Arxiu del divendres, 17/04/2015

Cal patir per la Intel·ligència Artificial?

divendres, 17/04/2015

Hem de patir per la intel·ligència artificial (I.A.)? Els robots poden representar un perill per l’espècie humana? Podria tenir lloc una rebel·lió de les màquines similar a les de les pel·lícules “Terminator”, o “Jo, robot”. Fa uns pocs anys, amb els sistemes informàtics a les beceroles no hi havia motius per inquietar-se, però al ritme que anem millorant la capacitat i complexitat dels sistemes informàtics, potser aviat sí que representaran uns competidors contra els que poca cosa podríem fer si els dóna per rebotar-se.

Doncs hi ha opinions per tots els gustos. Alguns personatges famosos ja han mostrat un cert grau de preocupació. L’Stephen Hawking ha avisat que l’emergència de la intel·ligència artificial pot representar la fi de la humanitat, i en Bill Gates ja ha dit que la I.A. ja comença a ser prou potent com per representar una amenaça.

Altres en canvi, són molt més optimistes. En Neil deGrasse Tyson ha deixat anar que mentre no els programem emocions, no tenim cap motiu per patir. I també hi ha qui ha fet notar que si un robot es descontrola, només cal esperar una estona a que se li acabi la bateria per tenir el problema resolt.

Jo reconec que no m’inquieta massa el tema, però aquesta vegada, les posicions optimistes em semblen d’una innocència i candidesa increïbles. Per molt que valori en deGrasse Tyson, diria que és una bestiesa pensar que les emocions cal programar-les. És molt més probable que en un sistema que adquireixi prou complexitat com per tenir alguna cosa similar a la intel·ligència, les emocions han de sorgir soles. Potser com a subproducte o potser com a condició necessària. Però no són com un idioma que s’aprèn sinó una part de la mateixa intel·ligència.

El dia que una màquina tingui alguna cosa que realment mereixi el nom d’intel·ligència, també tindrà emocions. Va tot en el mateix paquet.

El mateix em passa amb l’estirabot de deixar que se li acabi la bateria. Ei! Que representa que parlem d’un sistema intel·ligent. Afirmar que no hem de patir per les màquines intel·ligents que es comporten de manera estúpida és una obvietat.

La majoria dels arguments per dir que una hipotètica generació de màquines amb sistemes intel·ligents no representa cap amenaça, tenen molt poca consistència. I en realitat hi ha més temes per reflexionar. Si emergís la intel·ligència en un sistema artificial, en seriem conscients? O ens podria passar desapercebut. Som molt bons (o no) identificant la intel·ligència humana, però altres tipus de consciencies intel·ligents les entenem molt menys.

En tot cas, abans o després arribarem a esbrinar-ho ja que, coneixent com som els humans, sospito que no deixarem d’anar desenvolupant sistemes de I.A. cada vegada més i més sofisticats. I com que en realitat no tenim ni idea de com es genera la consciència, podem arribar creuar la línia sense ni adonar-nos-en. O potser no. Potser cal alguna cosa més que no hem tingut en compte.

Però quan hem deixat de jugar amb alguna cosa interessant simplement perquè no la entenem?