Com es mou un pop?

Això de tenir dos braços, dues cames, dos ulls i en general dos de quasi tot, és un gran invent de l’evolució. Hi ha animals que no la presenten, però la simetria bilateral ha representat un dels fets evolutius amb més èxit en els animals. Tenir més braços, com les estrelles de mar, pot representar algun avantatge, però la simplicitat i versatilitat de la bilateralitat s’ha imposat a la majoria dels ecosistemes.

Però alguns animals han triat un camí intermedi, i això comporta també un seguit de problemes que han resolt amb estratègies sorprenents. Un cas d’aquests són els pops (Octopus vulgaris).

Quan et preguntes si els pops tenen simetria bilateral o radial, descobreixes que… en realitat tenen les dues! El cap és un excel·lent exemple de simetria bilateral, amb els dos ulls situats a banda i banda. Però sota aquest cap hi ha una estructura de vuit tentacles amb estructura radial. I això pot representar algun embolic a l’hora de desplaçar-se. Si els humans ocasionalment ensopeguem, com s’ho fan els pops per no fer-se un embolic amb els tentacles?

Doncs sembla que repartint funcions. Per desplaçar-se sembla evident que no hi ha cap seqüència de moviments coordinats entre els tentacles. N’hi ha un que s’estira, s’agafa i s’encongeix, arrossegant la resta del cos. Quan el pop es desplaça pot modificar el camí simplement seleccionant el tentacle que ha de marcar el camí i ni tan sols li cal modificar la direcció en que apunta el cap. Però el que han vist quan han analitzat el moviment en detall és que, aparentment, no s’hi escarrassa massa en la manera com el tentacle fa la feina.

Tot sembla indicar que el sistema nerviós dels pops s’ha repartit la feina. El cap, el cervell principal tria el camí i selecciona quin tentacle li toca moure’s i estirar. Però de controlar com fer el moviment se n’encarrega part del sistema nerviós autònom. Com si el cervell tingués petits repetidors que controlen el moviment dels braços de manera autònoma. Després de tot, al sistema perifèric hi té el doble de neurones que al central. Però, és clar, cal molta neurona per controlar aquell garbuix de braços flexibles, adherents i extensibles.

En tot cas, la propera vegada que ensopegui, donaré gràcies de no tenir que controlar vuit cames amb moviments autònoms i aparentment esbojarrats com els pops.

3 comentaris

  • Daniel

    21/04/2015 14:39

    Carquinyol. La natura és sàvia

    Pons. Uf. M’imagino la cara del becari quan li ho proposin. I fer-ho en funció del camí i d’altres variables! Buf…

  • Pons

    21/04/2015 8:13

    Ningú ha fer una estadística sobre si hi ha un tentacle que sigui triat més vegades pel cervell alhora de ser el indicador del camí?

  • Carquinyol

    21/04/2015 8:08

    La natura descentralitzant feines… ;)