentaris

  • Daniel

    15/04/2015 7:37

    Pons. No. Difícilment tindrà tanta gràcia. però al menys no cal tenir una vi que conegui un astrònom per poder participar en el bateig. Perdem glamour a canvi de popularitzar-lo. Tot té dues cares.

    Carquinyol. Moltes vegades. Moltíssimes.

    Matgala. Ostres. Aquesta no la sabia.

  • Matgala

    14/04/2015 10:37

    Jo havia llegit que els americans van tenir les seves reticències a posar-l’hi Plutó, perquè Pluto era el nom d’un laxant de l’època (Pluto water).

  • Carquinyol

    14/04/2015 8:46

    Moltes vegades els nens tenen més perspicàcia que els adults.

  • Pons

    14/04/2015 8:20

    Quan en un futur llunyà algú pregunti “Com ho veu fer per batejar les accidents geogràfics de Plutó?” No tindrà tanta gràcia com la història del nom de Plutó quan la resposta sigui “Doncs vam obrir una consulta per Internet i ja està…”