Arxiu del dimecres, 15/04/2015

omeprazol, ibuprofen, i el risc dels abusos

dimecres, 15/04/2015

Fa un temps va ser l’omeprazol i ara ha sigut el ibuprofen. La notícia sobre els riscos que pot tenir per la salut l’abús d’aquests medicaments ha sembrat una certa inquietud, però si ho pensem un moment veiem que no hi ha motiu per sorprendre’s.

Amb l’omeprazol es va dir que podia causar diferents tipus de demència, danys neurològics i anèmia. En el cas de l’ibuprofen s’adverteix del risc de problemes cardíacs en pacients que ja tenen complicacions cardiovasculars. Tot plegat sona inquietant ja que es tracta de medicaments fets servir àmpliament en la societat i que, a més, que coi, van molt bé! El que cal tenir present és que els riscos que s’han descrit estan associats a l’abús d’aquests fàrmacs. I això no és cap novetat ja que l’abús de qualsevol cosa comporta un cert risc.

El problema pot ser que cada vegada s’intenta fer medicaments més segurs. Que mantinguin la eficàcia terapèutica però que tinguin menys efectes secundaris. Mai s’aconsegueix eliminar-los del tot ja que tot té, sempre, algun efecte secundari. Però el marge de seguretat es va millorant cada vegada més.

Això hauria de ser una bona notícia, però els humans no som gaire intel·ligents i el que fem és aprofitar el marge més gran per prendre més medicament. I els detalls no ens amoïnen gaire. Els entesos ja poden insistir en que prendre 600 mg de ibuprofè per tractar el dolor no té massa sentit ja que a partir dels 300 o 400 mg el sistema queda saturat. Això vol dir que amb mig ibuprofen hauríem de tenir-ne prou quasi sempre. Però tant se val. Quan ho insinues et diuen que ni parlar-ne. Que en necessiten 600 o no els fa res. Dubto que hagin fet la prova, però ja he aprés que no porta enlloc discutir.

Els metges també acostumen a preferir tenir la festa en pau. L’omeprazol va ser un canvi radical en el tractament dels problemes gàstrics. La qualitat de vida dels afectats per úlceres o per reflux gàstric no te res a veure amb la de abans del desenvolupament d’aquests fàrmacs. Però de nou ens vàrem passar a l’altre extrem i ara es dóna molt sovint “per si de cas”. Molts pacients els ho demanen i fins i tot n’hi ha qui amenaça amb denuncies per no donar el millor tractament si no li recepten l’omeprazol. El metge hauria d’explicar, discutir i fer pedagogia, però normalment tenen una llarga cua de pacients esperant i poques ganes de discutir. Com que els metges també són humans, molt sovint fan la recepta (que tampoc passa res) i tinguem la festa en pau.

Total, que ens fem farts de prendre medicaments que, en realitat no ens farien tanta falta, i després ens alarmem quan ens diuen que l’abús pot comportar problemes. Doncs és clar que en comporta. Com qualsevol abús. I la solució és tan senzilla com prendre’ls només quan cal i en les dosis mínimes per tractar el problema. De vegades em miren estranyats quan veuen que parteixo la pastilla de l’ibuprofen per la meitat, però per treure un mal de cap no en necessito més.

Al final tot plegat és una mica absurd. Hem aconseguit disposar de medicaments efectius i segurs, però la seguretat ha fet que els perdem el respecte i ens en fem farts fins que apareixen els problemes.  Realment els humans som uns éssers molt poc assenyats.